El jove músic de Sant Esteve de Palautordera, Miki Lloret, que canta amb el pseudònim de Poggioli (el seu segon cognom), presenta el disc Com ho fèiem abans, un treball acurat que navega entre el pop, el rap i l’indie. Es tracta de tretze cançons amb ADN del Baix Montseny que celebren la innovació, la música i la joventut. Poggioli, entusiasta i amant dels colors de la seva comarca, es va iniciar amb 18 anys al món de la música amb el grup Massaviu, que havia treballat colze a colze amb altres artistes de la com Socunbohemio o Rorerona, de Cardedeu.
Sense una formació musical específica, Poggioli s'ha guiat sempre per la creativitat, la sonoritat de les seves lletres i el cinema. Unes passions que l'han portat a estudiar Humanitats des de Barcelona, sense oblidar mai, però, els seus orígens al Montseny. Aquest 2026, amb Com ho fèiem abans planteja un mosaic d'emocions amb un relat musical que explora la confrontació, l’autoestima, els dubtes, la tristesa, l’amor i la nostàlgia. Tampoc deixa al marge els records a Sant Esteve, als quals ha dedicat la cançó Sant Esteve Freestyle una oda a la primera joventut i a la vida de poble.
El projecte musical té un gran component coral i el disc compta amb la participació d'altres músics emergents. Xicu, Galgo Lento, Lluc, Rodi Li!, Meri Prata i Miks on the Mic comparteixen protagonisme en una obra que també reivindica la varietat i el talent de l’escena musical actual. Les col·laboracions no són només un recurs sonor, sinó peces d’una història que connecta les diferents etapes de Poggioli, des dels inicis fins al moment actual. A NacióBaixMontseny hem conversat amb Poggioli per descobrir els detalls dels seu procés creatiu i aprofundir en tot allò que l'ha inspirat.
- El jove músic de Sant Esteve de Palautordera, Miki Lloret.
- Ferran Romero
Aquest disc aborda molts aspectes, hi ha nostàlgia, varietat i dinamisme. Quina és l'ànima de Com ho fèiem abans?
El més especial d'aquest disc és la manera com està fet. Des que vaig començar a fer música, sempre m'han agradat molt els discos que són com una pel·lícula. Aquells en què hi ha personatges secundaris, diferents colors. La voluntat ha estat crear una cosa gran, maximalista, amb molta gent involucrada. Tota l'estona hi estan passant coses, amb tornades, versos i veus diferents. D'altra banda, com has dit, també hi ha la nostàlgia. Els amors passats, la joventut i la por al pas del temps hi són presents, però estan enfocats amb més actitud. D'aquí també venen les reminiscències i la influència que hi ha del hip-hop. És un disc que està molt lligat a l'aprenentatge i la imaginació del treball col·lectiu.
Hi ha un fort component coral, com has viscut aquest procés de producció?
Ha estat brutal. Soc una persona que cantant en directe m'encanta fer de tot, però no hi ha res que m'agradi més que estar tancat dins d'un estudi amb gent que admiro, amb gent que em cau bé o amb gent supertalentosa. M'agrada poder fer una mica de director d'orquestra i, alhora, saber quan deixar que la gent faci per treure el millor de cada col·laborador, de cada productor o artista del disc. Aquí és on em sento més còmode creativament. Ho hem fet tot sense pressa, fent versions de les cançons i millorant-les cada cop més. Tot això ha sigut un repte, com fer un puzle però sense instruccions.
- El jove músic de Sant Esteve de Palautordera, Miki Lloret.
- Ferran Romero
El disc, amb un marcat estil urbà, també, incorpora reminiscències de pop i l'indie. Com encaixen aquests estils en un lloc com el Baix Montseny?
És el primer disc on sempre he tingut molta connexió amb la meva música. Jo visc a Santa Margarida i, des de petit, sempre hi ha una volta d'entorn que m'encanta. Ara visc a Barcelona i és més difícil anar-hi, però quan vinc, em poso els cascos, escolto música i m'endinso al bosc. Sempre penso aquesta imatge, les postes de sol al Montseny, la festa major a Sant Esteve, i com he viscut la meva adolescència i infància al poble. La llibertat que m'ha donat Sant Esteve sempre vull que estigui a la meva música. Barcelona m'inspira en altres coses, però mai hi ha res com Sant Esteve: els colors i la sensació d'estar a casa.
Cada cançó té una idiosincràsia concreta, n'hi ha alguna que signifiqui alguna cosa especial per tu?
Hi ha dues cançons que me les sento especialment properes. Crims Adolescents és la cançó que més meva m'he fet mai. És molt especial perquè segueix en el registre del que he fet sempre des del grup, des de Massaviu i que, alhora, mostra molt bé que he après coses, tant de la vida com de fer música. És un tipus de cançó al qual sempre havia aspirat i ho vaig aconseguir amb els meus companys. Estàvem tancats, tocant i quadrant-ho tot, molt concentrats. Em vaig demostrar que era capaç de fer una obra que sempre havia somiat, a l'estil dels meus referents.
Una altra cançó que ocupa un lloc especial en mi es diu 1.200 quilòmetres. És un interludi, però també és una cançó que surt d'un context molt concret i molt real. És molt crua i ve d'un moment d'intensitat quan l'escrivia.
Una de les cançons es diu Sant Esteve Freestyle, com va sortir aquesta idea, i com la descriuries?
Sempre que torno a Sant Esteve, o que surto de festa, o el que sigui, em trobo el Mikel o el Noah, amb qui m'he portat molt bé des de petit. Ells també fan música i quan ens vèiem compartíem allò que fèiem. Vam arribar a la conclusió que ens havíem d'ajuntar un dia i trobar un espai on ens sentíssim còmodes tots tres per fer alguna cosa amb sentit. Jo volia fer un repàs de les vinyetes per la meva vida i, amb aquesta cançó vam evocar els estius a Sant Esteve, quan fèiem molts freestyles, fumant i escoltant rap americà a casa d'un col·lega.
Com encares la promoció d'aquest nou disc?
M'agrada molt que la gent pugui veure com s'ha fet i què en penso. El 28 de gener hi ha el concert de presentació a la Sala Lout de Barcelona, també anirem traient videoclips de mica en mica. Vull tractar les cançons com a singles i donar-los vida pròpia, el seu espai. Tretze cançons són moltes i la gent ja no escolta els discos com abans. Fins al març o l'abril de l'any que ve, vull estar fent coses al voltant d'aquest disc.
- El jove músic de Sant Esteve de Palautordera, Miki Lloret.
- Ferran Romero
Tens pensat fer alguna actuació pel Baix Montseny?
Des d'Indian Runners, que és el meu mànager i portador dels concerts, ja estem començant a fer totes les gestions pertinents. Ja he avançat que a l'estiu que ve m'encantaria venir a les festes majors i els concerts de poble. Estem mirant, espero que surtin coses i que pouem fer-ne quants més millor.
