Opinió

El Baix Montseny un clam

«El que va començar sent una reivindicació d'una quinzena de mares ha anat creixent i clarament s'ha comarcalitzat»

07 de març del 2016
Actualitzat a les 19:23h
La societat en general comença a dir prou i ha decidit que els temps de ser considerats ciutadans de segona s'han acabat. Per això, són moltes i molts els que diuen que és el moment d'alçar la veu i reclamar el que creuen que és just. Les noves generacions implanten una nova manera de fer a la que irremeiablement, segurament, ens hi haurem d'anar acostumant cada vegada més.

Ara és moment de fer passos endavant. Passos endavant en maneres diferents de fer política, en la reivindicació per la igualtat de les dones, en treballar per la comarca del Baix Montseny o en millors serveis de salut, per posar només alguns exemples. I aquest és el cas del col·lectiu de Mares del Baix Montseny per aconseguir que a l'Hospital de Sant Celoni hi hagi el servei d'urgències amb recurs pediàtric les vint-i-quatre hores del dia.

Un col·lectiu que dia a dia està demostrant que amb tossuderia, imaginació i, sobretot, sentit comú es pot arribar molt lluny. El que va començar sent una reivindicació d'una quinzena de mares ha anat creixent i clarament s'ha comarcalitzat. Avui, el Síndic de Greuges, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya ja saben que a urgències de l'Hospital de Sant Celoni no hi ha cap pediatre i a més dos ajuntaments de la comarca ja han aprovat per sessió plenària -Campins- i per Junta de Govern -Hostalric- adherir-se a la reivindicació. En les properes setmanes hi haurà més ajuntaments que aprovaran mocions de suport.

Una demanda justa que s'ha fet viral per arribar més lluny. Ara només cal que a qui pertoqui decidir ho faci i entengui que als nens i nenes del Baix Montseny que els cal un servei d'urgència pediàtrica no s'hagin de desplaçar a l'Hospital de Granollers, massa vegades col·lapsat, quan a Sant Celoni ja n'hi ha un. Ni el col·lectiu ni la societat no claudicaran, perquè ara corren altres temps.
@jordipurti Cada matí quan aixeco la persiana veig el Montseny per una banda i el Montnegre per l'altra. Aquesta terra que m'ha vist néixer em tira molt; la seva olor, el seu color i la seva indefinició en la manera de ser d'una gent que viu entre el mar i la muntanya i a meitat de camí entre Barcelona i Girona. M'estimo Sant Celoni, el meu poble, i reivindico la comarca del Baix Montseny. Em dedico a la comunicació des de fa molts anys. Ara, formo part del Grup Nació Digital des de BaixMontseny.info
El més llegit