A l'any 2015 li queden tres setmanes mal comptades. No ha estat un any qualsevol ja que hem tingut eleccions municipals, al Parlament de Catalunya -plebiscitàries- i encara el dia 20-D votarem les generals -qui sap si les últimes-. El 2015 ha estat excepcional políticament parlant perquè hem hagut de recordar, malauradament, que fa setanta-cinc anys el règim franquista va afusellar el President Companys. També perquè aquest 2015 fa quaranta anys que vivim a l'ombra de la vergonya, com recordava Teresa Sagrera en un article en aquest mateix espai.
Tot plegat fa la sensació que el franquisme ideològic continua instal·lat en les nostres vides no solament per aquesta mirada al passat, també per la manera de comportar-se i actuar del Partit Popular envers Catalunya. Un govern espanyol que està a anys llum d'entendre i ecxercir la democràcia. Continua manant amb mà de ferro quan es tracta de Catalunya, l'objectiu és la humiliació.
Fa poc més d'un any vaig tenir l'oportunitat de presentar a Santa Maria de Palautordera el llibre El Barça segrestat, dels periodistes Xavier G. Luque i Jordi Finestres. Un llibre que relata pam a pam els set anys que el Futbol Club Barcelona va estar intervingut pel franquisme (1939-1946). Si ho traslladem als moments actuals segur que hi trobem moltes similituds ja que només cal revisar l'hemeroteca d'aquests dos o tres últims anys.
Fins i tot, el Barça té un president afusellat pel règim franquista, Josep Suñol. Va ser un del múltiples assassinats del franquisme. La crueltat del règim es va viure a tots els pobles i ciutats. De fet, en ua notícia publicada en aquest diari el passat 15 d'octubre, recordàvem que entre els anys 1939 i 1945 al Baix Montseny es van produir vint-i-set execucions -tots homes- després de tenir uns judicis sumaríssims i a tot Catalunya 3.230 (3213 homes i 17 dones).
També aquest any 2015 els pobles del Baix Montseny diuen prou i recorden la memòria de totes aquestes persones assassinades i totes aquelles que van patir la repressió, l'odi i la venjança dels vencedors cap al vençuts. Aquest novembre passat Santa Maria de Palautordera, en el marc de les VII Jornades de la Importància de la memòria va recordar la figura de Pere Codony Reverter, alcalde segon del municipi entre els anys 1936 i 1938, i a totes les víctimes de la Guerra Civil, assassinat al Camp de la Bota.
I a Sant Antoni de Vilamajor, justament aquesta setmana, s'ha fet el primer acte de reconeixement de tres exregidors: Joan Pou Genís, Antoni Illa Sala i Esteve Riera Casanovas, assassinats entre els anys 1940 i 1942 després d'un judici sumaríssim. La placa que més endavant es col·locarà també recordarà tots els veïns i veïnes del poble víctimes de la violència franquista. L'Ajuntament, a més ha decidit declarar-los fills predilectes.
Sens dubte és una molt bona iniciativa perquè fills predilectes han de ser-ho totes aquelles persones víctimes d'un règim enemic de la democràcia. I tant de bo, els partits actuals que tant diuen estimar-se la democràcia siguin capaços d'anul·lar tots els judicis sumaríssims amb els que van ser condemnats a mort, començant pel del President Companys i seguint per cadascuna de les víctimes. Mentrestant, el franquisme continuarà lligat i ben lligat.
Tot plegat fa la sensació que el franquisme ideològic continua instal·lat en les nostres vides no solament per aquesta mirada al passat, també per la manera de comportar-se i actuar del Partit Popular envers Catalunya. Un govern espanyol que està a anys llum d'entendre i ecxercir la democràcia. Continua manant amb mà de ferro quan es tracta de Catalunya, l'objectiu és la humiliació.
Fa poc més d'un any vaig tenir l'oportunitat de presentar a Santa Maria de Palautordera el llibre El Barça segrestat, dels periodistes Xavier G. Luque i Jordi Finestres. Un llibre que relata pam a pam els set anys que el Futbol Club Barcelona va estar intervingut pel franquisme (1939-1946). Si ho traslladem als moments actuals segur que hi trobem moltes similituds ja que només cal revisar l'hemeroteca d'aquests dos o tres últims anys.
Fins i tot, el Barça té un president afusellat pel règim franquista, Josep Suñol. Va ser un del múltiples assassinats del franquisme. La crueltat del règim es va viure a tots els pobles i ciutats. De fet, en ua notícia publicada en aquest diari el passat 15 d'octubre, recordàvem que entre els anys 1939 i 1945 al Baix Montseny es van produir vint-i-set execucions -tots homes- després de tenir uns judicis sumaríssims i a tot Catalunya 3.230 (3213 homes i 17 dones).
També aquest any 2015 els pobles del Baix Montseny diuen prou i recorden la memòria de totes aquestes persones assassinades i totes aquelles que van patir la repressió, l'odi i la venjança dels vencedors cap al vençuts. Aquest novembre passat Santa Maria de Palautordera, en el marc de les VII Jornades de la Importància de la memòria va recordar la figura de Pere Codony Reverter, alcalde segon del municipi entre els anys 1936 i 1938, i a totes les víctimes de la Guerra Civil, assassinat al Camp de la Bota.
I a Sant Antoni de Vilamajor, justament aquesta setmana, s'ha fet el primer acte de reconeixement de tres exregidors: Joan Pou Genís, Antoni Illa Sala i Esteve Riera Casanovas, assassinats entre els anys 1940 i 1942 després d'un judici sumaríssim. La placa que més endavant es col·locarà també recordarà tots els veïns i veïnes del poble víctimes de la violència franquista. L'Ajuntament, a més ha decidit declarar-los fills predilectes.
Sens dubte és una molt bona iniciativa perquè fills predilectes han de ser-ho totes aquelles persones víctimes d'un règim enemic de la democràcia. I tant de bo, els partits actuals que tant diuen estimar-se la democràcia siguin capaços d'anul·lar tots els judicis sumaríssims amb els que van ser condemnats a mort, començant pel del President Companys i seguint per cadascuna de les víctimes. Mentrestant, el franquisme continuarà lligat i ben lligat.