Albert Palacio és un mosso d'esquadra de Gualba que és a punt d'acabar el seu objectiu i completar a peu els 3.000 quilòmetres que separen Roma de Santiago de Compostela. Durant tres mesos han estat centenars de milers de passos solidaris amb la finalitat de recaptar fons per a la investigació del tumor cerebral difús, un càncer cerebral infantil que patia l'Asier, el fill d'una companya seva de la comissaria de Manresa.
3.000 quilòmetres donen per molt, però hi ha dos moments que marquen el viatge. El primer el dia 28 d'abril quan l'Albert va tenir l'ocasió de conèixer l'Asier en una de les etapes del seu recorregut i el segon, segurament el més trist, el dia 9 de maig quan l'Asier va morir. Una notícia que des de feia temps era esperada però que en qualsevol cas el podrien haver derrumbat. No ha estat així i l'Albert Palacio és a punt d'acabar el seu recorregut, encara que recorda que Asier, en basc, vol dir principi, per això el projecte Un camí per l'Asier només acaba de començar.
Per tant, acabar, el que es diu acabar, no és ben bé exacte. De fet, l'Albert Palacio una vegada hagi arribat a Santiago de Compostela no tornarà cap a casa i seguirà el camí fins a Fisterra i Muxia en l'inici d'un altre projecte per una nena que es diu Anna i que pateix Dermatomiositis juvenil, conegut com la malaltia invisible i que pateixen tres o quatre nens de cada milió. I ho fa desinteressadament amb les donacions de la gent, euro a euro, i sense ajudes ni d'empreses ni de cap administració.
El cas de l'Albert i la seva causa és per estar orgullosos. Per sort, no és l'únic cas de solidaritat immensa de gent del Baix Montseny. Ens referim al tàndem, i mai més ben dit, que formen Joan Josep Artero, exbomber de 63 anys i amb una discapacitat visual des de fa quinze anys a conseqüència de la malaltia de Stargard, i Xavi Manso, mosso d'esquadra de 44 anys que fa de guia. Els dos celonins volen fer realitat el projecte Superant Foscors Tàndem Barcelona - Sarajevo i cobrir els 2.200 quilòmetres que separen les dues ciutats en tàndem.
Dos esportistes solidaris que sortosament sí que tenen la col·laboració de persones, entitats i institucions que segueixen estan compromeses amb Bòsnia i la seva integració de les persones amb discapacitat mitjançant l'esport. En aquest viatge, en Joan i en Xavier, es proposen per una banda que, malgrat la ceguesa, es pot superar la foscor i com amb la solidaritat de tots els participants i col·laboradors, es pot ajudar a poblacions bosnianes a superar la foscor informativa sobre la situació actual que encara es viu a moltes poblacions d'aquest país que fa vint anys va ser devastat per la guerra. També recordar i fer presents els absents. Un fet, sens dubte per lloar.
El Baix Montseny és solidari. Una afirmació que també la trobem en el projecte Les Gegantes amb tu. Un impuls solidari gràcies a la Colla Gegantera de Sant Pere de Vilamajor i sobretot per l'energia positiva i les ganes de lluitar demostrada per la Mercè, una gegantera de la colla que li han detectat un càncer de mama. Una il·lusió que s'ha encomanat a tot el grup i per això han posat en marxa el projecte per ajudar de dues maneres, educant i també recollint diners perquè el seu problema, i el de tantes altres dones, deixi de ser-ho.
3.000 quilòmetres donen per molt, però hi ha dos moments que marquen el viatge. El primer el dia 28 d'abril quan l'Albert va tenir l'ocasió de conèixer l'Asier en una de les etapes del seu recorregut i el segon, segurament el més trist, el dia 9 de maig quan l'Asier va morir. Una notícia que des de feia temps era esperada però que en qualsevol cas el podrien haver derrumbat. No ha estat així i l'Albert Palacio és a punt d'acabar el seu recorregut, encara que recorda que Asier, en basc, vol dir principi, per això el projecte Un camí per l'Asier només acaba de començar.
Per tant, acabar, el que es diu acabar, no és ben bé exacte. De fet, l'Albert Palacio una vegada hagi arribat a Santiago de Compostela no tornarà cap a casa i seguirà el camí fins a Fisterra i Muxia en l'inici d'un altre projecte per una nena que es diu Anna i que pateix Dermatomiositis juvenil, conegut com la malaltia invisible i que pateixen tres o quatre nens de cada milió. I ho fa desinteressadament amb les donacions de la gent, euro a euro, i sense ajudes ni d'empreses ni de cap administració.
El cas de l'Albert i la seva causa és per estar orgullosos. Per sort, no és l'únic cas de solidaritat immensa de gent del Baix Montseny. Ens referim al tàndem, i mai més ben dit, que formen Joan Josep Artero, exbomber de 63 anys i amb una discapacitat visual des de fa quinze anys a conseqüència de la malaltia de Stargard, i Xavi Manso, mosso d'esquadra de 44 anys que fa de guia. Els dos celonins volen fer realitat el projecte Superant Foscors Tàndem Barcelona - Sarajevo i cobrir els 2.200 quilòmetres que separen les dues ciutats en tàndem.
Dos esportistes solidaris que sortosament sí que tenen la col·laboració de persones, entitats i institucions que segueixen estan compromeses amb Bòsnia i la seva integració de les persones amb discapacitat mitjançant l'esport. En aquest viatge, en Joan i en Xavier, es proposen per una banda que, malgrat la ceguesa, es pot superar la foscor i com amb la solidaritat de tots els participants i col·laboradors, es pot ajudar a poblacions bosnianes a superar la foscor informativa sobre la situació actual que encara es viu a moltes poblacions d'aquest país que fa vint anys va ser devastat per la guerra. També recordar i fer presents els absents. Un fet, sens dubte per lloar.
El Baix Montseny és solidari. Una afirmació que també la trobem en el projecte Les Gegantes amb tu. Un impuls solidari gràcies a la Colla Gegantera de Sant Pere de Vilamajor i sobretot per l'energia positiva i les ganes de lluitar demostrada per la Mercè, una gegantera de la colla que li han detectat un càncer de mama. Una il·lusió que s'ha encomanat a tot el grup i per això han posat en marxa el projecte per ajudar de dues maneres, educant i també recollint diners perquè el seu problema, i el de tantes altres dones, deixi de ser-ho.
Per fer-ho possible faran una sèrie d'activitats al llarg de l'any que culminaran a l'octubre amb la trobada de gegantes més gran que s'hagi fet mai, i que l'excusa no sigui cap altra que contribuir en la lluita pel càncer de mama. Un projecte que la nostra articulista Teresa Sagrera, veïna de Sant Pere de Vilamajor, ja se'n feia ressò en un article del passat 22 d'abril.
Tres projectes, tres situacions diferents, tres reptes, tres causes, tres vegades, i les que calguin, gràcies per ser com sou gent del Baix Montseny.