«Emboscats», crònica de vint-i-cinc dies de vida salvatge al Montseny

"Per nosaltres aquesta experiència, entre altres coses, era un gest de resistència pacífica. Marxar durant la pandèmia és un petit acte de desobediència civil. Una manera discreta i invisible de mostrar el nostre descontentament amb un sistema econòmic i polític. La millor revolta és la que es fa de manera silenciosa", aquesta és una de les reflexions que Sergi Monrabà fa en el llibre Emboscats (Ed. Cossetània), després de passar amb altres tres companys vint-i-cinc dies vivint al bosc al cor del Montseny, en plena pandèmia de la Covid-19 i enmig d'una crisi ecològica sense precedents.

Davant d'aquest fet, Sergi Monrabà, Oriol Monrabà, Adrià Reales i Èric Gàmiz, tots quatre fills del Montseny (tres viuen a Mosqueroles i un a Sant Celoni), decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què és viure de manera sostenible, amb l'objectiu de subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició com plantes, arrels, fruits o bolets.

No va sorgir d'un dia per l'altre. Neix d'un dia qualsevol quan el Sergi i l'Adrià tornaven d'una llarga jornada de boletaires a principis de l'hivern de 2019 i en la seva conversa s'adonen que cada vegada reconeixen més l'aliment que ofereix el bosc i es van plantejar si serien capaços sobre la possibilitat real de viure al bosc proveint-se exclusivament d'allò que ells poguessin recol·lectar. Una idea amb molts dubtes, però que acabarien fent realitat.

Va ser un any després, l'octubre del 2020, quan es van endinsar al bosc en una cabana que ells mateixos van construir a 700 metres d'altitud en un racó del Montseny en els mesos previs a l'inici de l'aventura. "Sabíem que la construcció d'un bon refugi era essencial per a la nostra entrada al bosc, no obstant això, abans de posar-nos mans a l'obra havíem de decidir quin seria el millor emplaçament", explica Monrabà.

Aquest temps previ també el van emprar per llegir molts llibres de botànica, guies de plantes i parlar amb persones coneixedores del bosc. "Tots quatre som boletaires i tenim el coneixement que ens han transmès els nostres familiars, però calia estar segurs que tot el que menjàvem era realment comestible".
 

Viure en l'abundància

Sergi Monrabà és un amant incondicional de la natura i sociòleg de formació, encara que la seva professió actual és de sabater. Té 29 anys, però ja ha viscut diverses aventures. Reconeix que a Emboscats, sense pretendre-ho, hi ha molts trets sociològics i cita el filòsof Henry David Thoreau o Lao Tzu "si vols que tot et sigui donat, abandona-ho tot". Un missatge que ja el primer dia de la seva aventura van poder fer realitat.

"Si hi ha una imatge que exemplifiqui com va ser aquell primer dia, per a mi és el cistell ple a vessar. Vivim en l'abundància"

Explica que recorda la collita del primer dia com si fos ahir. Aquell primer matí va ser un presagi de què ens trobaríem els primers dies d'estada al bosc. En el trajecte a peu, des de casa fins a la cabana, van omplir els cistells de tota mena d'aliments. "Si hi ha una imatge que exemplifiqui com va ser aquell primer dia, per a mi és el cistell ple a vessar. Vivim en l'abundància". Per primera vegada sentien que la possibilitat d'abastir-se del bosc era més real que mai.

Pometes d'arç blanc, arboç, orenga, ortiga, malva, plantatge de fulla estreta, castanyes, avellanes silvestres, mores o apagallums són alguns dels aliments que tenien a disposició "aquells primers dies ens sentíem invencibles. Semblava que els recursos que el bosc posava al nostre davant fossin il·limitats", recorda Sergi Monrabà.
 

Recol·lectar i processar aliments

A Sergi Monrabà, Oriol Monrabà, Adrià Reales i Èric Gàmiz els uneix alguna cosa més que l'amor pel bosc, l'amistat i l'aventura. Tots quatre provenen de l'hostaleria. Per tant, no es tractava només de recol·lectar els aliments i menjar-se'ls. Es passaven moltes hores processant. Van construir un forn de pedra i fang que els va servir per cuinar.

L'àpat més elaborat del dia era el dinar i posaven a prova la seva creativitat i capacitat d'inventiva. Hamburgueses vegetals a base de castanya, fruita seca i ortiga; mandonguilles de malva i ortiga amb cruixents de trompeta, xips i nyàmera; trinxat d'arrels; focaccia amb romaní i pinyons, pales de figa de moro a la brasa i suc de figa de moro; i nyoquis amb nyàmeres i salsa de ceps van ser alguns dels plats que van cuinar. També es feien infusions d'herbes aromàtiques i sopes.

"L'àpat més elaborat del dia era el dinar i posaven a prova la seva creativitat i capacitat d'inventiva"

A més, disposaven d'un bon rebost de melmelades de fruits del bosc, fruits secs i conserves de diversos de diferents varietats de bolets.
 

Baixen les defenses

El matí del dotzè dia de viure al bosc va marcar una mica l'esdevenir de l'aventura. Quan van sortir a recol·lectar bolets, concretament trompetes de la mort, van notar la sensació que el faltava energia. A partir d'aquell moment es van plantejar moltes coses, però va prevaldre la idea de continuar amb l'aventura.

Van concloure que el seu cos els demanava proteïna i, per això, van decidir anar va pescar per poder-se alimentar de peix també "però les condicions del riu al Montseny també ha canviat molt i on abans podien trobar pesca abundant ara no n'hi ha". Només van poder pescar dues truites de riu que no els va compensar la proteïna necessària.

Després de vint-i-cinc dies vivint emboscats, cinc dies abans del que havien previst, van donar per acabada l'aventura. Ara, ja saben el que és viure amb l'essencial i han après que per a períodes llargs han de ser nòmades, pagesos o caçadors.

Uns quants mesos després de tornar de la seva estada al bosc Sergi Monrabà en reconeix un sabor agredolç "no tant per l'estada, de la qual me'n sento plenament orgullós, sinó pel retorn a casa. Ràpidament, ens vam readaptar al ritme de la civilització". L'experiència d'autosuficiència al cor del Montseny la recordaran sempre més.