Les llàgrimes de Sant Llorenç 2020 fa dies que creuen el nostre firmament, però és aquesta setmana quan la pluja d'estels més famosa del món, coincidint amb la lluna en fase minvant, assoleix el punt en què es veu amb major intensitat. Serà, evidentment, de nit, quan s'esperen entre 100 i 110 estels fugaços per hora. On i quan puc gaudir dels sempre espectaculars Persèids?

Quan? Les millors nits, quan es concentrarà més densitat de fugisseres, seran les nits d'aquest dimarts, dimecres i dijous. En coincidir amb la lluna minvant, el millor moment per aixecar el cap i contemplar l'espectacle serà, segons els experts, durant la primera part de la nit. El millor és mirar en vertical cap amunt, així s'abarca més superfície de cel. Si no vols acabar amb el coll adolorit, estirat a terra.

On? El més important és situar-te en un indret amb poca contaminació lumínica.  La diferència entre un cel amb molta o poca contaminació lumínica pot fet variar el nombre d'estels visibles en un 90% Els Pirineus, evidentment, són la millor opció a Catalunya, però també és possible observar-les des de nuclis urbans. En el cas de Barcelona, per exemple, el millor lloc des d'on veure els Perseids és Collserola. Si teniu una mica més de temps, el Garraf o el Montseny són també dos bons escenaris prop de Barcelona per assistir a aquest espectacle astronòmic.

Altres observatoris en altres municipis són per exemple l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages; l'Observatori de Pujalt a l'Alta Segarra; l'Observatori Astronòmic d'Albanyà a l'Alt Empordà; el Montsec; l'abadia de Montserrat; la Mola o el Montcau; el mirador de Sant Patllari (Porquetes); i el santuari dels Àngels, a Girona. També són opcions el Santuari de Santa Maria del Foix, el castell de Burriac, els voltants de l'Observatori Astronòmic del Garraf, l'ermita de la Salut (Papiol), des de Font-Rubí, Aiguaviva i els voltants del Castell de Mediona.

Què estarem veient?

La pluja d'estels és conseqüència del contacte de les partícules del cometa Swift-Tuttle amb l'atmosfera. També reben el nom de Perseids perquè fan referència al seu punt d'origen aparent sobre la volta del cel (el que s'anomena radiant), que és la constel·lació de Perseu, molt a prop de la de Cassiopea. El cometa Swift-Tuttle descriu la trajectòria que fa la volta al Sol cada 135 anys, però és cada any per aquesta època que la Terra travessa la seva cua.

Quan la Terra creua la cua del cometa, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de 212.400 km/h. Per aquest motiu, les partícules del cometa -la majoria no són més grans que un gra de sorra- produeixen traces de llum, que són les llàgrimes de Sant Llorenç.