Aquest 2023, La Pegatina està d'aniversari. El grup originari de Montcada i Reixac celebra 20 anys portant la seva rumba arreu del planeta. I és que la banda ha fet pràcticament la volta al món entre festivals i xous a gran escala, si bé recorden molt bé els seus inicis en escenaris més petits. A punt de començar una gira internacional, el seu cantant, Adrià Salas comparteix amb Nació reflexions sobre la trajectòria de la banda, avança els pròxims projectes i parla del concert que tindrà lloc el pròxim dissabte a Sant Jordi de Cercs.

 

- Estan a punt de donar el tret de sortida a la gira del 20è aniversari. Què suposa haver arribat a aquest número?

- Evidentment, és una xifra molt bonica, i significa moltes coses. D’una banda, vol dir que hem aconseguit arribar fins aquí, cosa que és molt difícil. Portem molts concerts, i això són molts anys de renovar-se i de trobar la millor forma possible de tirar endavant entre tots intentant no morir en l’intent, que sembla fàcil, però li ha passat a moltes bandes. Per això, estem molt contents per haver sabut trobar el camí per arribar fins aquí. I, d'altra banda, cada cop és més complicat anar trobant idees que et continuïn motivant. És per aquest motiu que ens agrada viatjar arreu del món i tenim l’al·licient d'anar a tocar a nous països, per anar fent nous camins i amb públics diferents. Això ens manté ocupats i amb ganes de més. En definitiva, ens movem entre la pressió de continuar estimant la professió després de tants anys i l'alegria d’haver arribat fins aquí.


- Parlem d’un número especial, que suposa una llarga trajectòria. Com creu que ha evolucionat La Pegatina en aquest temps?

- Vaig començar amb 18 anys i ara en faré 38. I els faig precisament el dia del concert a Sant Jordi de Cercs. Aleshores... Imagina el que viu una persona en tot aquest temps! És el procés cap a la maduresa i hem tingut la sort de fer-lo acompanyats. Penso que és molt bonic si no estàs sol i t’envoltes de gent que comparteix la mateixa situació que tu, amb els mateixos problemes, que ens hem conegut totes les parelles i els drames... En definitiva, ens hem vist en els millors i els pitjors moments, i vitalment és una cosa que ens emportarem sempre. Però, evidentment, hi ha una evolució, i més tenint en compte que no en teníem ni idea quan vam començar. Tot i això, ens queda molt per aprendre i aquesta és una de les coses que més valoro d’aquesta feina. En qualsevol cas, el millor d'aquest procés és veure com, malgrat que els nostres gustos han canviat, sempre ens hem trobat en un punt en comú. 

[blockquote]"Ens movem entre la pressió de continuar estimant la professió i l'alegria d’haver arribat fins aquí"[/blockquote]

- I el públic, ha canviat?

- I tant! En primer lloc, nosaltres tenim un públic que és molt diferent entre ell, ja sigui en cada país o fins i tot en cada província, però el que és inevitable és el pas del temps. Per això, trobem que el públic que ens va començar a seguir a Catalunya en els nostres inicis era de la nostra edat, i molta d’aquesta gent ja té fills i ara ve als concerts amb els nens. És a dir, que estan en un altre procés. En canvi, també tenim gent molt jove, alguns dels quals ens estan coneixent ara. I és veritat que això ens sobta, però a la vegada, pensem: que bé que encara puguem sorprendre molta gent.


- Tants anys han portat també moltes cançons. Quines són les seves indispensables?

- En un directe, són indispensables les cançons que la gent vol escoltar. Hi ha cançons que jo ja les tinc cansades perquè les he cantat mil vegades i en vull fer de noves. Però quan fas un concert, és perquè la gent gaudeixi i s’ho passi bé, així que hem de tocar els temes que la gent considera que hi han de ser tant sí com no. I n’hi ha quatre o cinc d’indispensables, com poden ser Mari Carmen, Gat rumberu, Lloverá y yo veré o Y volar, que és dels nous clàssics perquè només té tres anys, però és la cançó amb més milions d’escoltes. Donarem el que la gent necessiti.

 

- Així, en aquesta gira que ara inicien, l’espectador pot esperar aquests clàssics?

- Definitivament. De fet, el concert de Sant Jordi de Cercs el considerem l’últim de la gira anterior, perquè després ens tanquem a assajar un nou directe i comencem una gira internacional. També presentarem nous temes i ens enfocarem especialment a la celebració dels 20 anys.


- La Pegatina també acumula una llarga llista de concerts, i en molts indrets. N'hi ha algun que recordi especialment?

- No et sabria dir cap de concret, però sí que hi ha un grapat de llocs que recordo especialment. D’entrada, et puc dir que a mi m'al·lucina Mèxic per la manera de ser de la gent, així que tot i que ja hem fet moltes gires allà, m’encantaria poder-ne continuar fent. També ens han sorprès indrets com el Japó i la Xina, perquè són llocs on el públic és molt diferent del que estem acostumats. En aquesta línia, ens agradaria tocar a altres llocs que són radicalment nous, com per exemple a l’Àfrica, si fos possible. 

[noticiadiari]2/242893[/noticiadiari]


- Així i tot, hi ha dos concerts especials en la gira dels 20 anys, al Wizink Center i al Sant Jordi. Per què aquests escenaris?

- Perquè Barcelona i Madrid són els llocs on més gent pot venir, també de la resta del país. Barcelona és casa nostra, i Madrid és Madrid. També són dues dates on podrem portar amics del llarg d’aquests 20 anys per fer col·laboracions i fer-ho especial. Creiem que són els llocs idonis per fer-los.

[blockquote]"És un any de celebració, així que no volem patir ni estressar-nos amb mil llançaments. Ens plantegem el 2023 com un any per gaudir"[/blockquote]

- A més petita escala, quin ambient esperen trobar dissabte que ve a Sant Jordi de Cercs?

- Doncs no sabem què hi trobarem. L’última vegada que vam ser al Berguedà, a Gironella, va estar molt bé. Però clar, era en pandèmia i amb la gent asseguda, per tant, no té res a veure. I tampoc era al febrer, que fa molt fred i costa més animar la gent en general. Però esperem que la climatologia ens respecti i que tinguem calefacció. Tenim moltes ganes de tocar perquè hem estat dos mesos de vacances i volem tornar a engegar la màquina i recuperar sensacions. Sigui com sigui, com que és una zona on no solem anar, quan hi anem hi ha molt bona rebuda.

- Paral·lelament a aquesta gira, quins plans o idees pròximes té La Pegatina al cap?
- Aquest any anirem traient cançons. Tenim la sort que hi ha molts grups, dels que hem estat molt fans, que ens han proposat fer temes junts i ho tirarem endavant. Però no hi ha pla de treure cap disc, només algunes cançons. Volem gaudir d’aquesta gira internacional, enguany amb un munt de festivals per Europa. I cap a la recta final del 2023, a partir del setembre, esperem tornar a Mèxic i publicarem un còmic que recull tot d’històries divertides que hem viscut pel món. És un any de celebració, així que no volem patir ni estressar-nos amb mil llançaments. Ens plantegem el 2023 com un any per gaudir.