"Ara soc una persona baixeta". D'aquesta manera s'ha referit el periodista Àngel Casas al seu particular viacrucis sanitari, que va començar fa anys amb un trasplantament de ronyó i que aquest darrer any s'ha vist afegit a un seguit de problemes circulatoris que han obligat a amputar-li les dues cames. Ara porta el que ell anomena unes "cames cosmètiques". "Baixet, però sencer", Àngel Casas ha fet aquest dilluns un cant a l'optimisme vital, al sentit de l'humor i a les ganes de viure. 

Ho ha fet a l'Ateneu Barcelonès, que ha acollit un homenatge original al polifacètic comunicador, present i somrient "com si res no hagués passat", en paraules d'Isona Passola, presidenta de la casa. Casas coneix bé l'entitat, des que de ben petit hi anava acompanyant el seu pare, que es capbussava en els llibres de la biblioteca, mentre que ell, curiós i pendent de la vida, observava des d'una finestra el batec del carrer. 

Àngel Casas aplega en ell sol el periodisme, la creació, la crítica de la música pop, la novel·la (n'ha escrit tres, Fred als peus, L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments i Sidonie té més d'un amant), la promoció cultural i tot el fet relacionat amb la cultura en el seu sentit més ampli. El conductor de programes mítics de la televisió com Àngel Casas Show i Un dia és un dia va ser definit ja els anys setanta com el periodista més modern de l'estat espanyol. 

Aquest vespre, els assistents a l'homenatge han rigut escoltant la lectura dramatitzada d'un seguit de textos de Casas, en la veu dels actors Ferran Rañé i Montse Guallar, en un espectacle concebut també per l'escenògraf Ramon B. Ivars. Àngel Casas ha estat tota la seva vida un gran cronista. Ho va ser des d'aquell llibre publicat a inicis dels setanta, 45 revolucions a Espanya, on donava notícia d'un seguit d'iniciatives culturals sorgides de la realitat musical en una època en què el color gris ja començava a cedir a una vida més multicolor, però quan encara pesava la misèria total que va ser el franquisme.

De la pervivència d'aquella Espanya cavernícola també n'han donat records els relats que Rañé i Guallart han llegit, com el conte La dona desassossegada, que té molt de crònica i és una sàtira ambientada en el que va ser un dels programes d'èxit de la radiodifusió espanyola des de finals dels quaranta als vuitanta, el consultori sentimental d'Elena Francis. Un programa que certament es podria considerar una mostra sociològica dels valors dominants en la societat sorgida de la victòria franquista. Entre els afanys culturals d'Àngel Casas hi ha també la poesia i Guallart i Rañé han interpretat un dels poemes de Casas, la Balada dels nadals grisos, situada en els anys cinquanta anys, temps d'escassedats i estraperlo. 

Isona Passola ha recordat la trajectòria d'Àngel Casas, explicant que havien treballat plegats durant els vuit anys en què el periodista va dirigir BTV. Ha destacat la personalitat "extraordinària" del comunicador, a qui ha dit: "Amb tu tot va millor". Rañé i Guallart han acabat l'acte llegint un epíleg escrit per Casas on explica de forma humorística la seva experiència a l'hospital en el moment en què li amputen la cama dreta. "Amb un pim-pam-pum ho resolem", li va dir l'anestesista en versió d'Àngel Casas.

"M'agrada molt escriure, des de petit -ha explicat Àngel Casas al final de l'acte a l'Ateneu-, però vaig veure que em podia guanyar més bé la vida amb la televisió i vaig fer aquesta opció". Ara no para i escriu molt, des de poemes a textos teatrals. I ha anunciat la propera publicació d'un nou recull de relats, sis novel·les curtes que duran per títol L'agonia de Bakunin. Una d'elles, Sursumcorda.net, està ambientada en la diòcesi de Boston, agitada pels escàndols de pederàstia. Àngel Casas és ara més baixet, però, en efecte, està ben sencer, lúcid i amb ganes de brega. En ell, la vida sempre s'imposa. Com si no hagués passat res.