Ja fa temps que els filòlegs alerten de la situació de la llengua i hi ha quasi unanimitat a l'hora de parlar d'una situació greu, tot i que variïn en l'abast d'aquesta gravetat. L'ús social de la llengua decau. A això s'hi ha afegit l'ofensiva contra el català en els jutjats, amb la sentència del TSJC exigint el 25% -com a mínim- de classes en castellà.

Que es pot estar damunt d'un polvorí a les escoles n'ha donat mostra el cas de Canet de Mar, utilitzat pel gruix de la dreta i la premsa madrilenya per etzibar fort contra la immersió, l'eficàcia de la qual havia estat qüestionada des del món lingüístic. La llei de l'audiovisual, a banda, ha estat protagonista en la negociació ERC-Moncloa pels pressupostos de l'Estat. En teoria, queden garantits 15 milions d'euros per a producció en llengües cooficials.

L'enquesta d'usos lingüístics que elabora la Generalitat és l'estri més clar per avaluar l'estat de la llengua. Es fa cada cinc anys. El darrer és del 2018 i les dades que aporta dibuixen un escenari preocupant: un 48,6% de la població té el castellà com la seva llengua habitual, mentre que un 36,1% té el català, i aquesta dada no experimenta variacions en els darrers deu anys.

La seva presència, a més, divergeix enormement en funció del territori. Si és l'habitual a les Terres de l'Ebre o a l'Alt Pirineu, recula a l'àrea metropolitana (on és només habitual per al 27%) i és molt minoritària en municipis importants com l'Hospitalet (11,9%). Alhora, el català és feble en els misatges de mòbil i el seu ús decau en àmbits sensibles, com els patis d'escola.  

[hemapres]