Hi ha eleccions a l'Ateneu Barcelonès, convocades per al 20 de març. I, com sol ser tradició a l'entitat cultural, seran disputades. L'actual presidenta, Isona Passola, opta a la reelecció, que li serà discutida per la candidatura d'un altre nom conegut a la casa, l'expresident Jordi Casassas. L'expresidenta de l'Acadèmia del Cine enfront un historiador de la Catalunya contemporània. Tots dos de perfil sobiranista. Com també és tradició ateneística, la campanya arriba envoltada per un punt de crispació. I és que el mandat que conclou s'ha vist agitat per les controvèrsies.
Passola ja ha començat a donar entrevistes als mitjans abans que comenci formalment la campanya. L'actual presidenta porta un ritme intens d'activitat i ve d'un mandat iniciat el 2021, just quan l'Ateneu també sortia amb dificultats de la crisi pandèmica. L'Ateneu Batega és el lema amb el qual es llança a la batalla. La presidenta explica que la seva gestió ha estat un revulsiu després de la covid i que la casa s'ha omplert d'actes i públic. Ningú li qüestiona una bona penetració en la societat civil i les institucions, útil per a la robustesa econòmica de l'històric Palau Savassona.
Els seus crítics recorden aquests dies el malestar generat entre part dels treballadors, no acostumat a sorolloses crisis de personal, que han passat per acomiadaments bruscos i discutits, entre ells el de l'exdirector de la biblioteca, una institució cultural que és un dels principals fons bibliogràfic de l'estat espanyol, o el de la coordinadora cultural. Una política d'acomiadaments feta sovint sense coneixement de la junta directiva, el que va provocar algunes dimissions, com la de l'escriptor Joan Safont. L'Ateneu també ha vist passar quatre gerents en aquest període.
Des de l'equip de Passola se subratlla el rejoveniment de la massa social i s'assegura que s'ha incrementat el nombre de socis, malgrat que els actuals 3.300 queden lluny dels 4.000 socis. Sí que generen més consens les millores en l'edifici, amb la creació de noves sales per als socis i la renovació dels sistemes de llum i antiincendis.
Jordi Casassas va ser el president que va deixar pas a Passola fa quatre anys. La cineasta semblava un perfil adequat: ben relacionada amb el món polític sobiranista, especialment amb el més progressista, filla de l'activista i empresari Ermengol Passola i de caràcter fort. Potser massa, sostenen ara alguns dels qui abans la van aplaudir. L'expresident vol tornar amb el lema Primer, l'Ateneu, que propugna que l'entitat recuperi pols en el fòrum ciutadà i sigui actiu en les propostes de debat nacional.
Fitxatges per mobilitzar
Les dues candidatures han recorregut a fitxatges d'impacte, amb noms com el periodista Marc Giró (que va amb Passola), l'exrector de la UPF Oriol Amat o el periodista i poeta David Castillo (que formen part de la llista de Casassas). Amb Passola hi ha també el tecnoantropòleg Ricard Faura com a vicepresident econòmic, l'exdirectora de la Fundació Miró Rosa Malet i la sinòloga de la UPF Dolors Folch. Casassas porta com a vicepresidents la periodista Mireia Rourera i l'economista Ferran Piqué.
Totes dues candidatures apleguen sensibilitats diverses, però totes dues estan liderades per figures nítidament independentistes. Entre els veterans de la casa s'ubica l'opció de Passola en una posició més "progressista" i la de Casassas propera a un sobiranisme més tradicional. Les dinàmiques de la casa, però, pesaran més, amb tot el cúmul de pulsions pròpies d'unes eleccions municipals en una població mitjana. Les adhesions o rivalitats personals seran un factor determinant.