Revisar la nova cançó i posar-la al dia. Aquest és l'objectiu d'un grup de nou encuny, els 4Jutges 4 Gats, que dirigits pel guitarrista Bernat Capell acaba d'editar el disc '14+1 Revisem la Nova Cançó' (Discmedi, 2013), versionant una sèrie de temes d'aquell moviment musical amb especial atenció a temes menys popularitzats.

Cançons com 'Marta' de Joan Manuel Serrat, 'Per un tros del teu cos' de Lluís Llach, 'Ratolinet' d'Isidor Marí i 'Palabras para Julia' de José Agustín Goytisolo i Paco Ibañez són alguns dels temes d'aquest primer disc d'una banda que ha intentat evitar els clàssics de la nova cançó fins al punt que només n'ha inclòs dos, 'Què volen aquesta gent?', de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet i 'Al vent', de Raimon.

Ara la banda prepara la seva gira de presentació, que inclourà concerts oficials i assajos de portes obertes denominats 'tastos de la nova cançó', com el que oferiran el diumenge 2 de juny a La Canal de Tona (19h.).

-Quina idea us mou a l'hora de crear un grup de versions de la nova cançó?

-El motiu principal és que creiem que el moviment de la Nova Cançó, atès l'entorn en el que va néixer, no va evolucionar prou des del vessant cultural, va quedar massa forçat per la política i allò era molt més que política, però per això la gent recorda els temes més significats, 'Diguem no', 'L'estaca' o com a molt 'Noia de porcellana'. Creiem que era lògic que als anys setanta fos així, però el que passa és que hi ha molta obra de molta gent que ha quedat allà, deixada de la mà de Déu i que no ha evolucionat.

-I això es reflexa en el vostre repertori, on feu cançons diguem-ne secundàries?

-Mira, no hi ha música bona i dolenta, n'hi ha de ben fet i de mal feta, per tant, això de cançons secundaries, depèn...

-En tot cas hi ha cançons populars i n'hi ha que no són.

-Sí, però per què són populars? Per l'entorn. I en tot cas, de Serrat tothom coneix 'Paraules d'amor', però hi ha tota una generació que se sap 'El drapaire' i per això em plantejo realment quina és la popular, perquè tota aquella gent va fer una feinada que va ser una llàstima que quedi allà, i per aixo vam pensar de posar-les una mica al dia a veure que passa. I per això mateix ens diem 4Jutges 4Gats, perquè Els 4 Gats era un dels grups que agafava cançons internacionals i les adaptava al català.

-I entenc que 4Jutges és pels Setze Jutges.

-Sí, però també per la problemàtica amb el grup. Pensa que al Pau Riba no el van acceptar als Setze Jutges.

-I se'n va anar al Grup de Folk.

-Sí, és que la cançó va ser un projecte transversal, on fins i tot l'Espinàs cantava, i el nostre projecte és aquest, revisar la nova cançó des d'un punt de sortida que és agafar cançons com 'L'home del carrer' de Quico Pi de la Serra, temes molt valents que es van quedar allà. I també recuperar gent oblidada, com Joan Ramon Bonet, el germà de la Maria del Mar, i Ovidi Montllor i fer algunes de les seves cançons menys conegudes. I al proper disc en farem més en aquesta línia,m amb Guillem d'Efak i altres.

-O sigui que ja prepareu el segon disc.

-Sí, perquè hi ha molt repertori i moltes cançons que cal recuperar.

-Marc Parrot té un disc d'homenatge a la Nova Cançó, però va preferir fer grans èxits. Creus que va triar el més fàcil?

-En Marc Parrot és un gran músic i el que fa, ho fa bé. Jo no jutjaré la seva tria, però sí és veritat que una cosa que crida l'atenció és el nostre repertori, molta gent ens ho ha dit. De fet, jo no volia posar-ho 'Al vent'.

-Però al final sí que hi és.

-Sí, tot i que és el tòpic de la nova cançó l'hem inclòs, perquè hi ha molta gent que la recorda. Però en tot cas, ningú ha fet 'Al vent' com la fem nosaltres.

-La feina d'adaptació deu ser la més important en aquest grup.

-Sí, hi ha una feinada, perquè cal adaptar les lletres i el ritme musical.

-Ja prepareu la gira de presentació?

-Sí, de moment tenim previst fer cinc concerts i una sèrie d'assajos de portes obertes que els anomenem 'tastos de la nova cançó', que ens serveixen per provar el que fem i veure com respon la gent. Això ho farem a Tona i Taradell i ja ho hem fet a altres llocs, com la Roca del Vallès. A més, als concerts oficials cobrem l'entrada a cinc euros, però als tastos hi posem una urna per a que la gent hi faci una aportació voluntària.