Dijous dia 23 a la nit vaig estar entre dues i tres hores a la Plaça Espanya de Barcelona. No em trec del cap el que hi vaig veure. Milers de joves entre 15 i 25 anys reunits per a fer un macrobotellot com a traca inicial de les festes de la Mercè. No s'hi cabia. Als peus de les torres venecianes i els primers cinquanta metres de l'avinguda Maria Cristina, tenies la sensació d'estar talment dins d'un formiguer. Et preguntaves quants joves barcelonins (i del cinturó metropolità) no hi eren. Tothom bevent, parlant, deambulant i escoltant música. No parava d'arribar gent, amb metro, amb nit bus i taxi. Alguns cotxes de la Guàrdia Urbana, tres o quatre, observaven l'escena de lluny. També els Mossos des del rovell de l'ou de la concentració, la comissaria de Plaça Espanya, anaven traient el cap. Els encarregats de seguretat del Metro no donaven l'abast donant indicacions, tancant sortides i fent de consellers als joves eufòrics que els interpel·laven.

Un polvorí, vaja, molt clarament un polvorí. Vaig escoltar una conversa reveladora. Un grup de quatre o cinc joves preguntaven a una parella de la Urbana com s'ho farien si arribava el moment de dissoldre aquella multitud. "No ho sabem", va ser la resposta més que eloqüent. Estava clar, allò no es podia dissoldre, no hi havia manera clara d'intervenir en cas de necessitat. Qualsevol empenta, qualsevol imperatiu llançat a milers de joves necessitats de gresca, podia resultar una espurna que es convertís en contestació i aldarulls. Aquella nit no va passar res greu. Però si alguna cosa et quedava claríssima era que la nit següent la situació es repetiria i que el sentit comú donava un parell de consells: reforçar la seguretat i impedir que de nou es concentrés tanta gent. Manera de fer-ho? Suposo que acordonant, controlant els accessos, dispersar etc És aquest un pensament descabellat? Voldria pensar que no.

És fàcil jutjar l'actitud dels joves concentrats. D'una banda, és o no criticable que la mascareta fos testimonial? Jo diria que sí. La inexistent distància de seguretat? També. L'incompliment de la recomanació d'evitar els botellots? També. Vaig parlar amb uns quants joves. Saltava a la vista que la por a contagiar-se de Covid era inexistent. Motius de tot plegat? La necessitat d'esbargir-se, la necessitat de vida social, la contestació, la rebel·lia i també una part gens menyspreable d'inconsciència i egoisme. Posat dins d'una coctelera, el resultat és el que sabem.

Bé, de tot plegat el que resulta complicat d'entendre és el que ja he enunciat unes línies amunt: per què l'ajuntament, la Guàrdia Urbana i els Mossos no van evitar/controlar/vigilar la segona nit de botellot? Quin és el motiu? Claríssimament s'hauria pogut evitar el terrabastall que hi va haver, les destrosses, les baralles, els apunyalaments, els robatoris, el pillatge, els indicis clars de delinqüència etc. Per què nassos no es va fer res per a evitar-ho? La discussió i el debat ja no gravita sobre si intervenir o no quan la cosa es posa complicada. La discussió i el debat gravita ara necessàriament sobre per què no es va fer res per a prevenir i impedir la macro-concentració de la segona nit. Si això no és una negligència flagrant ja m'explicareu què és.