Els Segadors manté la seva vigència com a himne nacional de Catalunya? Aquesta és una de les preguntes que es fa l'exposició Bon cop de falç, que es pot veure al Born Centre Cultural fins el 27 de setembre i que s'inclou en els actes que l'equipament barceloní ha preparat per a la celebració de la Diada Nacional, entre els quals el concert Seguem Arran.

La mostra presenta un recull històric de la cançó, des dels seus inicis com a tonada eròtica fins al moment present, convertida en himne oficial de Catalunya des de l'any 1993, seguint el fil que el musicòleg Jaume Ayats va narrar al llibre Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional.

Precisament per les seves vicissituds al llarg de la història, el mateix Ayats recorda que la mateixa cançó ha tingut "diverses giragonses històriques", ja que per un costat es va recuperar la lletra i per un altra la música, fins que Emili Guanyavents en fixa la lletra actual. En tot cas però, Els Segadors, en tant que explica uns fets del 1640 a partir d'una lletra "pujada de to que es cantava al camp mentre treballaven", forma part de la "història emotiva del país", segons ha apuntat Ayats en la presentació de la mostra, aquest dimecres.

Ara bé, són tots aquests canvis al llarg de la història, inclòs el fet que "l'Orfeó Català va voler canviar la lletra de Guanyavents", els que obren espai a un debat més actual, el de la vigència de Els Segadors com a himne nacional, ja que "tenim un país divers, canviant i variat", i per això mateix l'exposició acaba preguntant a l'espectador si "Els Segadors continua sent vigent i si ha de continuar sent l'himne català", no especialment per cap animadversió en contra, sinó més aviat perquè forma part del desenvolupament dels països". De fet, a Suïssa s'està votant l'elecció d'un nou himne, i a Espanya són recurrents els intents de dotar el seu himne de lletra, exemples que els himnes dels països es transformen durant el temps.

Per això, a manera de diàleg amb el visitant, la mostra proposa una enquesta per triar un possible himne alternatiu, entre cançons com L'emigrant, El cant de la senyera, El més petit de tots, La Muixeranga, i, esclar, també Els segadors.