Seria difícil -seria possible?- trobar algun episodi de la història del catalanisme i del combat per la represa nacional des de la dictadura en el qual Enric Cirici no hi tingués un paper destacat. Aquest dimarts ha mort als 95 anys. La seva vida s’encaminava cap a l’ocàs des de la mort de la seva dona i companya inseparable, Sefa Amell, l’any passat. Amb ells compartia un dels seus molts fronts d’activisme: la lluita per una Església arrelada al país i fidel al seu poble i la seva llengua, així com fidel al Concili. Sefa Amell havia estat l'ànima del Col·lectiu de Dones en l'Església.
Home present en totes les batalles des de l’afer Galinsoga, quan l’aleshores director de La Vanguardia va protagonitzar un incident en una església a l’escoltar un missa en català. La campanya que es va engegar, amb una participació clau de Jordi Pujol, va forçar el govern franquista a cessar Galinsoga. Cirici hi era, com també va ser clau en els fets de Palau, en el naixement de la discogràfica Edigsa, sense la qual no s’entendria la Nova Cançó. Com ho va ser en la fundació de llibreria Ona.
Cirici va ser un dels integrants del nucli fundacional del diari Avui, una de les aventures que la seva tossudesa i la d’altres va convertir en projecte consolidat. Va ser vicepresident de l’empresa editora. Li agradava recordar com, pocs dies després de la mort de Franco, quan van anar a Madrid a presentar de nou la sol·licitud per publicar el diari, un funcionari del ministeri d’Informació i Turisme els va dir: “Aquest cop els ho autoritzaran perquè mort, el gos, morta la ràbia”.
Enginyer químic, la seva obsessió va ser sempre fer país, formant part d’una generació que, amb ell, perd ja un dels seus darrers exponents. Durant el procés sobiranista, va afegir-se amb entusiasme al moviment, per viure amb desencís les divisions en el si de l’independentisme. “Quina gran oportunitat que hem perdut!”, havia repetit. Va ser l’Ateneu Barcelonès un dels darrers llocs on el seu activisme va tenir espai. També aquí no es va limitar a ser soci passiu, sinó que fou un dels impulsors de la candidatura sobiranista que el 2014 va dur a la victòria l’historiador Jordi Casassas, i en fou membre de la seva junta.
Impulsor d’institucions de tota mena, va ser a l’Ateneu on va fundar una tertúlia exitosa i nodrida, Cruïlla, formada per veterans com ell de les causes pel país, i que durant anys ha anat trobant-se, convidant personalitats de tots els camps. Cruïlla ha continuat reunint-se, però va veure el comiat, l’any passat, d’un Cirici que ja no es veia amb cor d’assistir-hi. Per molts, va ser un adéu-siau a tot una vida de patriotisme sense additius.
