"Els déus ajuden els audaços per pur sentit de l’humor"

En un dels seus Judicis finals Joan Fuster gosa contestar amb ironia un proverbi dels clàssics que es remunta com a poc a l’Eneida, l’epopeia encarregada per l’emperador August a Virgili amb l’objectiu de glorificar l’origen mític de l’Imperi. Poca conya amb August, Virgili i encara menys amb els imperis. El de Sueca, togat a la manera d’un patrici i arrufant les celles, sentencia: “Audaces fortuna iuvat-Els déus ajuden els audaços per pur sentit de l’humor”.

Per pur sentit de l’humor... Vet ací com són d’entremaliats, de malparits, els ociosos déus pel que fa als envitricollats assumptes dels humans sobre els quals sempre acaben decidint. I això, des del primer fins a l’últim. Vull dir des del qui habita a la madrilenya avinguda Padre Huidrobo dins d’un calaix arxivador fins al qui ausculta el món amagat en un xip soterrat a les profunditats electròniques del telèfon mòbil d’un independentista qualsevol.

El cas és que si Fuster tingués davant el president Aragonès de segur que li advertiria que en política l’audàcia pot convertir al líder en invencible. Fet i fotut, res no diverteix més als déus que aquells dirigents que amb tot gairebé perdut es llancen a la batalla confiats en l’èxit d’una sola estratagema que han ordit una nit d’insomni.

Li recordaria potser l’assagista com va arribar Pedro Sánchez al poder? Com va aconseguir que l’independentisme català i el basc i la mateixa dreta taronja que els havia matxucat i els volia a tots entre reixes li cedissin els vots per a descavalcar del poder el pútrid PP de la Gürtel, Rajoy i de las JONS?

Sens dubte que a Fuster no li hauria passat per alt aquella jugada del supervivent Sánchez i que ara estaria mirant-se divertit les tribulacions d’Aragonès davant d’un adversari tan temerari que ja ha admès la feina bruta dels seus espies alhora que ha aprofitat també per fer valdre la seua condició de víctima dels agents del Dr. No.

I en una situació així que podria fer Pere perquè el molt poderós Pedro soltés el mos i per fi en traguérem alguna cosa els catalans de la llarga era glacial del post-155? Per a tranquil·litzar l’adversari intern i deixar amb un pam de nas els infatigables trolls que cada dia fustiguen ERC a les xarxes? Quina jugada caldria que fes perquè el déu Virtus i la deessa Fortuna morts de riure es posaren d’acord i donaren un colp de mà en comptes de botifarreta?

Si jo fos el president català, no m’encantaria gens en trucar-li a Joan Fuster i preguntar-li a risc i tot que m’estigués gravant un senyor amb abric o gel·laba. Ves que no haja fet ja Pedro Sánchez.

[noticiadiari]2/233783[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/233400[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/233199[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/232888[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/232166[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/232165[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/231679[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/231388[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/231063[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230759[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230476[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230206[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/229888[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/229825[/noticiadiari]