Els participants en el concert homenatge al general Moragues Foto: ComèdiaAmb un cartell integrat per Jaume Arnella, Rafael Subirachs, Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Titot i Biel Majoral entre d'altres, amb la base musical de Mesclat i concebut com una 'joint venture' dels festivals Barnasants i Tradicionàrius emmarcada en les celebracions del Tricentenari com a homenatge al general Moragues, el concert d'aquest dijous a la nit a l'Auditori no podia ser res més que una gran festa del 'poble unit, alegre i combatiu' que reclamava el poeta Estellés.
I així ha estat des de bon començament, amb el breu parlament de Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius i Pere Camps, homòleg al BarnaSants. Si el primer ha aconseguit la primera ovació en record al desaparegut Pete Seeger, el segon a esvaït tots els dubtes sobre els objectius del concert. Si Moragues va ser decapitat i el seu cap engabiat i mostrat públicament, Camps ha defensat que la dignitat i la llibertat “mai no seran engabiades ni decapitades” i ha donat pas al recital amb un explícit “volem votar i votarem”.
El recuperat grup Coses ha iniciat el concert seguit de Jaume Arnella, que ha fet de glossador de les circumstàncies de la mort del general Moragues, per tot seguit donar pas a Miquel Gil, Vicent Torrent i Manolo Miralles, membres d'Al Tall, que han interpretat el primer gran himne de la nit, 'Lladres', i tot seguit i amb el suport del dolçainer d'Obrint Pas, Miquel Gironés, han atacat el famós 'Cant dels Maulets'. Passat aquest primer moment valencià -no ha estat l'únic-, ha arribat el torn de l'històric Rafael Subirachs, que ha interpretat, sense suport d'amplificació, l'emblemàtic 'Catalunya, comtat gran'. El 'segueu a ran' de la tornada ha retronat entre el silenci respectuós d'un auditori ple de gom a gom.
Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor
Ha tornat Coses a l'escenari per interpretar un dels seus temes més recordats, 'Au, jovent', per continuar per un trio format per Jordi Fàbregas, Titot i el raper Gato-el-Quiman per interpretar una versió rap del romanç 'El Fossar de les Moreres' de Pitarra. Un tema de Biel Majoral ha donat pas al segon moment valencià de la vetllada, amb Feliu Ventura interpretant 'La fera ferotge', Cesk Freixas, 'La samarreta' i Pau Alabajos, 'Perquè vull', totes tres d'Ovidi Montllor, reivindicat durant la nit com el també valencià Joan Baptista Basset, general dels Maulets i un dels darrers defensors de Barcelona l'Onze de Setembre del 1714.
Ha tornat Coses a l'escenari per interpretar un dels seus temes més recordats, 'Au, jovent', per continuar per un trio format per Jordi Fàbregas, Titot i el raper Gato-el-Quiman per interpretar una versió rap del romanç 'El Fossar de les Moreres' de Pitarra. Un tema de Biel Majoral ha donat pas al segon moment valencià de la vetllada, amb Feliu Ventura interpretant 'La fera ferotge', Cesk Freixas, 'La samarreta' i Pau Alabajos, 'Perquè vull', totes tres d'Ovidi Montllor, reivindicat durant la nit com el també valencià Joan Baptista Basset, general dels Maulets i un dels darrers defensors de Barcelona l'Onze de Setembre del 1714.
Del País Valencià a les Illes Balears, Maria del Mar Bonet -l'única dona sobre l'escenari en tota la nit- ha interpretat, com no podia ser d'altra manera donat el context, 'Què volen aquesta gent', precisament amb els arranjaments musicals que van fer Mesclat quan van incloure aquest tema al seu primer disc. I de la lluita antifranquista a la murrieria de 'Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol', de Quico Pi de la Serra, acompanyat d'Amadeu Casas.
Tripleta d'himnes
Ja al tram final del concert, Mesclat ha fet seu l'auditori amb 'Si el rei vol corona', i els exmembres d'Al Tall han recuperat el seu tema més emblemàtic, 'Tio Canya', per donar pas a la interpretació de la tripleta d'himnes que reclamen els Països Catalans: 'La Balanguera', cantada per Maria del Mar Bonet i Biel Majoral i part del públic dempeus en senyal de respecte, 'La Muixeranga', tocada per Miquel Gironès i ja amb tot el públic dret, i finalment 'Els Segadors', dirigit per la Nova Euterpe.
Tot plegat, l'homenatge a Moragues ha compert les expectatives, amb un concert àgil i amb ritme, sense punts morts i farcit de cançons reconeixibles. El públic volia independentisme musical i això és el que ha obtingut, una bona mostra de la banda sonora del procés que viu aquest país. I ho ha fet amb nota, de tal manera que el comentari generalitzat a l'hora d'abandonar L'Auditori ja estat que aquest homenatge al General Moragues s'ha resolt de manera molt més eficaç que el Concert per la Llibertat del Camp Nou. Cal prendre-hi nota.
