"Els poetes fem metàfores amb les paraules, els mags les feu amb els objectes", explica Juan Tamariz que li deia el poeta català Joan Brossa, gran aficionat a la màgia. De nou a Barcelona, i només durant quatre funcions, el cèlebre mag oferirà una nova oportunitat de comprovar si l'afirmació és certa, explorant totes els possibilitats poètiques de la màgia, del 4 al 7 de febrer al cèntric Teatre Poliorama.

Tamariz, molt conegut gràcies a la seva participació en programes com "Un, dos, tres", feia tres anys que no visitava Barcelona. En aquest retorn, el mag presenta l'espectacle Magia Potagia, una funció que fa uns quants anys que representa, però que és "viva" i es renova cada dia amb la participació activa del públic. Ell mateix ho explicava aquest dimecres al mateix escenari del Poliorama: "faig una màgia de tipus jazzístic, on sempre improviso, que sé com comença, però mai com acabarà".

Una selecció dels millors números

Magia potagia és una selecció dels seus millors números, amb la companyia escènica i la col·laboració de la maga colombiana Consuelo Lorgia –la seva dona– i del jove mag Manu Vera –el seu gendre–. "Tot queda en família", rebla el mag, amb el seu habitual sentit de l'humor. Poca broma, però, amb la importància de Tamariz, una de les figures més respectades de la cartomàgia, tot un referent per a noves generacions de mags i, sobretot, un divulgador amb una vintena d'obres sobre l'art de fer trucs que s'escapen de tota raó i de la lògica.

L'espectacle es composa de dues parts, una primera amb números més clàssics i un segon tram amb elements més esotèrics i, fins i tot, "algun exercici d’espiritisme". En total, dues hores de màgia i misteri que també permetran veure el mag tocant el seu particular violí invisible, la gran marca de la casa. En aquesta ocasió, a més, una càmera mostrarà, en directe i a través d'una gran pantalla, totes els detalls perquè ningú es perdi el que succeeix dalt de l’escenari.

Juan Tamariz es dedica a l'art i a la història de la màgia des de 1970, quan va acabar els seus estudis de Ciències Físiques i Direcció de Cinema a la Universitat de Madrid. És el creador d'una gran quantitat de jocs, rutines, tècniques i passades màgiques, i ha viatjat per Europa, Àsia i Amèrica, on combina conferències per a mags professionals amb xerrades i seminaris sobre l'Art de la Màgia. Al llarg de la seva trajectòria ha estat guardonat amb el Mandrake d'Or (París, 1991), el Mag de l'Any als Estats Units (1993), el Premi Houdini (Tòquio, 1933) o el Premi Especial de la Teoria i Pensament Màgic (Pequín, 2009).