28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
14:25h
Catalunya és a la cua pel que fa a polítiques de promoció de la música en llengua pròpia. Així ho assegura la Plataforma per la Llengua en un estudi on constata que el país té una situació d'endarreriment respecte a països amb comunitats lingüístiques similars, com el Quebec, Irlanda o el País Basc. "Els ajuts públics a la música no ajuden a la música en català", clar i català, tal i com han subratllat aquest dijous en la presentació de l'informe que analitza els recursos destinats per la Conselleria de Cultura en els anys 2015 i 2016.
Les situacions del Quebec, Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània i el País Basc constaten les "estretors institucionals" pel que fa a projecte i inversions, en un estudi que conclou que el país viu una situació "d’anomalia absoluta": 6 de cada 10 euros dels ajuts públics a la música es destinen a projectes on la presència del català és inferior al 25%. En tots els casos comparats, excepte al País Basc, els projectes que més dotació pressupostària reben són els que superen el 75% de presència de la llengua pròpia.
"Les xifres canten": propostes per revertir la situació
Un cop conegudes les dades i les conclusions de l’estudi, la Plataforma per la Llengua ha decidit prendre partit i impulsar la campanya Les xifres canten com a resposta. L'ONG del català reclamarà a la nova consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya un canvi en les polítiques de subvenció per a la promoció musical, amb una campanya que inclourà la recollida de signatures a través del portal web i l’enviament de cartes a la consellera Laura Borràs, així com la participació d’artistes de tot el domini lingüístic català.
“Demanem a la consellera que aprofiti l’oportunitat d’un nou Govern per fer polítiques que reverteixin la situació”, assegura Lluís Duran, autor de l’estudi i membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua. Com a punt de partida per millorar les dades de l’estudi, l'entitat planteja, en primer lloc, la necessitat d’incorporar una quota mínima del 50% de música en català o aranès, com a requisit per a beneficiar-se d’una subvenció. També es plantegen canvis en un dels requisits que existeixen: que els artistes siguin residents a Catalunya, i que la realització del 100% o la majoria de l’activitat es realitzi al país. Plataforma per la Llengua demana que s’eliminin aquests punts, per tal que els projectes musicals per la cooperació cultural entre territoris de parla catalana també puguin optar a ajuts públics.
Gossos, la Dharma, Brams o Gemma Humet donen suport
Les xifres canten compta amb el suport d'inici de diverses personalitats del sector. És el cas de la Companyia Elèctrica Dharma, Joan Isaac, Gossos, Gemma Humet, Brams, Feliu Ventura, Ivette Nadal, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Caïm Riba, Meritxell Gené, Cesk Freixas, Roger Mas o Pau Alabajos. Però també compta ja amb el suport dels festivals Barnasants i Tradicionàrius, i de les discogràfiques RGB, Picap, Propaganda pel Fet i U98 Music.
Les situacions del Quebec, Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània i el País Basc constaten les "estretors institucionals" pel que fa a projecte i inversions, en un estudi que conclou que el país viu una situació "d’anomalia absoluta": 6 de cada 10 euros dels ajuts públics a la música es destinen a projectes on la presència del català és inferior al 25%. En tots els casos comparats, excepte al País Basc, els projectes que més dotació pressupostària reben són els que superen el 75% de presència de la llengua pròpia.
"Les xifres canten": propostes per revertir la situació
Un cop conegudes les dades i les conclusions de l’estudi, la Plataforma per la Llengua ha decidit prendre partit i impulsar la campanya Les xifres canten com a resposta. L'ONG del català reclamarà a la nova consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya un canvi en les polítiques de subvenció per a la promoció musical, amb una campanya que inclourà la recollida de signatures a través del portal web i l’enviament de cartes a la consellera Laura Borràs, així com la participació d’artistes de tot el domini lingüístic català.
“Demanem a la consellera que aprofiti l’oportunitat d’un nou Govern per fer polítiques que reverteixin la situació”, assegura Lluís Duran, autor de l’estudi i membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua. Com a punt de partida per millorar les dades de l’estudi, l'entitat planteja, en primer lloc, la necessitat d’incorporar una quota mínima del 50% de música en català o aranès, com a requisit per a beneficiar-se d’una subvenció. També es plantegen canvis en un dels requisits que existeixen: que els artistes siguin residents a Catalunya, i que la realització del 100% o la majoria de l’activitat es realitzi al país. Plataforma per la Llengua demana que s’eliminin aquests punts, per tal que els projectes musicals per la cooperació cultural entre territoris de parla catalana també puguin optar a ajuts públics.
Gossos, la Dharma, Brams o Gemma Humet donen suport
Les xifres canten compta amb el suport d'inici de diverses personalitats del sector. És el cas de la Companyia Elèctrica Dharma, Joan Isaac, Gossos, Gemma Humet, Brams, Feliu Ventura, Ivette Nadal, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Caïm Riba, Meritxell Gené, Cesk Freixas, Roger Mas o Pau Alabajos. Però també compta ja amb el suport dels festivals Barnasants i Tradicionàrius, i de les discogràfiques RGB, Picap, Propaganda pel Fet i U98 Music.