És novel·la i és política-ficció, però en tota teoria de la conspiració sempre queda en l'aire la pregunta 'i si fos veritat?'. Aquest és el recurs que utilitza Pep Mayolas (Arenys de Mar, 1962) per donar forma a 'Madrix' (Llíbres de l'Índex, 2015) un llibre que recull en la portada la iconografia pròpia de la pel·lícula de ciència ficció 'Matrix' per desenvolupar una història on res és el que sembla o més aviat, com indica el propi autor, respon a la necessitat "d'inventar un país que no existeix, l'Espanya castellana".

  Per a l'autor, investigador de l'Institut Nova Història i defensor de la catalanitat d'Erasme de Rotterdam a l'assaig 'Erasme i la construcció catalana d'Espanya' -de qui sosté que es tracta de Ferran Colom, fill de Cristòfol Colom-, 'Madrix' serveix per explicar, en clau de ficció, allò que des de l'Institut es defensa científicament, és a dir, "que s'ha amagat la veritat".

Escrit en català i castellà -"perquè agradi als unionistes que defensen el bilingüisme" ironitza Mayolas-, la trama de 'Madrix' se situa l'any 2004, just després de la victòria electoral del PSOE a les eleccions legislatives. És en aquest moment que "un personatge anomenat 'el canciller' es presenta a la Moncloa per explicar a 'don José Luis' importants secrets d'Estat". Ras i curt, aquest home explica al nou president la realitat de la història espanyola, falsificada de dalt a baix per "amagar el seus orígens catalans" i inventar "una espanyolitat a través dels segles".

Mayolas defensa que la seva teoria parteix "d'informació històrica" alhora que assegura que el plantejament de la novel·la es podria convertir "en una obra de teatre". Sigui com sigui, els plantejaments del llibre deixen una ombra de dubte en el lector. I si tot plegat fos veritat?