A Catalunya hi ha pobles que han deixat d'existir, no pas físicament, perquè encara hi queden les restes o la memòria, sinó humanament, perquè ja no hi viu ningú. Però també hi ha indrets que, tot i tenir habitants, ja no tenen res a veure amb el que un dia van ser, o altres que són a punt de passar a la categoria de deshabitats tant bon punt mori el seu últim veí.

Amb la voluntat de recuperar tots aquests indrets, Edicions Sidillà ha publicat 'Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya', un llibre coordinat per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó que no pretén ser un inventari exhaustiu de tots aquells llocs, sinó de bastir un retrat coral de les vicissituts d'una trentena de llocs que han deixat d'existir tal com eren.

El llibre, tot i centrar-se en el Principat, recull també tres indrets de la Franja de Ponent i un de la Catalunya Nord. A més, encara que el gruix del llibre es compon de pobles abandonats, la majoria a causa de l'èxode rural, els autors han volgut recórrer totes les causes que han fet abandonar els pobles, des dels desastres naturals fins a la construcció de pantans o la destrucció a causa de la guerra. 

A més, i en un exercici que demostra que la destrucció de pobles, d'indrets on viuen els humans, no és un fenomen exclusivament rural, el llibre dedica tres capítols a parlar de Barcelona i els seus voltants, un de dedicat a la destrucció del barri de la Ribera just després de la guerra de Secessió, com a exemple de la destrucció planificada, un altre dedicat als barris de barraques del Camp de la Bota, a Sant Adrià del Besòs, com a record dels pobles de la misèria vora la gran ciutat com a torna dels pobles deshabitats per l'èxode rural, i un tercer dedicat a Sant Genís dels Agudells, un dels entorns rurals de Barcelona sacrificat per la construcció dels grans barris dormitori.