Mor als 87 anys l'escriptor Tom Wolfe, el pare del «Nou periodisme»

L'autor de "La foguera de les vanitats" també va escriure un dels reportatges més cèlebres de la història, "The Marvelous Mouth", amb Cassius Clay com a protagonista

15 de maig del 2018
Actualitzat a les 18:30h
Tom Wolfe, en una imatge promocional
Tom Wolfe, en una imatge promocional | Fund.Catalunya La Pedrera
Adeu a Tom Wolfe, una de les plomes més brillants de la seva generació i autor de llibres imprescindibles del cànon literari contemporani com Tot un home oLa foguera de les vanitats. Un autor que serà recordat, més que per la grandesa d'una obra en concret, per haver estat el pare del "Nou Periodisme", i que ha mort als 87 anys a causa d'una infecció i a casa seva, a Manhattan, tal com ha confirmat el seu agent literari, Lynn Nesbit.

Al llarg de la seva trajectòria, Wolfe va escriure novel·les –extenses i contundents, amb volums que superen les 600 pàgines i sempre deutores del realisme–, poesia, contes, guions, teatre, textos esparsos i un gran número de reportatges a premsa, el gènere que el va fer més popular. D'entre tots ells, destaca el reportatge que va escriure sobre Cassius Clay –The Marvelous Mouth– i que ha esdevingut l'article més icònic de la publicació Esquire, a banda de tota una llegenda del periodisme literari.

Tom Wolfe va néixer a Richmond, Virginia, l'any 1931. Va ser col·laborador en diverses revistes i diaris nord-americans –de l'Springfield Union de Massachusetts a l'Esquire, passant per The New York Herald Tribune o el Washington Post–, on va destacar sempre per "la desenfadada ironia del seu estil i el llenguatge fresc i àgil" que va caracteritzar els seus reportatges i cadascuna de les novel·les que va publicar. La darrera obra traduïda al català va ser Bloody Miami, també a Columna.

El pare del "Nou periodisme"

El "Nou periodisme" és el moviment nascut els anys 60 que capgira la crònica, el reporterisme i les maneres d'apropar-se a la realitat. Tom Wolfe en va ser un dels màxims exponents, juntament amb Truman Capote, Norman Mailer o Gay Talese. Una generació irrepetible i que va marcar un punt d'inflexió en l'escriptura del segle XX.

El moviment es basava en fonaments revolucionaris per la manera d'entendre el periodisme i la seva vinculació amb la literatura: més sensacions que fets objectius, mirada irònica, abordatge directe de la notícia, influir en els fets i esdevenir protagonista. Punts on Wolfe va sobresortir i des d'on va exercir un mestratge incontestable, convertit en el far més brillant de la contracultura.