Joan Vernet va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president Jordi Pujol. Foto: Gencat.

Joan Vernet i Ginés (Barcelona, 1923) va morir aquest passat dissabte 23 de juliol, segons que ha fet saber avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Doctor en filosofia i lletres i catedràtic emèrit de Llengua i Literatura Àrab a la Universitat de Barcelona, era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des del 1978.

Tot i ser especialista en l’estudi del món àrab i en l’evolució de la ciència medieval i renaixentista, el seu interès per tots els camps de la ciència el va convertir en "mestre de tota una generació d’estudiosos de la història de la ciència", com ha recordat Antoni Roca, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, filial de l’IEC.

Joan Vernet va continuar el treball de Josep M. Millàs Vallicrosa i va crear, a la Universitat de Barcelona, un equip d’investigadors d’història de la ciència que té un alt reconeixement internacional.

Joan Vernet és autor de més d’una trentena de llibres i tres-cents articles, entre els quals destaquen "Literatura àrab", "Historia de la ciencia española", "La cultura hispanoárabe en Oriente i Occidente" o el "Tractat d’astrologia de Bartomeu de Tresbéns". Va traduir L’Alcorà i Les mil i una nits, de l’àrab a l’espanyol, i va col·laborar en nombroses revistes, com Al-Andalus.

Era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia de la Història de Madrid i de l’Acadèmia Internacional d’Història de les Ciències de París. Va rebre la Creu de Sant Jordi (2002) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1985), la Medalla Sarton (EUA, 1991), la Medalla Koyré (París, 1995), el Premi Menéndez Pidal (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1999).