Era un escenari impossible d'impedir. Una onada que ha engolit tota la costa cinematogràfica clàssica, còmodament establerta amb el pas de les dècades, creient que cap nou moviment seria capaç de desplaçar-la. Però la realitat colpeja amb la força d'un tsunami i el món del cinema observa el canvi de paradigma en el qual es troba immers. Netflix (i les diverses plataformes i empreses audiovisuals o tecnològiques) han envaït Hollywood i tots els seus espais.

Les nominacions als Globus d'Or 2021 construeixen la nova mansió en la qual es mourà bona part de la indústria. Els fonaments s'havien establert anys enrere, amb el màxim creixement durant els Globus d'Or del 2020. Només en cinema, Netflix va aconseguir 16 nominacions l'any passat. Aquesta edició n'aconsegueix 15 per 4 obres diferents. El canvi és un fet.

[noticiadiari]2/215339[/noticiadiari]
Les clàssiques distribuïdores i productores han monopolitzat els certàmens de premis durant dècades als Estats Units. Les majors -terme en anglès- han quedat reduïdes a grans conglomerats empresarials que no donen un protagonisme central a la creació, producció i distribució de pel·lícules. Universal (absorbida per l'NBC, a la vegada absorbida per Comcast), Paramount (annexionada a ViacomCBS, aquesta absorbida per National Amusements) i Columbia (adquirida per Sony) són les tres úniques de l'etapa daurada que encara conserven cert poder. Walt Disney es manté intacta en haver estat ella mateixa l'empresa matriu que controla des de la primera línia de producció fins a l'últim minut de la cadena de streaming.

La United Artists va desaparèixer en el moment de comprada per MGM; la Metro-Goldwyn-Meyer va fer fallida, però va recuperar-se mínimament el 2010, deixant de ser considerada una major; i la 20th Century Fox va ser engolida per la política d'adquisicions de companyies i marques de Walt Disney. Netflix -com també ho fa Amazon- es converteix en el paradigma dels nous déus -les plataformes- que s'erigeixen per destronar els titans que han governat la terra cinematogràfica des dels seus inicis. No només la van governar sinó que la van construir tal com està concebuda avui dia.

La revolució és total i certàmens com els Globus d'Or són la punta de l'iceberg, la part més visible i la que arriba al públic, d'aquest canvi de realitat en la indústria. Les inversions de Netflix, Amazon o Disney -que es pot considerar, a hores d'ara, una híbrida- superen en bilions de dòlars les seves competidores, incloent-hi els conglomerats. Netflix es va gastar 15 bilions de dòlars el 2019. AT&T, el major hòlding empresarial competidor, que integra la Warner Brothers, HBO i altres, només va gastar 1,89 bilions de dòlars en contingut audiovisual el 2019. 

[noticiadiari]2/206960[/noticiadiari]
Netflix va arribar a assegurar que preparava projectes tan ambiciosos com sagues equiparables a Harry Potter, El Senyor dels Anells o Star Wars. Tendo Nagenda, cap de producció de l'empresa, va afirmar l'agost que estaven buscant una gran i exitosa franquícia per afegir-la al seu catàleg. Nagenda exposava que el millor seria trobar un personatge públic "reconeixible", sense que hagi estat explotat anteriorment per altres motius. La diferència entre empreses és abismal, però la dedicació directa a l'audiovisual es capgira completament a favor de Netflix.

Netflix produeix pel·lícules al nivell que s'estrenaven en l'etapa daurada dels anys 40 i 50. Aquest any ha advertit que n'apareixeran més de 120 a la seva plataforma, després del centenar del 2020 i les 90 del 2019. El creixement és exponencial i l'única que li segueix el ritme és Disney, amb 100 nous projectes -entre sèries, documentals i pel·lícules- per competir amb el gegant vermell. Netflix, però, no ha substituït del tot a les majors.

El que és ben segur és que ja ha envaït el seu espai i està preparada per copsar els últims espais que li queden: el favor de la crítica, de les acadèmies i dels premis. El seu objectiu serà difícil, però ja han demostrat ser disruptius amb els reptes d'una indústria que semblava estancada en una espiral monòtona.