El director de cinema Viggo Mortensen ha presentat la seva segona pel·lícula Hasta el fin del mundo que arribarà a la gran pantalla aquest divendres. Després de debutar a la direcció d'un film amb Falling, l'actor ha escrit ara un western romàntic i modern protagonitzat conjuntament amb VickyKrieps, Dany Huston, Solly Mcleod i Garry Dillahunt. Mortensen ofereix un punt de vista "inusual" en un western amb una protagonista femenina "de pensament lliure". Tot plegat, emmarcat en una història que aborda les conseqüències per les dones quan els seus companys o pares marxen a la batalla.
El director, amb coneixement i voluntat de parlar català, ha explicat en una entrevista a l'ACN que té curiositat per totes les cultures i llengües. Davant la problemàtica per l'ús social del català a Catalunya, s'ha mostrat preocupat i ha dit que és una llàstima quan es perden i no es cuiden els idiomes. "No entenc com algú pot tenir alguna cosa en contra que es cuidi molt", opina.
Mortensen també ha dit que les llengües no s'han d'etiquetar com a dretes o esquerres perquè són "eines de comunicació". "Odio quan entra la política en això. La vida és curta, per què no aprendre tot el possible sobre altres éssers humans, altres llocs i cultures?", es pregunta.
La nova pel·lícula de Mortensen
La pel·lícula que presenta s'ambienta al segle XIX als Estats Units i gira al voltant de Vivienne Le Coudy, una dona intrínsecament independent que comença una relació amb un immigrant danès anomenat Holger Olsen. Iniciaran una vida junts en una casa al poble Elk Flats. Tot i això, la Guerra Civil els separarà i la Vivienne es trobarà sola en un entorn hostil controlat pel totpoderós Alfred Jeffries, el seu violent fill Weston Jeffries i el corrupte alcalde Rudolph Schiller.
Durant la mateixa conversa, Mortensen ha explicat que li sembla interessant explorar en un film què li passa en una dona o una nena quan es queda sense els seu pares, germà o marit perquè marxen a lluitar a les seves guerres. "És inusual centrar-se en una nena o tenir com a personatge principal una dona de pensament lliure per l'època", reflexiona sobre el gènere. "Em va semblar interessant col·locar una dona en un període de temps dominat per uns pocs homes corruptes, violents i manipuladors", argumenta.
Malgrat que el punt de partida no és ideològic, el film explica un fet universal com el d'un home que marxa a batallar en una guerra "per unes raons morals". "Com aquells que van voluntàriament a lluitar a Ucraïna", posa d'exemple en l'actualitat. Però el que interessa a Mortensen és saber què els passa a aquests personatges quan l'home retorna. "Una guerra crea caos, desordre, tristesa. Tota guerra és un error, per molt bones raons que un tingui per anar a lluitar", diu a l'ACN.
Mortensen s'ha volgut allunyar dels westerns més clàssics que "s'obliden de la dona" i que quan l'home torna de la guerra se la troba casada amb una altra persona, morta o esperant-lo amb una bona benvinguda. Per això, ha trencat amb els codis clàssics del western i hi ha introduït el personatge femení "fort" i "diferent" amb una vida interior molt marcada.
Un altre aspecte diferencial del film és que els personatges protagonistes són migrants. "L'anglès no és el primer idioma de cap dels dos, això representa correctament el que era el país en aquell moment. Tothom venia d'altres llocs", ha assegurat. Segons Mortensen, el film reflecteix més com era la realitat històrica del moment, un fet que no sempre s'ha vist en els westerns.
De l'Àragorn a la direcció
20 anys després de l'estrena de la triologia El senyor dels Anells, Mortensen celebra que la seva participació amb el personatge de l'Àragorn va ser una "experiència molt bona" en un rodatge que va ser "escola del cinema". "Sense l'èxit de la triologia no hauria pogut treballar per primera vegada amb David Cronenberg, ni amb altra gent. Potser no hauria pogut dirigir. Una cosa ha portat a l'altra", sentencia.