L'augment d'animals salvatges en els darrers anys s'ha convertit en un veritable problema per als agricultors i ramaders de les comarques de Ponent, que cada vegada veuen amb més freqüència com la fauna fa malbé els seus cultius. Davant d'això, el sector fa temps que demana al Govern mesures eficients per combatre aquestes plagues, com ara utilitzar biocides per reduir la població de conills o un pla per esterilitzar les femelles de senglars. Si no, "d'aquí a dos anys hi haurà més senglars que pagesos", avisa l'agricultor i president d'Asaja Lleida, Pere Roqué, que afegeix que a l'horta del seu territori hi ha senglars que es mengen les arrels de fruiters joves i això fa que els arbres triguin el doble de temps per començar a produir.

[noticiadiari]2/251428[/noticiadiari]

"N'estem tips", afirma Roqué, que lamenta la manca, per part de la Generalitat, d'un pla eficaç per reduir els exemplars de seglars, cabirols i conills, i critica també que les administracions "es passin la pilota" sense posar solució a aquesta problemàtica que provoca la pèrdua de producció d'aliments i una despesa econòmica extra per als pagesos. Les solucions que proposa Asaja Lleida, a banda de la caça, són utilitzar biocides en el cas de les plagues de conills i un pla d'esterilització de les femelles de porcs senglars per evitar la reproducció de l'espècie. 
 
Des del sindicat agrari denuncien que les pèrdues econòmiques que la fauna salvatge provoca a les explotacions agràries són deu vegades superiors al que costaria un pla per esterilitzar les femelles de senglars o una estratègia per aplicar biocides. "Si traiem ajudes perquè la gent faci aliments i, per contra, estem produint per alimentar fauna salvatge en comptes de persones, algú aquí hi ha de posar remei", afegeix Roqué.

Triguen el doble per produir

Un exemple dels danys que la fauna salvatge provoca als camps es pot apreciar en una finca de pomeres joves de l'horta de Lleida propera al terme de Corbins. La presència de senglars en aquest camp ha passat de ser anecdòtica a ser constant i el que busquen són les arrels de les pomeres per alimentar-se. El rastre més visible que deixen són zones amb la terra remoguda i forats que poden arribar a fer més de 30 centímetres, tot i que la seva petjada també es veu en el creixement dels arbres. Els fruiters es van plantar fa dos anys i haurien de fer entre 2 i 2,5 metres d'alçada, tot i que la realitat és que molts no arriben ni al metre.

Aquesta afectació provoca que els arbres tardin fins al doble de temps per començar a produir. "Si al cap de quatre anys havia de produir al 80% i als sis fer-ho ja al 100%, ara ens n'anem a 10 anys, això si para aquí. Si no, s'haurà d'arrancar i el pagès haurà perdut 15 anys", explica Roqué, que afegeix que a banda de la pèrdua de producció que això li suposa a l'agricultor, cal sumar-hi també la despesa de tornar a tapar els forats de terra per posar l'explotació com estava abans i evitar accidents amb maquinària.

[noticiadiari]2/252039[/noticiadiari]