Les persones treballadores estan pendents sempre dels darrers dies del mes per cobrar la nòmina. Altres, fins i tot, dels primers dies del següent, revisant els seus comptes corrents. Tots els treballadors per compte d'altri reben el salari pactat amb l'empresa tal com es va establir en el seu contracte i en el conveni laboral. En aquest sentit, és pràcticament sagrat: no es pot demorar ni perjudicar la data en la qual es paguen aquests diners perquè els empleats puguin fer front a les seves despeses. Tot i la legislació i l'Estatut dels Treballadors, aquest inconvenient sol passar en certs àmbits laborals i en certes empreses. Què podem fer en aquests casos?

En la qüestió de l'Estatut dels Treballadors, el salari és ben clar en l'article 26. Ara bé, aquest text també detalla en l'article 29 com han d'abonar els pagaments als treballadors. "La liquidació i el pagament del salari es faran puntualment i documentalment en la data i el lloc convinguts o conforme als usos i costums. El període de temps a què fa referència l'abonament de les retribucions periòdiques i regulars no pot excedir un mes". Tot i això, poden existir retards en el pagament de la nòmina. I què passa, llavors?

Es considera un retard en el pagament del salari quan el treballador o els treballadors no reben la nòmina en la data acordada, sigui per conveni col·lectiu o per costum. L'Estatut dels Treballadors, encara que no estableix un període concret sobre en quin moment es considera exactament el retard d'una nòmina, sí que reclama que s'aboni en el temps concretat. Per tant, el treballador tindria tot el dret a començar a exigir-lo l'endemà de la data que hauria d'haver estat abonat i no ho ha estat. Un exemple: si sempre l'empresa paga el dia 29 i el dia 30 no ha rebut el salari, el mateix dia 30 ja es pot començar a reclamar.

Quines conseqüències poden ocórrer si no has rebut el pagament del salari quan toca?

Perquè sigui efectiva la reclamació o la demanda, la jurisprudència de l'estat espanyol ha establert una sèrie de requisits. En primer lloc, els retards en el pagament han de ser reiterats. Una sola vegada o de manera puntual no sol ser motiu de gaire reclamació. Ara bé, si cada mes la data per cobrar el salari balla sense motiu, sí que ho és.

En segon lloc, que superi el mes: en aquest cas ara ja es pot rescindir el contracte de manera unilateral per part del treballador. I, en tercer lloc, un requisit de gravetat, que caldria valorar en cada circumstància. De gravetat en el sentit de l'impacte econòmic del deute, de les intencions de l'empresa o de com afecta el treballador en termes financers. Així doncs, poden passar aquests escenaris:

• Recàrrec per demora: l'Estatut dels Treballadors, en l'article 29.3 determina que l'interès per mora en el pagament del salari serà el deu per cent de la quantia que es deu.
• Indemnització per danys i perjudicis.
• Extinció del contracte de treball: quan l'impagament és reiterat, com a mínim més de mig any, i en un marge suficient d'uns deu dies (segons el criteri del Tribunal Suprem) de retards del pagament del salari en cada mes. Amb un parell de dies, encara que sigui de manera continuada, pot no suposar argument suficient per extingir el contracte.

Si l'impagament és de manera reiterada també pot suposar una infracció administrativa. En alguns casos, si és greu, l'administració pot imposar multes a l'empresa entre 6.251 euros i 25.000 euros.