La despesa del govern espanyol en pensions de jubilació a Catalunya s'ha duplicat des del 2012. El setembre de fa 14 anys la factura va ser de 970 milions d'euros, i ara s'enfila fins als 1.965 milions, segons dades de la Seguretat Social consultades per l'ACN. La revalorització de les pensions, lligades a l'IPC des del 2022, i l'augment dels perceptors estan entre els motius de l'alça. Avui hi ha un 20% més de pensions de jubilació i la prestació mitjana ha crescut un 66%. Alhora, la guardiola de les pensions recupera els nivells de fa una dècada. El debat sobre la sostenibilitat del sistema ha tornat a aflorar en plena precampanya electoral, mentre algunes organitzacions de pensionistes han convocat una manifestació aquest dissabte a Madrid.
La inflació dels darrers 14 anys a Catalunya ha estat d'un 33% aproximadament, segons dades de l'INE, però la càrrega econòmica per a l'Estat en concepte de pensions ha crescut molt més, en comparació, i l'any passat va ser el doble que el 2011. La despesa total aquell any va ascendir a 12.816 milions d'euros, i l'any passat va arribar als 25.781 milions. El 2026, continua pujant, i la factura mensual ja s'apropa als 2.000 milions d'euros per primera vegada. Catalunya és qui rep una proporció més alta del que l'Estat destina a les jubilacions, un 18,5% del total, per davant de la Comunitat de Madrid (15,1%) i Andalusia (13,9%), malgrat tenir una població més elevada.
El ritme de creixement de la resta de prestacions també ha anat a l'alça durant el mateix període, però si la despesa en pensions de jubilació ha pujat un 100%, en orfandat (+84%), viudetat (+62%) o bé incapacitat permanent (+43%) no ho han fet en una proporció tan alta. Així, les pagues de jubilació cada vegada representen un tros més gran del pastís dins la despesa en prestacions. L'any 2005, eren un 68% del total, i dues dècades després la xifra ja supera el 75% i continua augmentant.
La despesa cada vegada és més considerable en pensions, i creix a un ritme més alt que l'economia de l'Estat, així que, segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l'any 2023 va representar un 12,9% del PIB. La institució preveu que aquesta proporció, que rondava el 9% a principis de segle, continuï a l'alça i arribi al 16,1% del PIB l'any 2050.
La guardiola de les pensions, al nivell més alt en una dècada
El debat sobre les pensions ha passat de manera recurrent pel fons de reserva del govern espanyol, que atenent les previsions de l'AIReF, pot continuar jugant el seu paper en el futur del sistema. L'anomenada "guardiola de les pensions" va començar a rebre aportacions l'any 2000 en èpoques de José María Aznar, i durant la primera dècada d'aquest segle, es va anar omplint fins a arribar als 66.815 milions l'últim any del govern encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. Coincidint amb els efectes de la crisi econòmica i del canvi a la Moncloa, el govern de Mariano Rajoy la va deixar gairebé buida, fins als 5.043 milions el 2018. En els últims anys, amb Pedro Sánchez com a cap de l'executiu, els fons s'han ampliat de nou fins als 15.267 milions el març d'aquest any, el nivell màxim en una dècada.
El 2023, el govern espanyol va donar llum verda a una reforma del sistema de pensions, que entre altres mesures creava el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional. L'eina consisteix en petits increments de les bases de cotitzacions a la Seguretat Social per alimentar la guardiola, que segons el govern espanyol, arribarà als 130.000 milions d'euros el 2040 i que es començarà a "desemborsar" el 2032, quan començarà a jubilar-se la generació del baby-boom.
1,22 milions de pensionistes a Catalunya
L'AIReF també preveu que el nombre de pensionistes, que a Espanya eren 11,3 milions el 2023, també siguin cada cop més i arribin als 17 milions. De fet, a Catalunya, el nombre de prestacions contributives per jubilació ha registrat un creixement d’un 20% en els últims 15 anys i ja s’enfila fins als 1,22 milions de pensions d’aquest tipus.
En aquests anys -i també anteriorment, almenys des del 2006- el sistema ha anat guanyant, de mitjana, unes 14.000 pensions de jubilació anuals, de manera que avui n’hi ha gairebé 166.000 més que el 2015, i 336.000 més que el 2006.
Els jubilats pensionistes representen el 66,5% del conjunt de les pensions contributives (1,82 milions a Catalunya a setembre de 2026), quan fa deu anys estaven a la ratlla del 60%. Les pensions de viudetat representen al voltant del 21%, seguides de les pensions per incapacitat permanent (21%) i les d’orfandat, amb un pes molt menor entorn d’un 2,7% de totes les pensions contributives.
1.611 euros de jubilació
L’import mitjà de les pensions de jubilació és actualment de 1.611 euros de jubilació, per bé que la pensió més representativa oscil·la entre els 1.300 i els 1.400 euros, com indica la mediana de totes les pensions percebudes.
L’augment ha sigut del 4,1% entre el setembre d’aquest any i el desembre de 2025. De fet, la vinculació d’aquesta prestació amb l’IPC des del 2022, així com l’augment dels salaris i les cotitzacions, entre altres factors, expliquen que l’import mitjà de la pensió de jubilació hagi crescut en més d’un 66% els últims quinze anys, i que avui es cobrin uns 640 euros més de mitjana per prestació, lluny dels prop de 1.000 euros de les pensions de l’inici de la segona dècada d’aquest segle. En comparació amb l’augment del cost de la vida, pel que fa als preus, els jubilats d’avui tenen més poder adquisitiu, ja que l’IPC ha crescut un 32%, la meitat que la pensió de jubilació mitjana.
Segons les projeccions de l'AIReF, la pensió mitjana al conjunt de l'Estat el 2023 era de 1.227 euros, i en els pròxims anys es duplicarà fins a arribar als 2.495 euros el 2050.
La pensió de les jubilades, un 20% inferior a la pensió mitjana
El 52,6% de les pensions de jubilació a Catalunya les reben homes (642.015), i el 43,7%, dones (578.152), i la pensió mitjana de les dones és fins a un 33,2% inferior a la dels homes. Concretament, la pensió mitjana per jubilació que cobren les dones és de 1.276 euros, mentre els homes s’apropen als 2.000 (1.912 euros en concret). Dit d’una altra manera, les pensions de les dones estan un 20,7% per sota de la pensió mitjana a Catalunya.
Actualment, l’edat mitjana del jubilat pensionista és de 76 anys; 75 anys en el cas dels homes, 76 anys les dones, segons dades de l’INSS. Això no obstant, fins a un 30% de les pensions (366.911) les cobren jubilats majors de 80 anys. El gruix principal dels pensionistes, dos terços, tenen entre 65 i 79 anys, i també existeix un reduït grup d’un 3% són jubilats de 60 a 64 anys, amb jubilacions anticipades. El grup més nombrós de pensionistes se situa actualment entre els 70 i 74 anys, que es reparteixen el 24% de les pensions.
L'envelliment tensionarà el sistema, segons l'AIReF
Les previsions de l'AIReF també suggereixen que el sistema de pensions pot estar cada vegada més tensionat els anys vinents. Segons la institució, la taxa de dependència, és a dir, el percentatge de persones de 65 anys o més respecte al total de persones d'entre 20 i 64 anys ha anat pujant moderadament fins al 26,4% el 2023, però es dispararà en les pròximes dècades fins a arribar al 48,2% el 2050. És a dir, en números rodons, ara hi ha una persona en edat de jubilació per cada quatre en edat de treballar i la previsió és que, en un quart de segle, hi haurà una persona de 65 anys o més per cada dos de 20 a 64. L'envelliment de la població és clau per entendre l'estadística, així com la baixa natalitat, perquè la població en edat de treballar baixarà dels 32,5 milions de persones a l'Estat actualment, fins als 30,7 milions el 2050.
