Parcel·les de 100.000 euros a la Torre en plena crisi

Nuñez i Navarro finalitza les obres d'urbanització d'aquest sector de Ripoll que ha necessitat quatre dècades per desenvolupar-se i que va comprar pel preu simbòlic d'una pesseta

Arnau Urgell
24 de febrer del 2012
La Torre de Ripoll.
La Torre de Ripoll. | Arnau Urgell
La Torre de Ripoll ja està urbanitzada. Foto: Arnau Urgell

En plena crisi s'han posat a la venda parcel·les de 100.000 euros a la zona de la Torre de Ripoll. La constructora Nuñez i Navarro ja ha acabat les obres d'urbanització d'un sector situat a l'oest de la variant del Calvari, als peus del Remei, i que ha necessitat quatre dècades per acabar desenvolupant-se. De fet, l'empresa la va adquirir el 1986 pel preu simbòlic d'una pesseta.

L'Ajuntament de Ripoll ha rebut l'estudi de detall del sector, el tràmit previ a rebre el vist-i-plau per poder construir les cases. Això sí, caldrà veure si en la situació actual els possibles compradors s'animen a pagar els quasi 100.000 euros que demana Josel SL –empresa filial de Nuñez i Navarro-. Cal recordar però que hi ha quinze parcel·les de propietaris particulars –a banda de deu de municipals- que podrien iniciar les obres amb certa més facilitat.

“És de mal dir si hi haurà cases a curt termini, segurament la crisi afecta poc a aquelles persones que es poden gastar tants diners en una parcel·la” ha explicat el regidor d'Urbanisme, Xavier Cima. Mentrestant, la regidoria de Promoció Econòmica analitza l'estratègia per vendre les seves parcel·les. “No es pot desaprofitar qualsevol possible ingrés” afegeix l'edil.

Un litigi molt llarg

L'antic propietari de la Torre, Francesc Pola, no va cedir a inicis de la dècada dels 80 el 10% dels terrenys reglamentaris ja que sostenia que s'havia disparat els costos en una zona amb uns pendents molt elevats. L'Ajuntament va negar les llicències d'obres –amb els carrers ja urbanitzats- i això va deixar els parcel·listes privats sense la possibilitat de construir les cases.

Nuñez i Navarro va assumir-ne la propietat pel simbòlic preu d'una pesseta a canvi d'acabar les obres. Tanmateix, la manca d'acord entre la constructora i la quinzena de propietaris va encallar el sector fins aquesta mateixa dècada. L'abandonament de la zona en va afavorir la degradació i només en van quedar restes de les primeres obres amb alguna tapa de clavegueram, part de la vorera i algun carrer semiesfaltat.

L'octubre de 2008 es va anunciar que es reiniciaven les obres d'urbanització. Tanmateix en prou feines es van fer uns moviments de terres i al cap de poques setmanes el soroll de les màquines es va aturar. El Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) obligava a la propietat a acabar la urbanització abans del 25 de juliol de 2010 ja que sinó esdevindria automàticament no urbanitzable. Finalment, i després de modificar part del projecte, el consistori va concedir una pròrroga i les obres van tornar a començar a finals de 2010.

“Ara no ho deixaríem construir”

El regidor d'Urbanisme afirma estar satisfet per la finalització d'unes obres que s'han allargat tant temps. Tot i això, admet que ara no autoritzarien aquesta urbanització per l'elevat impacte visual en plena muntanya del Calvari. A més, assenyala que serà el principal punt crític de la vila en cas de glaçades o nevades. “Hem demanat als promotors que en algun tram posin algun paviment més gravat” explica. Tot i això, també recorda la qualitat de les obres, especialment els espais de passeig. De fet, s'han construït tres miradors a diversos nivells que permeten observar la pràctica totalitat del casc urbà.

Ripoll des d'un dels miradors de la Torre. Foto: Arnau Urgell