La conca mitjana i alta del Ter dóna aixopluc a 6.000 ocells

El corb marí és l'espècie més freqüent del Ter. Foto: ElRipolles.info

El 14 de gener passat va tenir lloc el cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca mitjana i alta del riu Ter, que comprèn les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Hi van participar 38 voluntaris en uns 100 km de riu repartits en vuit  trams i 12 joques de corb marins, làrids i ardeids. Es van arribar a censar un total de 5.867 ocells.

Entre els  ocells observats en aquest cens destaca el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que es reprodueix al nord d’Europa i hiverna de manera força abundant als països mediterranis. La població de corbs marins fluctua entre els 400 i els 800 ocells, possiblement degut, d’una banda, a mesures de control d’aquesta espècie que es porten a terme tant al nord d’Europa (per pressions dels pescadors) com a les nostres contrades —des que va ser exclosa de la llista d’espècies protegides—, o bé també a la variació climàtica que hagi pogut condicionar l’hivernada d’aquesta espècie a Catalunya. Enguany se n’han comptat 466.

El gavià argentat (Larus michaelis) segueix essent molt abundant a Osona. De dia es poden veure alimentant-se en grans grups als camps acabats de femar, o fins i tot en alguns abocadors. S’acostumen a aplegar per anar a dormir. A la joca principal —situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter— es van detectar fins a 1.570 exemplars. Els gavians es mantenen en l’ordre de magnitud dels darrers anys -entre 1.500 i 2.000 exemplars-.

També cal remarcar la presència de molts ànecs collverds (866), sobretot als nuclis urbans, i de diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -3 exemplars-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -19-, l’esplugabous (Bubulcus ibis) -8- o l’agró blanc (Casmerodius albus) -11-. Tots ells han mostrat una davallada lleugera per causes indefinides. Al cens de 2012 també va destacar el pit-roig (Erithacus rubecula) per la seva abundància: 312 ocells, quan habitualment se’n comptabilitzaven a l’entorn d’un centenar. Resident tot l’any, a l’hivern augmenta substancialment per l’arribada d’individus procedents del nord d’Europa.

Aquest cens està coordinat pel Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat, on col·laboren el Grup de Naturalistes d'Osona (ICHN-IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona i el Grup d'Estudi i Defensa de la Natura - Ripollès. Aquest cens, que es porta a terme des de l’any 1989, també aporta les dades al cens del conjunt de Catalunya, que alhora és d’abast europeu.

L’objectiu és comptabilitzar tots les ocells que es puguin identificar, així com altres dades que es puguin reconèixer en el terreny. Es fa un recorregut matinal de diversos trams de riu i, paral·lelament, al capvespre es fan censos específics de les joques d’ardeids, corbs marins i làrids presents a cada sector.

Agró blanc, al passeig del Ter de Manlleu. Foto: Miquel Ordeig