El veïns del carrer General Fuensanta exploten contra la CUP i ERC de Ripoll

El torn de precs i preguntes del ple de Ripoll d'aquest dimarts ha estat un dels més calents d'aquest mandat. De fet, el debat previ que s'ha produït en la moció presentada per la CUP per tal de desencallar el canvi de nomenclatura d'aquest carrer, que s'ha desestimat gràcies als vots en contra de l'equip de govern (PDECat-DC), ha estat un joc de nens comparat amb el què ha vingut després. Una desena de veïns del carrer General Sánchez Fuensanta han fet sentir la seva veu i han carregat durament contra els grups municipals de la CUP i d'ERC i; més concretament, ho han personificat en les figures de Santi Llagostera i Roger Bosch, els seus portaveus respectivament.

Una veïna que sempre ve al ple quan el general Fuensanta entra en escena ha començat dient als dos portaveus que tenen la costum de parlar del dictador Francisco Franco quan es tracta el tema del canvi de nom del carrer on viu. ''Franco en el nom del carrer no hi pinta res'', els ha etzibat. La dona ha assegurat que els partits de l'oposició no s'agafen a la història alhora de justificar el canvi de denominació del carrer sinó a la política.

La veïna ha demanat respecte per la gent que van posar aquest nom al carrer i que ara només n'hi ha 3 o 4 de vius. Cal recordar que el general franquista Serafín Sánchez Fuensanta va desencallar els tràmits necessaris per crear la Cooperativa d'Habitatges de Sant Eudald. El 27 de juny de l'any 1968 es van entregar aquests dos blocs de pisos i, només un mes més tard, es van batejar amb el seu nom. De fet, popularment aquell carrer es coneix amb el nom de barri del Fuensanta. Aquesta dona, filla d'un dels fundadors de la cooperativa, ha apujat el to del seu discurs i, indirectament, ha titllat a Llagostera de ''dictador''.
 
Aquesta veïna ha recordat que la democràcia consisteix en votar i que, en una reunió a la sala Eudald Graells amb representants de l'Ajuntament ''on vostè no va assistir'', el veïnat, de forma majoritària, va escollir el nom de carrer Fuensanta. ''Hi ha un santuari a Andalusia que es diu 'Fuensanta' igual que existeix el santuari de Núria i el de Montserrat'', ha reivindicat. A més, com ja havia fet l'alcalde de Ripoll anteriorment, la dona ha incidit en què Fuensanta també és un nom propi femení i, segons ella, curiosament la primera dona ferroviària que va viure allà tenia aquest nom.

Segurament, un dels moments més surrealistes d'aquesta intervenció ha estat quan la dona ha acusat a Llagostera de no preocupar-se dels problemes de Ripoll ''perquè per començar no hi viu''. Aquí ha patinat perquè; tot i viure en una masia, el regidor cupaire resideix en el terme de Ripoll i participa en nombroses activitats de la vila. Tot seguit, s'ha acostat a ell per ensenyar-li unes fotografies del seu mòbil d'uns contenidors plens de brossa d'aquella zona. Llagostera no ha volgut entrar en el cos a cos i ha mirat cap a una altra banda amb cara d'incredulitat. Llavors, la mirada de la veïna s'ha dirigit cap a Bosch, el qual l'hi ha intentat explicar que posar-li Fuensanta al carrer és una manera de ''camuflar'' el nom del general Sánchez Fuensanta. ''No s'estan fent coses per la dona; doncs dediquem-lo a la primera ferroviària'', ha dit. La incredulitat s'ha transformat en una sensació de ridícul generalitzada.
 
La retirada de les plaques

La polèmica ha continuat augmentant i la veïna ha denunciat el fet que s'hagin retirat les plaques del carrer aquesta setmana. Tot mirant al plenari, ha exigit saber qui ha estat el responsable d'enviar-hi quatre treballadors a treure-les. El batlle ripollès, Jordi Munell (PDECat), ha entomat la pregunta i l'hi ha contestat que les ha tret l'Ajuntament perquè estaven incomplint la Llei de Memòria Històrica. ''Encara que no ens agradin, les lleis s'han de complir'', ha dit dirigint-se als veïns. Una altra senyora ha exigit que els hi retornessin les plaques perquè les van pagar els membres del veïnat. Munell ha dit que no hi havia cap problema sempre i quan no es tornin a exhibir a l'espai públic.

Aquesta veïna ha demanat al consistori perquè no se'ls havia avisat de la retirada de les plaques. Munell ha revelat que van trucar al president de la comunitat fa uns dies i se'l va alertar d'aquest fet. Els veïns han negat que el president en sabés alguna cosa i s'ha entrat en un espiral d'acusacions sense aturador. Amb tot, l'alcalde ha recordat que al ple del mes de febrer de l'any 2016 es va acordar canviar el nom del carrer perquè incomplia la Llei de la Memòria Històrica, la qual diu que s'han de retirar tots els noms o símbols de l'espai públic que procedeixin de l'època de la dictadura.

D'altra banda, Munell s'ha dirigit als veïns per dir-los que estan esperant el dictamen de la Comissió de Memòria Històrica de la Generalitat per saber si el nom Fuensanta pot tenir connotacions franquistes, però que mentrestant han hagut de treure les plaques. L'alcalde ha dit que, a efectes legals i de correspondència, el carrer continua dient-se com fins ara; tot i que és ''qüestió de setmanes'' que es resolgui aquest assumpte.
 
Carmona carrega contra el govern des del públic

Com no podia ser d'una altra manera en un debat sobre el carrer Fuensanta, el número dos de la CUP, Aitor Carmona, ha ressuscitat els plens paral·lels amb una dura intervenció contra l'equip de govern. En primer lloc, el membre de la CUP ha assegurat que la retirada de les plaques ''dos dies després d'entrar la moció'' respon a una ''tàctica'' perquè els veïns del carrer vinguessin al ple a buscar brega. Tot seguit, Carmona ha felicitat l'equip de govern per ''l'espectacle'' que s'estava donant. ''El què no van aconseguir Alianza Popular i l'UCD durant la transició espanyola fent una transició del Franquisme mantenint a les mateixes persones en els càrrecs importants, ho esteu aconseguint aquí'', ha criticat. Carmona ha apuntat que a partir de la transició no es va seguir homenatjant al dictador o als seus generals.

A més, el membre de la CUP ha recriminat les contradiccions entre l'Ajuntament i els veïns, ja que no sabia si el carrer es podria dir Fuensanta en honor a la verge andalusa o a la primera ferroviària que va haver-hi. ''Fins ara estaven enterrades sotes les pedres i ara han vist la llum'', ha dit amb ironia. Per aquesta regla de tres, Carmona ha recordat que Franco és un nom que està al santoral i ''si seguim així potser algú ens agafarà la idea i es farà el carrer Franco o, al general Mola, li traiem la paraula general i li diem carrer Mola perquè és molt divertit''. Les rialles dels regidors i d'alguns assistents han estat descomunals en aquest punt.

''Aquest és el nivell barroer que estan mantenint'', ha dit tot assenyalant a l'equip de govern. Tot seguit, Carmona s'ha dirigit al regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, per recordar-li que abans d'aquell ple del mes de febrer de l'any 2016, l'edil va dir-li que ''si es mantenia el nom de Fuensanta tindrien tota la raó de dir-nos feixistes''. No sabrem mai quin va ser el contingut exacte d'aquella conversa, però Creixans ha assegurat amb fermesa que ell no és feixista i que ''a vegades hi ha gent que és més feixista quan ho diu que no pas nosaltres''. A més, li ha retret que ell mai l'ha qualificat amb aquest adjectiu. Després del ple se'ls ha pogut veure parlar amistosament. A vegades, la política també consisteix en dir coses grosses per intentar desacreditar l'adversari i treure'n rèdits.
 
I l'opinió de l'equip de govern?

Carmona ha desitjat no haver de veure mai la placa de carrer Fuensanta en aquell espai perquè ''sinó seran culpables de cometre una il·legalitat flagrant. A més, el cupaire no vol esperar que arribi el dictamen provinent de la Comissió de Memòria Històrica de la Generalitat i ha preguntat directament als membres de l'equip de govern quina opinió tenen sobre aquest cas. Carmona els ha retret que tothom s'ha pronunciat (veïns i oposició) menys ells.

La regidora de Fires i Festes, Magda Perramon, ha respòs que no poden imposar un nom o un altra i Carmona ha replicat que no hi pot haver tolerància amb el feixisme i el Franquisme. ''La intolerància i el feixisme es combaten i no es poden tolerar'', ha sentenciat. Munell ha volgut ser contundent amb aquest aspecte i ha compartit amb Carmona que no es pot ser tolerant amb el Franquisme.

Abans d'acabar aquest estira i arronsa entre detractors i favorables a la denominació del carrer General Sánchez Fuensanta amb el nom de Fuensanta, la regidora de Promoció Econòmica, Montsina Llimós, ha fet una reflexió interessant darrera de la qual es pot interpretar que l'equip de govern tampoc està còmode amb el nom escollit pels veïns. Llimós ha afirmat que, des d'una posició d'espectadors i analitzant-ho amb profunditat, el general Sánchez Fuensanta no mereixia ''massa res''. Tot i així, la regidora del PDECat-DC entén el vincle emocional tan fort dels veïns que els uneix a aquest personatge pel favor que els va fer en el seu moment. ''Segurament, més enllà d'aquesta 'bona obra', si fem una llista de tot el què va fer, no en sortiria ben parat'', ha afirmat. Amb tot, Llimós creu que cadascú té ''la seva veritat'' i ha apel·lat a tothom a respectar les opinions dels altres.

Carmona ha dit que respecta el punt de vista dels veïns però no el comparteix perquè és ''erroni''. A més, ha convidat a l'Ajuntament a dir-los ''la veritat'' sobre què passarà sinó s'accepta el nom de Fuensanta. El desenllaç hauria de produir-se en les properes setmanes o, almenys, abans que s'acabi la legislatura, però promet un últim capítol amb un final explosiu i qui sap si inesperat.