11
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:33h
A partir del proper 21 de gener, Ripoll implantarà el nou sistema de recollida de residus després que el Consell Comarcal del Ripollès hagi aprovat el nou model de gestió del servei durant aquest any. Segons ha explicat el regidor de Territori, Empresa i Sostenibilitat, Joaquim Colomer (PDECat-DC), la implementació del nou sistema de càrrega bilateral durarà entre 3 i 4 setmanes i es farà per fases. Primer es retiraran els contenidors antics i, després, es posaran les illes complertes dels nous contenidors, les quals es podran consultar a través d'un plànol de la vila penjat a la pàgina web de l'Ajuntament.
En què consisteix el sistema de càrrega bilateral?
La reducció de punts de recollida serà una de les novetats d'aquest nou sistema, ja que es passarà de 272 punts de recollida de residus a 97 illes. La traducció d'això és que per cada tres contenidors que hi havia abans, ara només n'hi haurà un. La gran diferència és que aquests contenidors seran més voluminosos i; per tant, hi cabrà més brossa -si abans tenien una capacitat per 1.100 litres cúbics, ara s'augmentarà fins als 3.000-. En cadascuna d'aquestes illes hi haurà cinc contenidors (paper i cartró, envasos, vidre, matèria orgànica i rebuig) i, en els punts de més afluència de persones o que siguin més problemàtics, es doblaran els contenidors de rebuig. Cadascuna d'aquestes illes de contenidors mesurarà uns 7 metres de llargada.
A diferència del què passava anteriorment en què en molts punts de recollida no hi havia tots els contenidors, ara a cada illa hi haurà les cinc fraccions de residus perquè els veïns puguin tirar tota la brossa al contenidor que toqui. ''Hi haurà menys àrees, però a totes hi haurà tots els contenidors'', ha remarcat la tècnica de Medi Ambient del Consell Comarcal, Elisabet Muntadas. En teoria, amb aquesta unificació s'hauria de potenciar la taxa de reciclatge.
La representant d'UTE Ripollès, Queralt Santandreu, ha explicat que, amb el sistema de càrrega bilateral, els camions poden recollir els dos contenidors per qualsevol de les dues bandes. Això també ajuda a l'ordre d'aquests elements, ja que sempre es quedaran en la mateixa posició ''no com passa actualment que cada 'X' temps han canviat de posició'', ha subratllat Colomer. De fet, quan els contenidors tinguin la seva ubicació definitiva aniran fixats al terra amb unes bases que permetran garantir aquest ordre. Als camions de recollida només hi va una única persona que, amb una grua robotitzada, agafarà els contenidors un per un i els buidarà per la part de dalt del vehicle. Aquest sistema de buidatge és molt més ràpid que el de càrrega posterior -en què el contenidor es buidava per la part de darrera del camió-.
Aquests contenidors no són de plàstic sinó metàl·lics -són més robustos i duradors-; per tant, pesen més i no tenen rodes. Això significa que serà més difícil que el vent o alguna persona els pugui moure de lloc. En principi, l'únic requisit que es precisa per instal·lar aquestes illes és que el carrer sigui prou ampli perquè hi passi el camió i que no hi hagi balcons, arbres i cables elèctrics a l'alçada del vehicle. Com que les ubicacions encara no estan tancades, Colomer i alguns dels pocs veïns -menys d'una desena- que han assistit a la reunió s'han assegut per mirar de buscar un emplaçament alternatiu a aquelles illes que estiguin massa a prop de les cases. ''Tothom vol que no estiguin davant de casa seva, però tampoc massa lluny'', ha assenyalat el regidor de l'equip de govern.
Objectiu 65,50% de taxa reciclatge passant pel 44,58%
A Ripoll, la taxa de reciclatge actual se situa en un pobre 25,77%, ja que el 74,23% són residus que van directament a l'abocador. L'objectiu del consistori seria donar un tomb a aquestes xifres i passar a tenir una taxa de reciclatge del 65,60% i que només el 34,40% dels residus anessin a parar l'abocador. Abans d'arribar a aquest objectiu tan ambiciós, el nou contracte amb l'empresa de gestió dels residus estableix que s'ha d'aconseguir una taxa de reciclatge del 44,58% en els propers quatre anys.
Muntadas ha explicat que el cost del servei de recollida de residus no augmenta, ja que només puja el preu si es dóna més servei -s'ha de pagar el personal, els camions, el gasoil-. El que fa pujar el rebut d'escombraries és el tractament dels residus, que cada vegada és més costós. Aquesta tècnica del Consell Comarcal ha recordat que tractar el rebuig que va als abocadors és molt car, ja que s'ha de compactar, convertir-ho en suc -lixiviats- i tapar-ho amb terres. Perquè la gent se'n faci una idea, cada tona de rebuig costa 100 euros i, cada any, l'Agència Catalana de Residus apuja el cànon en un un 10% o un 20%. En canvi, per cada tona de paper i cartró, de vidre o d'envasos que es generen, es donen diners al consistori; mentre que per la matèria orgànica no hi ha ni perjudici ni benefici -se'n fa adob-. ''Si tots féssim bé el reciclatge, se'ns paralitzaria la tasca d'escombraries i; fins i tot, baixaria'', ha subratllat.
Costos i porta a porta
Colomer, a petició d'un veí, ha recordat que la taxa d'escombraries d'enguany és de 131,90 euros; mentre que la de l'any 2011 era de 125 euros. El regidor ha apuntat que la tendència és que s'apugi; tot i que si s'acompleixen les previsions de reciclatge, això hauria d'anar a la baixa. ''Posem els mitjans perquè funcioni però també depèn del civisme de la gent, ja que no podem tenir un agent vigilant a cada contenidor'', ha recordat.
El model de recollida de residus de càrrega bilateral ha estat escollit per la majoria de municipis de la comarca a través del Consell Comarcal del Ripollès; tot i que Colomer no ha tancat la porta, valgui la redundància, a què en un futur es pogués introduir el sistema porta a porta a Ripoll. Tot i així, el regidor demòcrata ha alertat que això ha de ser vehiculat a través del Consell Comarcal i que cal que hi entrin la resta d'Ajuntaments de la comarca ''per poder pujar el carro''. De moment, aquest sistema només s'aplica a un dels 19 municipi del Ripollès, a Sant Joan de les Abadesses i, certament, té la millor taxa de reciclatge de la comarca amb diferència (més d'un 60%).
En què consisteix el sistema de càrrega bilateral?
La reducció de punts de recollida serà una de les novetats d'aquest nou sistema, ja que es passarà de 272 punts de recollida de residus a 97 illes. La traducció d'això és que per cada tres contenidors que hi havia abans, ara només n'hi haurà un. La gran diferència és que aquests contenidors seran més voluminosos i; per tant, hi cabrà més brossa -si abans tenien una capacitat per 1.100 litres cúbics, ara s'augmentarà fins als 3.000-. En cadascuna d'aquestes illes hi haurà cinc contenidors (paper i cartró, envasos, vidre, matèria orgànica i rebuig) i, en els punts de més afluència de persones o que siguin més problemàtics, es doblaran els contenidors de rebuig. Cadascuna d'aquestes illes de contenidors mesurarà uns 7 metres de llargada.
A diferència del què passava anteriorment en què en molts punts de recollida no hi havia tots els contenidors, ara a cada illa hi haurà les cinc fraccions de residus perquè els veïns puguin tirar tota la brossa al contenidor que toqui. ''Hi haurà menys àrees, però a totes hi haurà tots els contenidors'', ha remarcat la tècnica de Medi Ambient del Consell Comarcal, Elisabet Muntadas. En teoria, amb aquesta unificació s'hauria de potenciar la taxa de reciclatge.
La xerrada informativa sobre el nou sistema de recollida de residus no ha aplegat massa públic Foto: Isaac Muntadas
La representant d'UTE Ripollès, Queralt Santandreu, ha explicat que, amb el sistema de càrrega bilateral, els camions poden recollir els dos contenidors per qualsevol de les dues bandes. Això també ajuda a l'ordre d'aquests elements, ja que sempre es quedaran en la mateixa posició ''no com passa actualment que cada 'X' temps han canviat de posició'', ha subratllat Colomer. De fet, quan els contenidors tinguin la seva ubicació definitiva aniran fixats al terra amb unes bases que permetran garantir aquest ordre. Als camions de recollida només hi va una única persona que, amb una grua robotitzada, agafarà els contenidors un per un i els buidarà per la part de dalt del vehicle. Aquest sistema de buidatge és molt més ràpid que el de càrrega posterior -en què el contenidor es buidava per la part de darrera del camió-.
Aquests contenidors no són de plàstic sinó metàl·lics -són més robustos i duradors-; per tant, pesen més i no tenen rodes. Això significa que serà més difícil que el vent o alguna persona els pugui moure de lloc. En principi, l'únic requisit que es precisa per instal·lar aquestes illes és que el carrer sigui prou ampli perquè hi passi el camió i que no hi hagi balcons, arbres i cables elèctrics a l'alçada del vehicle. Com que les ubicacions encara no estan tancades, Colomer i alguns dels pocs veïns -menys d'una desena- que han assistit a la reunió s'han assegut per mirar de buscar un emplaçament alternatiu a aquelles illes que estiguin massa a prop de les cases. ''Tothom vol que no estiguin davant de casa seva, però tampoc massa lluny'', ha assenyalat el regidor de l'equip de govern.
Elisabet Muntadas explicant els costos del tractament del rebuig Foto: Isaac Muntadas
Objectiu 65,50% de taxa reciclatge passant pel 44,58%
A Ripoll, la taxa de reciclatge actual se situa en un pobre 25,77%, ja que el 74,23% són residus que van directament a l'abocador. L'objectiu del consistori seria donar un tomb a aquestes xifres i passar a tenir una taxa de reciclatge del 65,60% i que només el 34,40% dels residus anessin a parar l'abocador. Abans d'arribar a aquest objectiu tan ambiciós, el nou contracte amb l'empresa de gestió dels residus estableix que s'ha d'aconseguir una taxa de reciclatge del 44,58% en els propers quatre anys.
Muntadas ha explicat que el cost del servei de recollida de residus no augmenta, ja que només puja el preu si es dóna més servei -s'ha de pagar el personal, els camions, el gasoil-. El que fa pujar el rebut d'escombraries és el tractament dels residus, que cada vegada és més costós. Aquesta tècnica del Consell Comarcal ha recordat que tractar el rebuig que va als abocadors és molt car, ja que s'ha de compactar, convertir-ho en suc -lixiviats- i tapar-ho amb terres. Perquè la gent se'n faci una idea, cada tona de rebuig costa 100 euros i, cada any, l'Agència Catalana de Residus apuja el cànon en un un 10% o un 20%. En canvi, per cada tona de paper i cartró, de vidre o d'envasos que es generen, es donen diners al consistori; mentre que per la matèria orgànica no hi ha ni perjudici ni benefici -se'n fa adob-. ''Si tots féssim bé el reciclatge, se'ns paralitzaria la tasca d'escombraries i; fins i tot, baixaria'', ha subratllat.
Arribar al 44,58% és la taxa de reciclatge que s'ha d'assolir per contracte en els propers 4 anys Foto: Isaac Muntadas
Costos i porta a porta
Colomer, a petició d'un veí, ha recordat que la taxa d'escombraries d'enguany és de 131,90 euros; mentre que la de l'any 2011 era de 125 euros. El regidor ha apuntat que la tendència és que s'apugi; tot i que si s'acompleixen les previsions de reciclatge, això hauria d'anar a la baixa. ''Posem els mitjans perquè funcioni però també depèn del civisme de la gent, ja que no podem tenir un agent vigilant a cada contenidor'', ha recordat.
El model de recollida de residus de càrrega bilateral ha estat escollit per la majoria de municipis de la comarca a través del Consell Comarcal del Ripollès; tot i que Colomer no ha tancat la porta, valgui la redundància, a què en un futur es pogués introduir el sistema porta a porta a Ripoll. Tot i així, el regidor demòcrata ha alertat que això ha de ser vehiculat a través del Consell Comarcal i que cal que hi entrin la resta d'Ajuntaments de la comarca ''per poder pujar el carro''. De moment, aquest sistema només s'aplica a un dels 19 municipi del Ripollès, a Sant Joan de les Abadesses i, certament, té la millor taxa de reciclatge de la comarca amb diferència (més d'un 60%).