Les conviccions polítiques que van definir la vida i la mort de Bebel García, el futbolista màrtir del Club Deportivo de la Corunya que va ser executat per les forces franquistes el 29 de juliol de 1936, van començar a forjar-se des del mateix moment del seu naixement. El seu pare, José García, un marxista convençut que havia estat fundador de l’agrupació socialista de la localitat de Ribadeo, a la comarca gallega de la Mariña Oriental, va decidir batejar-lo amb el singular nom de Bebel. Era el seu particular homenatge al dirigent socialdemòcrata alemany August Bebel, que havia mort el 1913, tot just l’any abans del naixement del seu fill, un dels vuit que va tenir.
August Bebel, fundador i dirigent del Partit Socialdemòcrata Alemany, s’havia distingit per les seves conviccions socialistes, que van dur-lo a la presó per la seva oposició a la guerra francoprussiana de 1870, així com per la seva defensa de la igualtat de gènere i la seva lluita contra la política imperialista desenvolupada pel kàiser Guillem II durant el Segon Reich. Donant el seu nom a un dels seus fills, José García deixava ben clar que renegava del santoral catòlic com a font d’inspiració i començava a encaminar les conviccions que definirien l’existència del petit Bebel.
El dirigent socialista alemany August Bebel Foto: Wikimedia Commons
Aquest fet no era, ni de bon tros, una excepció al si de la família García. Malgrat que el pare havia batejat amb el seu mateix nom al fill primogènit, posteriorment havia decidit anomenar a diversos dels seus descendents amb noms com ara Jaurès, France, Voltaire o Berthelot. Tots de caràcter laic i inspirats en la Il·lustració, la Revolució Francesa o insignes dirigents del moviment socialista. Com hem apuntat, tant el seu nom com el fet de néixer en una família de ferma ideologia marxista són circumstàncies que van marcar la trajectòria de Bebel. Com també ho va fer el fet d’haver-se de traslladar de Ribadeo a la Corunya arran del desterrament del seu pare, castigat per les seves creences socialistes a desplaçar-se, com a mínim, a 150 quilòmetres de la localitat on havia nascut i crescut.
Un cop arribada a la Corunya, la família García va obrir un negoci dedicat a la fabricació, la distribució i la venda de lleixiu on treballaven el pare i pràcticament tots els germans. Diversos dels fills combinaven la seva tasca al negoci amb la pràctica de l’esport i, evidentment, amb la militància política. En concret, José es dedicava a l’atletisme i al ciclisme; France practicava boxa; mentre que Bebel jugava a futbol fins al punt d’arribar a integrar-se, el 1932, a les files del Club Deportivo de la Corunya que, en ocasió de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, havia perdut la condició de Reial que li havia concedit Alfons XIII l’any 1909.
Bebel García va vestir la samarreta del Dépor durant quatre temporades, entre 1932 i 1936, competint a la segona divisió del futbol estatal. Tot i així, en aquests anys només va jugar un total de 28 partits, una circumstància que relativitza el seu pes dins la plantilla, malgrat que pogués presumir d’haver anotat més d’una dotzena de gols amb l’elàstica deportivista.
Sense voler menystenir les seves habilitats esportives, el jove Bebel destacava més aviat per la seva militància socialista que, el març de 1935, li havia comportat ser detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb el seu germà France, sota l’acusació de ser responsable “d’actes contra l’ordre públic” per haver participat, vestit amb una camisa roja, en uns exercicis de formació on van entonar-se càntics “subversius”. Les conviccions heretades de la família van portar Bebel a militar a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de La Corunya un cop aquesta organització juvenil marxista va ser creada, el març de 1936, fruit de la unificació entre les joventuts del PSOE i del PCE.
En aquells temps convulsos, Bebel es va implicar de valent en les activitats revolucionàries i, després de l’aixecament militar liderat pel general Francisco Franco, va participar en la defensa de la seu del Govern Civil de La Corunya després que el tinent coronel Luis Tovar, per ordre del general Mola, decidís atacar-la per fer triomfar el cop a la localitat corunyesa. En pocs dies, els colpistes es van fer amb el control de La Corunya i van provocar la fugida de nombrosos militants socialistes i republicans, com el mateix Bebel i el seu germà France. Tots dos, però, van ser arrestats el 25 de juliol a la localitat de Guitiriz, a la província de Lugo, mentre provaven de marxar cap a Astúries per evitar així la repressió feixista.
Una marxa revolucionària a la Corunya, el 20 de juliol de 1936, on els manifestants demanaven armes per fer front al cop feixista. El primer a l’esquerra és Pepín García, un dels germans de Bebel Foto: @libertame_
Com és evident, els germans García no van assolir el seu objectiu. L’endemà mateix de la seva detenció, el coronel Enrique Cánovas va iniciar un judici sumaríssim en la seva contra. Un procés en que, paradoxalment, va tenir un paper clau José María Salvador, president del Club Deportivo de la Corunya des de 1935. La raó és que la mare de Salvador havia estat assassinada per un escamot socialista que no havia trobat al seu pare, a qui veritablement sembla ser que buscaven, al domicili familiar. Un fet que segurament explica la seva col·laboració en la sentència que va condemnar a mort al seu antic jugador.
En aquell procés sense cap mena de garantia jurídica, els germans García, més coneguts pel sobrenom de “germans del lleixiu”, gràcies al negoci familiar que regentaven amb el seu pare, van ser acusats de cremar diverses esglésies i de participar en diferents atemptats contra figures destacades de la dreta local i van ser sentenciats a mort. Quatre dies després, Bebel i France García van ser executats al Camp de la Rata. La significació política de la seva família va ser una de les raons que van justificar el seu crim. El germà gran, José, va aconseguir fugir, mentre que Jaurès va ser condemnat a cadena perpètua en ser menor d’edat malgrat que poc després el seu cos va aparèixer sense vida, mostrant la naturalesa repressiva i salvatge del bàndol feixista.
La llegenda explica que la darrera petició del socialista, republicà i jugador deportivista Bebel va ser orinar davant dels seus botxins abans que aquests l’assassinessin. Una petició que li va ser concedida i que evidencia que Bebel va morir tal com va viure, exercint un acte de rebel·lia. Conscient de la força narrativa d’aquesta història, l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano va decidir dedicar-li un poema, amb el títol d’Última voluntad, que va ser inclòs a la seva obra Espejos. Una historia casi universal i que ens explica el següent:
“La Coruña, verano de 1936: Bebel García muere fusilado.
Bebel es zurdo para jugar y para pensar.
En el estadio se pone la camiseta del Dépor. A la salida del estadio, se pone la camiseta de la Juventud Socialista.
Once días después del cuartelazo de Franco, cuando acaba de cumplir veintidós años, enfrenta el pelotón de fusilamiento:
– Un momento -manda.
Y los soldados, gallegos como él, futboleros como él, obedecen.
Entonces Bebel se desabrocha la bragueta, lentamente, botón tras botón, y de cara al pelotón echa una larga meada.
Después se abrocha la bragueta:
– Ahora sí.”
Pancarta exhibida a Riazor en memòria de Bebel García Foto: @RB1987Oficial
El llibre d’Eduardo Galeano que recull aquest poema va ser publicat el 2008 i es va afegir a la recuperació de la memòria de Bebel i dels germans García que havia tingut el seu moment més àlgid el 2002 quan l’Ajuntament de La Corunya, encapçalat aleshores per Francisco Vázquez, va inaugurar el carrer Hermanos de la Lejía. Una memòria que també contribueix a recuperar la jove editorial alternativa gallega Menino Morreu que ha decidit batejar la seva col·lecció sobre esport, societat i política amb el nom de “Bebel”, on acabo de publicar l’obra Máis do que unhas cores (Més que uns colors), un assaig sobre futbol i reivindicació nacional a l’Europa Occidental. Una excel·lent manera de retre homenatge al jove davanter deportivista que es va convertir en màrtir d’unes idees socialistes que van marcar la seva vida i la seva tràgica mort.