El que passa darrerament en el que és considerat el millor club del món no té qualificatius. I no ens referim a l'aspecte únicament esportiu on, mentre no es lesioni Messi, tots els èxits al final de la temporada són encara possibles gràcies al geni argentí.

Resulta increïble que, a mitjans del mes de novembre, cap dels molts entrenadors que hi ha a l'entitat, a excepció feta del del primer equip Ernesto Valverde i els membres del seu equip tècnic, tingui renovat el contracte per a la temporada 2019-2020. I el que és més greu i ha xocat encara més: ningú no els ha donat cap explicació per no fer-ho.

Aquesta anomalia, per més increïble que pugui semblar, no és la primera vegada que succeeix al club. Ja va passar fa tres anys, quan Pep Segura n'era el màxim responsable, però per aquestes dates el problema ja s'havia resolt per part del club. Ara, els responsables de la situació són els exjugadors Patrick Kluivert i José Mari Bakero. La deixadesa de tots dos resulta, a ulls de la majoria de consultats, incomprensible, i es fan creus que el Barça ho pugui admetre.

[noticia]188888[/noticia]
I la pregunta resulta obligada: perquè no protesten i alcen la veu davant la seva situació contractual tots aquests entrenadors, entre ells García Pimienta del Barcelona B, de qui es parla com a futurible per al primer equip?

L'única raó és la por a les represàlies. La majoria dels afectats són tècnics modestos. Alguns, però, amb molts anys entrenant a les seves esquenes. De moment, malgrat que no hagin formalitzar les renovacions de contracte, segueixen cobrant el mateix que la temporada passada. I han descartat denunciar-ho públicament per por que el club els castigui per una situació que entenen que han creat Kluivert i Bakero, persones pagades a preu d'or i que "per la seva ineptitud" no haurien de seguir ni un dia més en uns càrrecs de tanta responsabilitat.

I és que Josep Maria Bartomeu no pot continuar acaparant tantes àrees de gestió al club, ja que està completament desbordat per tantes obligacions com ha assumit, moltes de les quals no són les que li corresponen a un president. La raó de tot plegat és que cada dia confia menys en la gent que l'envolta, tant a la junta com entre els executius de l'entitat. Ha arribat, però, el moment que Bartomeu faci un veritable cop de timó en el govern intern, ja que,en cas contrari, el tram final del seu mandat pot acabar marcat per una crisi institucional greu, molt greu.