Or, plata i bronze són els materials escollits per representar el guanyador, el segon i el tercer d'una competició. L'origen d'aquesta tradició recau als Jocs Olímpics de 1904, celebrats a Missouri, als Estats Units. Des de llavors, els tres primers classificats en cada esport i modalitat reben com a guardó una medalla olímpica d'or, plata o bronze, segons la seva posició.
És el Comitè Olímpic Internacional qui dicta les propietats físiques de les medalles, juntament amb el Comitè Olímpic Nacional que organitza els jocs, i té la decisió final sobre el disseny de cadascuna d'elles. Quines són?
- Només els tres millors competidors reben medalla.
- La forma és generalment circular, amb un accessori per posar-hi una cadena o cinta i poder-la penjar al coll.
- El diàmetre mínim de la medalla ha de ser de 60 mil·límetres, és a dir, 6 centímetres. I ha de tenir un mínim de 3 centímetres de gruix.
- L'esport per al qual s'entrega la medalla hi ha d'estar inscrit.
- Els materials de cadascuna d'elles canvien.
Les medalles de bronze estan compostes en un 92,5% de coure, amb un 0,5% d'estany i un 2,5% de zinc. Les de la segona posició són, en un 92,5% de plata. I, les del guanyador, les d'or... lamentablement no estan fetes d'or. És una gran mentida que amaguen les medalles olímpiques: són en un 92,5% de plata, amb un bany de 6 grams d'or.
Això ha estat sempre així?
La resposta és clarament no. Les primeres medalles olímpiques i fins al 1912, any que els Jocs es van celebrar a Estocolm, estaven fetes d'or massís. Tot i això, els guanyadors d'aquestes medalles, en la majoria dels casos, són guardonats amb diners extra per part del seu país.