El Barça s'ha quedat sense Lliga. Foto: FCB Alexis ha marcat el primer gol del Barça. Foto: FCB El Barça també ha perdut la Lliga en un any per oblidar. No ha pogut guanyar l'Atlètic de Madrid (1-1) per sisena vegada aquesta temporada i els matalassers han aconseguit el campionat divuit anys més tard. Un resultat que suposa que els homes del "Tata" Martino tanquin el curs (i segurament l'etapa de l'entrenador argentí) només sumant la Supercopa en l'exemple més clar de la fi definitiva del cicle.
Un ambient de gala ha rebut els dos equips, amb un espectacular mosaic i l'himne cantat a cappella. Els primers minuts han estat molt intensos amb els dos equips pressionant al rival per tal d'aconseguir tenir la iniciativa en el joc. Una circumstància que, precisament, impedia jugades d'atac clar. L'única ocasió dels locals ha estat un xut llunyà d'Adriano mentre que l'Atlètic de Madrid ha tingut una doble aproximació que Piqué ha salvat amb semierrada per enviar a còrner.
L'escenari, sense dominador clar, ha afavorit clarament l'Atlètic. El Barça no trobava la manera d'acostar-se a la porteria rival i els matalassers en tenien prou amb tres o quatre passades per arribar a l'altre àrea. Al minut 13 s'ha viscut un dels moments clau del partit –i possiblement de l'eliminatòria- quan en un intent de contraatac Diego Costa s'ha lesionat definitivament després de jornades amb molèsties i sense regularitat. L'hispanobrasiler, plorant des de la banqueta, no ha estat l'única estrella dels madrilenys que s'ha hagut de retirar ja que set minuts després un cop al maluc de Cesc ha acabat amb la lesió del turc Arda Turan.
El doble canvi obligat ha desconcertat un Atlètic però el Barça no ha ha sabut aprofitar. Ha disposat de dues ocasions poc clares: una rematada de cap d'Alexis que ha aturat Curtois (minut 22) i una altra de Pedro que ha sortit alta (minut 25). Ha estat un miratge perquè els homes del Tata Martino, just abans de la mitja hora de joc, han viscut els pitjors minuts marcats pels nervis i les imprecisions. Curiosament, és en aquest context que ha arribat l'únic gol de la primera part. Cesc ha assistit a Alexis que des d'un extrem de l'àrea ha engaltat un xut que s'ha colat de manera espectacular per l'esquadra. El Barça, sense fer res, guanyava i aleshores ha optat per controlar el partit. Tanmateix, l'Atlètic ha reaccionat i en els darrers cinc minuts ha pressionat molt amunt aconseguit quatre còrners consecutius que la defensa culer ha salvat com ha pogut.
El “Cholo” Simeone ha sabut a la mitja part motivar uns jugadors que perdien sense saber el perquè. Tan bon punt començar, Villa ha enviat un xut fortíssim a l'arrel del pal i a la següent jugada entre Adriano i Pinto han evitat que l'asturià afusellés la porteria culer. Tanmateix, els avisos dels matalassers s'han convertit amb gol al minut 50. L'enèsim còrner visitant l'ha rematat Godin lliure de marca per emmudir el Camp Nou. El Barça no només no reaccionava sinó que no aconseguia passar del mig del camp.
La sortida de Neymar, després de moltes jornades apartat dels terrenys de joc per lesió, ha revolucionat el partit. El Barça ha començat a controlar la pilota, l'Atlètic ha fet un pas enrere i Messi ha fet esclatar el Camp Nou en marcar un gol que l'àrbitre ha anul·lat correctament per fora de joc. L'equip del “Tata” no ha sabut aprofitar la millor fase de joc fins que ha tornat el descontrol, les imprecisions i les accions individuals amb més cor que cap. En la recta final el Barça ho ha tornat a intentar de totes maneres però tot just ha inquietat la porteria rival amb un xut llunyà d'Alves. La impotència final ha estat l'exemple d'una temporada on els bons resultats de l'inici van intentar tapar la manca d'un patró de joc clar i el fluix rendiment de molts dels jugadors claus d'un equip que ha acabat definitivament un cicle.
