20
de novembre
de
2022, 14:02
Actualitzat:
21
de novembre,
11:43h
Si hi ha un exemple clar de l'ús de l'esport per a blanquejar règims -com a mínim- qüestionables, aquest és el de Qatar. L'emirat absolutista liderat per Tamim bin Hamad Al Thani culminarà la seva gran campanya aquesta setmana, amb la inauguració d'un Mundial que fa mesos que està al centre de la polèmica però que, tot apunta, s'acabarà celebrant amb total normalitat més enllà de tímids i simbòlics gestos d'oposició.
Però el Mundial d'aquest hivern només és el final d'un llarg recorregut completat per un país que encara condemna amb penes de fins a set anys de presó l'homosexualitat. Igual de cru ho tenen les dones, víctimes d'un sistema que les condemna per adulteri quan pateixen una violació i que no les permet prendre cap decisió important sobre les seves vides sense l'aprovació d'un home tutor. Una bona mostra de la situació que viuen a Qatar és la recomanació del govern espanyol per a turistes que viatgin a aquest país: "No és aconsellable portar les espatlles descobertes ni faldilles massa curtes".
Com ha arribat, un país com aquest -i que a més no té tradició futbolística-, a acollir l'esdeveniment esportiu de l'any? Amb diners i amb una campanya agressiva de blanquejament a partir de l'esport. A banda del Mundial de futbol, Qatar ja va acollir el de natació el 2014 i ha aconseguit fer-se un forat entre els grans premis de Moto GP i Fórmula 1. Tot això, coordinadament amb la creació d'una potent acadèmia d'esports a Doha -Aspire Academy- i el suport de cares reconegudes internacionalment entre les quals també hi ha estrelles catalanes.
Dues de les personalitats de l'elit del futbol que han defensat obertament Qatar són un exentrenador del Barça, Pep Guardiola, i l'actual tècnic blaugrana, Xavi Hernández. Els dos van posar punt final a les seves carreres jugant a Qatar: el de Santpedor va jugar dos anys a l'Al Ahli abans de tancar la seva trajectòria a Mèxic i el de Terrassa va militar a l'Al Sadd durant quatre anys i en va ser entrenador durant dues temporades més, fins que va fitxar pel Barça.
En el cas de Guardiola, els elogis cap a Qatar es van produir quan encara entrenava el Barça -i Qatar Foundation era el patrocinador principal del primer equip de la mà de la junta de Sandro Rosell-. Llavors ja va fer una defensa aferrissada de l'organitzador del Mundial i el 2010 va ser nomenat ambaixador del Mundial: "Hi vaig viure, em van insistir molt i he acceptat pel tracte que hi vaig rebre", es va justificar.
L'actual tècnic del Manchester City va considerar que Qatar és el país islàmic "més obert i més occidental". "Vaig viure-hi amb la meva família i ens van tractar molt bé, vaig deixar molts amics musulmans. Et fa veure les diferents cultures i creences religioses mil·lenàries", va assegurar. El santpedorenc ha estat ambaixador de la competició mundialista.
Pel que fa a Xavi, va ser molt més clar i va comprar la situació amb el que es viu a l'Estat: "No visc en una democràcia, però el sistema funciona millor aquí (Qatar) que allà (Espanya)", deia el tècnic culer en una entrevista a l'Ara el 2019, a la vegada que insistia que Espanya "no funciona de la millor manera" fent referència als presos polítics i al dret a decidir. En la mateixa conversa, Xavi també va assegurar que viure al país li aportava moltes avantatges, com la tranquil·litat i la seguretat: "No tenim clau de casa i pots deixar el cotxe en marxa", assegurava. A més, continuava dient que "a Qatar la gent és feliç".
No només ídols del barcelonisme han cedit als diners qatarians. Raúl González i Fernando Hierro, mites madridistes, també van anar a jugar a Qatar al final de la seva carrera. Aquesta és una pràctica habitual: fitxar llegendes al final de la seva carrera professional que busquen un gran contracte en una lliga amb un pobre nivell competitiu. Una jubilació daurada. Jugadors com Romario i Gabriel Batistuta o els catalans Sergio García i Víctor Vázquez en són una mostra. Per al Raúl, l'experiència va ser "extraordinària, tant a nivell personal com professional". Al mateix temps, el cas de David Beckham és flagrant. La icona global -més enllà del futbol- va acceptar 175 milions d'euros de Qatar el 2021 per convertir-se en ambaixador del país durant 10 anys a partir del Mundial. També són ambaixadors del Mundial jugadors històrics com Samuel Eto'o i Cafú.
L'emir de Qatar ha vist en el futbol una eina perfecta per blanquejar el seu règim, i no només ho ha perseguit amb cares conegudes. El país ha aconseguit arribar al màxim nivell als despatxos, on Joseph Blatter -expresident de la FIFA- va ser incapaç d'oposar-se a la seva candidatura. Anys més tard, se n'ha penedit públicament: "El premi a Qatar va ser un error i jo n'era el responsable", va afirmar en una entrevista al diari suís Tages-Anzeiger. Ja era tard. Segons Blatter, però, la culpa va ser de Michel Platini -expresident de la UEFA- i Nicolas Sarkozy -expresident francès-. La seva versió és que Sarkozy va pressionar l'exjugador francès per votar Qatar. Una altre moviment que ha aixecat sospites és el trasllat de Gianni Infantino, actual president de la FIFA, que viu a Qatar des del gener d'aquest 2022. "Serà el Mundial més accessible i inclusiu", va dir el dirigent sobre l'esdeveniment que arrenca aquest cap de setmana.
Els artistes són un terreny més complicat per a l'emir. És més complicat trobar cantants que segueixin el joc de Qatar i es prestin a posar-se al servei del país. Shakira, Dua Lipa i Rod Stewart han rebutjat ofertes milionàries per actuar a la gal·la d'inauguració de l'esdeveniment. Ara bé, al cartell encara s'hi mantenen noms de renom mundial, com el popular grup de k-pop BTS, Nicki Minaj o Maluma. En paral·lel, durant els dies de Mundial se celebrarà a Doha un festival musical anomenat FIFA Fan Festival amb la presència confirmada d'estrelles com J Balvin, Jason Derulo, Calvin Harris i Black Eyed Peas. No sembla, per tant, que Tamim bin Hamad Al Thani s'hagi de preocupar per poder omplir un cartell musical amb grans noms internacionals.
Però el Mundial d'aquest hivern només és el final d'un llarg recorregut completat per un país que encara condemna amb penes de fins a set anys de presó l'homosexualitat. Igual de cru ho tenen les dones, víctimes d'un sistema que les condemna per adulteri quan pateixen una violació i que no les permet prendre cap decisió important sobre les seves vides sense l'aprovació d'un home tutor. Una bona mostra de la situació que viuen a Qatar és la recomanació del govern espanyol per a turistes que viatgin a aquest país: "No és aconsellable portar les espatlles descobertes ni faldilles massa curtes".
Com ha arribat, un país com aquest -i que a més no té tradició futbolística-, a acollir l'esdeveniment esportiu de l'any? Amb diners i amb una campanya agressiva de blanquejament a partir de l'esport. A banda del Mundial de futbol, Qatar ja va acollir el de natació el 2014 i ha aconseguit fer-se un forat entre els grans premis de Moto GP i Fórmula 1. Tot això, coordinadament amb la creació d'una potent acadèmia d'esports a Doha -Aspire Academy- i el suport de cares reconegudes internacionalment entre les quals també hi ha estrelles catalanes.
Guardiola i Xavi, màxims exponents a Catalunya
Dues de les personalitats de l'elit del futbol que han defensat obertament Qatar són un exentrenador del Barça, Pep Guardiola, i l'actual tècnic blaugrana, Xavi Hernández. Els dos van posar punt final a les seves carreres jugant a Qatar: el de Santpedor va jugar dos anys a l'Al Ahli abans de tancar la seva trajectòria a Mèxic i el de Terrassa va militar a l'Al Sadd durant quatre anys i en va ser entrenador durant dues temporades més, fins que va fitxar pel Barça.
En el cas de Guardiola, els elogis cap a Qatar es van produir quan encara entrenava el Barça -i Qatar Foundation era el patrocinador principal del primer equip de la mà de la junta de Sandro Rosell-. Llavors ja va fer una defensa aferrissada de l'organitzador del Mundial i el 2010 va ser nomenat ambaixador del Mundial: "Hi vaig viure, em van insistir molt i he acceptat pel tracte que hi vaig rebre", es va justificar.
L'actual tècnic del Manchester City va considerar que Qatar és el país islàmic "més obert i més occidental". "Vaig viure-hi amb la meva família i ens van tractar molt bé, vaig deixar molts amics musulmans. Et fa veure les diferents cultures i creences religioses mil·lenàries", va assegurar. El santpedorenc ha estat ambaixador de la competició mundialista.
Pel que fa a Xavi, va ser molt més clar i va comprar la situació amb el que es viu a l'Estat: "No visc en una democràcia, però el sistema funciona millor aquí (Qatar) que allà (Espanya)", deia el tècnic culer en una entrevista a l'Ara el 2019, a la vegada que insistia que Espanya "no funciona de la millor manera" fent referència als presos polítics i al dret a decidir. En la mateixa conversa, Xavi també va assegurar que viure al país li aportava moltes avantatges, com la tranquil·litat i la seguretat: "No tenim clau de casa i pots deixar el cotxe en marxa", assegurava. A més, continuava dient que "a Qatar la gent és feliç".
El futbol, una mina
No només ídols del barcelonisme han cedit als diners qatarians. Raúl González i Fernando Hierro, mites madridistes, també van anar a jugar a Qatar al final de la seva carrera. Aquesta és una pràctica habitual: fitxar llegendes al final de la seva carrera professional que busquen un gran contracte en una lliga amb un pobre nivell competitiu. Una jubilació daurada. Jugadors com Romario i Gabriel Batistuta o els catalans Sergio García i Víctor Vázquez en són una mostra. Per al Raúl, l'experiència va ser "extraordinària, tant a nivell personal com professional". Al mateix temps, el cas de David Beckham és flagrant. La icona global -més enllà del futbol- va acceptar 175 milions d'euros de Qatar el 2021 per convertir-se en ambaixador del país durant 10 anys a partir del Mundial. També són ambaixadors del Mundial jugadors històrics com Samuel Eto'o i Cafú.
Als despatxos: la mà de Sarkozy i el sentiment de culpa de Blatter
L'emir de Qatar ha vist en el futbol una eina perfecta per blanquejar el seu règim, i no només ho ha perseguit amb cares conegudes. El país ha aconseguit arribar al màxim nivell als despatxos, on Joseph Blatter -expresident de la FIFA- va ser incapaç d'oposar-se a la seva candidatura. Anys més tard, se n'ha penedit públicament: "El premi a Qatar va ser un error i jo n'era el responsable", va afirmar en una entrevista al diari suís Tages-Anzeiger. Ja era tard. Segons Blatter, però, la culpa va ser de Michel Platini -expresident de la UEFA- i Nicolas Sarkozy -expresident francès-. La seva versió és que Sarkozy va pressionar l'exjugador francès per votar Qatar. Una altre moviment que ha aixecat sospites és el trasllat de Gianni Infantino, actual president de la FIFA, que viu a Qatar des del gener d'aquest 2022. "Serà el Mundial més accessible i inclusiu", va dir el dirigent sobre l'esdeveniment que arrenca aquest cap de setmana.
La batalla pels espectacles
Els artistes són un terreny més complicat per a l'emir. És més complicat trobar cantants que segueixin el joc de Qatar i es prestin a posar-se al servei del país. Shakira, Dua Lipa i Rod Stewart han rebutjat ofertes milionàries per actuar a la gal·la d'inauguració de l'esdeveniment. Ara bé, al cartell encara s'hi mantenen noms de renom mundial, com el popular grup de k-pop BTS, Nicki Minaj o Maluma. En paral·lel, durant els dies de Mundial se celebrarà a Doha un festival musical anomenat FIFA Fan Festival amb la presència confirmada d'estrelles com J Balvin, Jason Derulo, Calvin Harris i Black Eyed Peas. No sembla, per tant, que Tamim bin Hamad Al Thani s'hagi de preocupar per poder omplir un cartell musical amb grans noms internacionals.