Un dels carrers sense sortida més bonics que hi ha a Barcelona, concretament al barri de les Corts, és el d'intentar ser més que un club. El Barça de tant en tant ho prova, s'aferra al seu eslògan emblemàtic i procura que no vagi perdent significat a cada bugada. Però gairebé sempre acaba topant de cara amb els interessos d'aquest món dominat per un capitalisme salvatge, una corrupció omnipresent i una testosterona que vessa.

Aquest cop la dosi de realitat i pragmatisme ens l'ha facilitat la Supercopa d'Espanya que l'equip juga a l'Aràbia Saudita per obra i gràcia de Luis Rubiales. El blanqueig col·lectiu d'aquesta Meca de les llibertats ha tornat a situar el Barça a la mateixa cruïlla de sempre, la que separa la dignitat i els drets humans del benefici econòmic i la viabilitat com a entitat. I, un cop a la cruïlla, el club ha triat el camí que ja coneix de memòria.

Ho ha fet amb un comunicat infame i redactat per una ment -en els millors dels casos- apressada. En aquest text, ideat per la Federació Espanyola de Futbol, però publicat alegrement pel club, es recomana als socis "respecte i prudència" un cop arribin a l'Aràbia Saudita (el respecte escrupolós que precisa qualsevol violació de drets) i es recorda que els "comportaments indecents" (com ara ser una persona altament desviada o tenir actituds que ho facin sospitar) poden comportar "conseqüències legals". Amb això de conseqüències legals crec que es refereixen a morir, però dit d'una manera més planera. A Espanya, el càncer de pulmó cada any provoca conseqüències legals a més de 20.000 persones.

Jo ara podria escriure el típic article en el qual agafo Joan Laporta de les solapes, li parlo del Barça dels valors que tant diu representar, li refrego el comunicat vergonyós per la cara, li retrec la manca de dignitat, comparo la seva Aràbia Saudita amb el Qatar de Sandro Rosell, ho barrejo tot una mica amb la tebior de l'1 d'Octubre, lamento que la frase "Més que un club" ja no sigui res més que un reclam marquetinià, i demano la cancel·lació massiva d'aquesta entitat tan poruga i hipòcrita.

Però acabem d'estrenar el 2024 i a aquestes alçades ja som grandets per saber com funciona el món. Assenyalar les incongruències d'empreses o països pel que fa als drets humans és sanador des d'un punt de vista personal, perquè et fa sentir just i fins i tot justicier, però no deixa de ser una mena de teatre fàcil. Perquè tots acabem sent hipòcrites en les nostres accions diàries; per molt apresa que tinguem la lliçó, és impossible no relliscar fent una compra en una multinacional explotadora, tenint un gest microracista o desviant una mirada que et pot posar en problemes. Sent honestos, l'únic que fa el Barça amb aquesta baixada de valors clamorosa és extrapolar aquesta hipocresia individual a escala global, poca cosa més.

Així que en aquest article no cremaré les naus exigint al club blaugrana que rectifiqui i excel·leixi incansablement en la defensa dels drets humans, sinó que em limitaré a marcar un perfil baix, aspirar a un acord de mínims poc ambiciós i reclamar al Barça que, almenys i d'una vegada per totes, renunciï oficialment a l'eslògan "Més que un club". Que se'n desprengui. Que el desi en un calaix i que faci el que igualment faria si continués duent la frase tatuada al pit, però a partir d'ara sense haver de patir per les seves contradiccions constants. Que tingui valor i s'alliberi d'aquests valors que pregona amb la boca petita. Paradoxalment, admetre la fragilitat i reconèixer que en molts aspectes és un club convencional com qualsevol altre, un supervivent en un mercat ferotge, potser sí que el farà ser més que un club.