Pau Capell, guanyador de la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència 2014. Foto: Marc Cargol

Pau Capell (Sant Boi de Llobregat, 1991) ha estat una de les revelacions de la temporada. Aquest 2014 s'ha proclamat campió de la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència assolint tres victòries –a la Núria-Queralt, al Cadí i a la Comtes d'Erill- així com un tercer lloc a l'Ultra Trail Costa Daurada. El jove corredor, que professionalment també està vinculat al món de les curses, ja pensa en un 2015 on es posa com a ambiciós objectiu intentar acabar entre els deu millors de l'Ultra Trail World Tour.

- Qui és Pau Capell per qui no el conegui?

- Sóc un corredor normal que treballa dia a dia i que busca forats per poder entrenar. Sóc un amant de la ultradistància perquè és el que més m'omple i amb la sensació que els resultats són més fruit de la constància que no pas de les condicions innates.

- Com el 99% dels corredors no és professional. Tanmateix, en el seu cas la feina el permet estar a prop del món de les curses de muntanya...

- Sí, treballo a Xalenx, una empresa d'esdeveniments esportius que, entre altres, organitza ultratrails. Puc treballar en el què m'agrada i, perquè no dir-ho, em facilita una certa flexibilitat per entrenar.

- En general s'associa el món dels ultratrails a corredors de més edat. En el seu cas s'hi posa amb poc més de 20 anys...

- Sí, certament. Però en tot cas és fer el què t'agrada. Jo abans m'aixecava i tenia ganes de jugar a futbol fins que em vaig trencar una cama i ho vaig deixar estar. Vaig començar a córrer, disputant mitges i maratons d'asfalt, fins que en trepitjar la muntanya va ser adonar-me que era el què m'omplia. Tenir el suport de la parella, que li agrada més l'esport que les discoteques, també ajuda...

- La primer ultra va ser a Menorca i amb bons resultats...

- El 2013 vaig acabar segon i aquell mateix any vaig ser tercer a l'Ultratrail Collserola. Els objectius del 2014 eren la Camí de Cavalls de Menorca –on vaig ser segon darrera de Zigor Iturrieta- i la Copa Catalana de l'especialitat, on vaig guanyar la general. Una petita lesió em va impedir tornar a Collserola però abans, a banda d'altres curses més curtes, havia guanyat el trail de la Trepitja Garrotxa.

- A la Copa Catalana va excel·lir. Tres victòries i un podi en quatre curses. S'esperava un domini tan clar?

- No, ni molt menys. L'objectiu era endinsar-me seriosament en el món de la llarga distància i aprendre de corredors amb experiència. Evidentment, també volia donar guerra però no va ser fins que vaig guanyar la Núria-Queralt que vaig veure que podia guanyar la general. A l'Ultra Trail Costa Daurada la duresa de la prova, molt marcada per la calor, em va sorprendre però al mateix temps va suposar fer un autèntic “màster”. Allà vaig veure que era això el que estava buscant i em va fer motivar més.

- De les quatre proves amb quina es queda?

- Segurament amb la Núria-Queralt. Tant per la duresa com sobretot per la gran lluita que vam mantenir per la victòria amb en Jordi Gamito durant molts quilòmetres. Ara bé, per la rebuda amb la família –amb pancarta inclosa- també em quedo amb el final a la Comtes d'Erill.

- Precisament a la meta del Pont de Suert, i a la majoria de curses, mostra una senyera. Té un significat especial?

- Sí, la vaig mostrar a la primera prova a Menorca i des d'aleshores té un significat especial. No és una estelada –tot i que no tinc cap problema en dir que sóc independentista- perquè no vull que ningú se senti molest. En tot cas, és un símbol que em vincula molt a la meva família i a la meva parella.

- En el tram final de la temporada agafes com a entrenadora Laia Díez, que precisament és la campiona de la Copa Catalana...

- Sí. Amb la Laia som molt amics i l'he tingut com un autèntic referent al llarg de l'any. Ara, com a entrenadora, la relació també és molt bona: cada dia em demana per les sensacions, es preocupa per mi i intenta fer-me uns plans que no cremin massa la màquina, sobretot sent tan jove. Abans m'entrenava en Javi Castillo amb qui he complert els objectius marcats, tant a Menorca com a la Copa Catalana.

- Segur que ja es planteja la temporada 2015. Quins objectius es posa?

- (Riu) Ara el calendari ja el tinc tancat i no el vull moure més. La idea és fer el salt a l'Ultra Trail World Tour i a nivell estatal disputar les Skyrunner National Series. Començaré amb la TransGranCanària –la de 125 quilòmetres-, després serà el torn de la Transvulcània abans de disputar a Itàlia la Lavaredo Ultra Trail. La temporada continuarà amb l'Ultratrail Somiedo a Astúries, la Ultratrail del Mont Blanc a Chamonix i acabaré amb l'Ultra Pirineu a Bagà. Tres proves de cada circuit.

- Tot apunta que l'Ultra Trail World Tour pot fer un pas endavant en la segona edició. Diversos corredors catalans de nivell –Pau Bartoló, Jordi Gamito, Gerard Morales...- han mostrat la voluntat de seguir el circuit...

- En la gran majoria d'esports els catalans estan al capdavant. Que en un campionat tan important, el gran circuit mundial d'ultres, quatre o cinc catalans lluitin per estar entre els deu millors seria una excel·lent notícia. La il·lusió de la meva vida és guanyar alguna vegada l'Ultra Trail World Tour però enguany l'objectiu és aprendre dels que estan a davant. Si acabo en el TOP-10 podré dir que ha estat una temporada excel·lent però si ho faig entre els vint millors també serà un gran balanç.

- No sé si després d'aquest 2015 encara li quedaran curses d'aquelles que sempre ha somniat córrer...

- Evidentment la prova mítica amb la qual he somniat més és la del Mont Blanc. I vull aprofitar aquest 2015 per fer-ho el millor possible, perquè mai se sap com estaràs altres vegades. En tot cas, en un futur m'agradaria poder viatjar als EUA –la Hardrock és una cursa que m'atrau molt- i també la prova d'Austràlia de l'Ultra Trail World Tour.

Pau Capell té objectius ambiciosos per al 2015. Foto: Marc Cargol