Ja fa temps, m'agradaria dir que molt poc, però no és així, em conviden a xerrades relacionades amb la meva professió o amb l'activisme i, siguin els organitzadors o els companys a qui inicialment havien convidat em diuen si puc anar-hi jo perquè hi ha massa homes i necessiten dones. Alarma! Contradicció!

Evidentment estic en contra de les taules on tot són homes. La setmana passada, sense anar més lluny, una associació d'on fa molts anys que en sóc sòcia va fer una taula rodona on tots, inclòs el moderador, era home. Em va saber greu. Em va doldre. Vaig començar a escriure un correu electrònic, que encara he d'enviar, per manifestar el meu malestar per aquesta situació. Però, em sembla millor que hi convidin dones només amb la finalitat de cobrir l'expedient?

Una resposta clara i rotunda a aquesta pregunta no em resulta senzilla. Les taules rodones, xerrades, espais televisius, etc. han estat tradicionalment protagonitzades per homes. Sense entrar a tractar aquest tema amb la profunditat, ja que hauria de dedicar-hi línies i línies, el resumir en una sola paraula: patriarcat. La societat patriarcal és la que ha invisibilitzat les dones que pensen de manera diferent a allò establert i que, en general, pensen.

És clar que les dones hem d'estar visibilitzades i formar part dels espais públics i publicats. Però la meva pregunta és: hem de fer participar les dones pel simple fet de ser dones? Amb aquestes actituds, que no són més que pedaços, correm el risc d'acabar fent un paper decoratiu que no pas trencador.

Per tant, pel que crec que hem d'optar en aquests casos és per una doble via: lluitar, cada dia, des de les nostres trinxeres i possibilitats quotidianes contra el patriarcat, i en cas de ser convidades a participar d'un acte pel fet de ser dones evidenciar-ho, sigui assistint i fent-ho palès o via comunicat. No fer-ho és desapoderar-nos. I ens ha costat, i encara ens segueix costant, massa fer-ho. No deixem que l'anomenada discriminació positiva ens jugui en contra.