Ara que s'acosten les eleccions tots fem una mica de balanç. Els impostos han pujat de manera moderada? No; novament se'ls n'hi ha anat la mà. Han fet nous equipaments? Només l'Espai Crater, necessari però mal ubicat. M'ha agradat la programació cultural? No gaire, ara ja soc més client de Girona, Salt, Torroella i Barcelona que de casa; per no saber, no sé ni qui és el regidor del ram. M'han arranjat el carrer de casa? No, perquè no calia; però m'han dificultat anar al centre i estic fart de fer cua cada dia al passeig de Barcelona i a "Vora Tosca". L'equip de govern, els regidors, són eficients? La veritat és que no ho sé. Han estat anys molt difícils, plens de dificultats inesperades, però no veig que hagin sabut desencallar la variant ni la segona biblioteca ni la piscina pública coberta ni que hagin trobat ús a les habitacions de l'antic hospital. Tampoc veig que la promoció econòmica hagi funcionat gairebé, el carrer de les botigues cada dia és més curts i no han pogut parar la instal·lació d'hípers de totes les marques. No veig brots verds. Deu ser que estic enfadat perquè he col·laborat amb la descarbonització elèctrica i m'han donat una subvenció ridícula, molt més petita de la que donen els ajuntaments del voltant.
Tota aquesta anàlisi influirà en el meu vot, naturalment. Però no serà la part més determinant. Pesarà més el futur que no el passat. La meva elecció dependrà de dues qüestions transcendents: el model de governança i la capacitat de fer gestió urbanística.
En el proper mandat s'obre una oportunitat única de reorganitzar l'Ajuntament. En pocs anys, la gran majoria dels alts funcionaris municipals s'hauran jubilat. Ara és el moment de repensar l'organigrama. El meu parer és que s'ha de desburocratitzar, desfuncionaritzar i descentralitzar l'administració local; cal anar cap a un model de governança més participatiu, més obert, més integrat, més lligat al teixit productiu local.
L'Ajuntament ha de mantenir les funcions de control, inspecció i supervisió, però els projectes urbanístics els han de fer els enginyers i arquitectes independents; els directors de les institucions (teatre, museu, responsable de festes, coordinador cultural, cap d'esports, de joventut,...) no han de ser funcionaris de carrera sinó professionals solvents escollits en un concurs de mèrits, a partir d'un projecte limitat en el temps (3-4 anys); els serveis públics (obres, manteniments, organització d'esdeveniments...) els han de prestar empreses i cooperatives locals. Les entitats i els ciutadans no només han de ser consultades a través de plans, taules o pressupostos participatius, han de participar directament en la gestió pública; com es va fer en els primers consistoris democràtics.
La característica més emblemàtica dels darrers mandats municipals ha estat l'atenció que han dedicat als detalls. Han fet placetes en solars abandonats, han asfaltat molts carrers i han fet voreres adaptades, han regat les entitats amb subvencions, han amanyagat el petit comerç del centre urbà, han fet carrils bici arreu, han posat jocs per la mainada als barris, etc. Malauradament, aquesta atenció per les coses petites ha anat en detriment de la gestió urbanística i la ciutat en pateix.
Sense la implicació municipal les zones degradades de la ciutat continuaran degradant-se. Alguns Plans de Reforma Interior fa 30 anys que esperen i hi ha zones de la ciutat que requereixen nous plans de reforma. Les antigues naus industrials han de transformar-se en residencials i en zones comunitàries. I s'ha de permetre que la plata baixa de les velles zones comercials es transformin en residencials. La inacció municipal empeny tot el creixement urbà cap a la perifèria, en detriment del centre comercial i de l'entorn. Cal repensar el carrer del Fluvià i de Fontanella, la carretera de Santa Coloma, el final del carrer bisbe Serra, tota la ronda sant Bernat, les pintes del carrer dels Sastres i de Clivillers, etc... Sense una empresa semblant al que havia estat Guosa, la reforma d'habitatges del barri vell mai no serà efectiva.
Tota aquesta anàlisi influirà en el meu vot, naturalment. Però no serà la part més determinant. Pesarà més el futur que no el passat. La meva elecció dependrà de dues qüestions transcendents: el model de governança i la capacitat de fer gestió urbanística.
En el proper mandat s'obre una oportunitat única de reorganitzar l'Ajuntament. En pocs anys, la gran majoria dels alts funcionaris municipals s'hauran jubilat. Ara és el moment de repensar l'organigrama. El meu parer és que s'ha de desburocratitzar, desfuncionaritzar i descentralitzar l'administració local; cal anar cap a un model de governança més participatiu, més obert, més integrat, més lligat al teixit productiu local.
L'Ajuntament ha de mantenir les funcions de control, inspecció i supervisió, però els projectes urbanístics els han de fer els enginyers i arquitectes independents; els directors de les institucions (teatre, museu, responsable de festes, coordinador cultural, cap d'esports, de joventut,...) no han de ser funcionaris de carrera sinó professionals solvents escollits en un concurs de mèrits, a partir d'un projecte limitat en el temps (3-4 anys); els serveis públics (obres, manteniments, organització d'esdeveniments...) els han de prestar empreses i cooperatives locals. Les entitats i els ciutadans no només han de ser consultades a través de plans, taules o pressupostos participatius, han de participar directament en la gestió pública; com es va fer en els primers consistoris democràtics.
La característica més emblemàtica dels darrers mandats municipals ha estat l'atenció que han dedicat als detalls. Han fet placetes en solars abandonats, han asfaltat molts carrers i han fet voreres adaptades, han regat les entitats amb subvencions, han amanyagat el petit comerç del centre urbà, han fet carrils bici arreu, han posat jocs per la mainada als barris, etc. Malauradament, aquesta atenció per les coses petites ha anat en detriment de la gestió urbanística i la ciutat en pateix.
Sense la implicació municipal les zones degradades de la ciutat continuaran degradant-se. Alguns Plans de Reforma Interior fa 30 anys que esperen i hi ha zones de la ciutat que requereixen nous plans de reforma. Les antigues naus industrials han de transformar-se en residencials i en zones comunitàries. I s'ha de permetre que la plata baixa de les velles zones comercials es transformin en residencials. La inacció municipal empeny tot el creixement urbà cap a la perifèria, en detriment del centre comercial i de l'entorn. Cal repensar el carrer del Fluvià i de Fontanella, la carretera de Santa Coloma, el final del carrer bisbe Serra, tota la ronda sant Bernat, les pintes del carrer dels Sastres i de Clivillers, etc... Sense una empresa semblant al que havia estat Guosa, la reforma d'habitatges del barri vell mai no serà efectiva.