23
de març
del
2022
Actualitzat
a les
12:30h
"Si les accions són bones per als qui hi vivim, també seran bones per als qui ens vénen a visitar", ha conclòs aquest matí el batlle de Vall d'en Bas, Lluís Amat, durant la presentació a la Sala de Plens de l'Ajuntament, de l'ambiciós Pla estratègic municipal de mobilitat sostenible (PEMMS) –aprovat per unanimitat al ple de desembre de 2021–, que ja és desenvolupa i es vol portar a terme encara més en base a les accions previstes que no pas a normatives concretes, com per exemple la pacificació del trànsit als Hostalets o al Mallol, un 2 menys 1 a la carretera de la Parcel·lària (amb vorades per a vianants i ciclistes) o l'augment dels transport a demanda als caps de setmana.
Aquest PEMMS es conforma després d’un procés que ha comportat, també, la participació de veïns i entitats del municipi que van manifestar i donar la seva visió de la mobilitat diària entre els nuclis de població disseminats. El Pla, de fet, es planteja a partir de qüestionar-se "com ens agradaria que fos la Vall d'en Bas des del punt de vista de la mobilitat sostenible" –segons Amat–, tenint en compte, a més, que formem part d'una comarca on OLot exerceix una mena de centralitat metropolitana de gruix.
L’empresa olotina Cíviva d’estudis urbans, formada per Laura Plana Ferrés i Francesc Baquer Font, en coordinació amb l’Ajuntament, ha estat l’encarregada d’aquest projecte, que proporciona eines a l’Ajuntament per a continuar avançant cap a un model de territori més sostenible, on es faci un ús més racional del vehicle privat i s’estimuli l’ús d’altres alternatives de mobilitat.
Repensar el territori i voler-lo transformar perquè sigui útil per a tothom són els principals objectius del PEMMS per a preparar el municipi cap a un desenvolupament sostenible que no estigui dominat pels cotxes i per a unes demandes futures diferents. En aquest sentit, el Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible aborda des de la relació entre els diferents pobles i nuclis de la Vall fins a l’organització de carrers i places de cada nucli urbà, tal com ha detallat Francesc Baquer.
Els infants com a paràmetre
Tant Amat com Baquer han puntualitzat que a l'hora de fer aquest pla, s'ha tingut molt en compte la mirada de l'infant, que és semblant a la del viatger, en el sentit que el més important no és arribar a un lloc, sinó com fer-ho i amb quins pressupòsits. Per exemple, en una enquesta que es va fer entre els alumnes a l'Escola Verntallat, un infant, a la pregunta de com li agradaria anar a l'escola des de casa, va respondre que "a cavall", com ha destacat Francesc Baquer.
El PEMMS es proposa, com ha explicat Lluís Amat, partir de les idees de Francesco Tonucci que, en l’àmbit de l’urbanisme, sosté que repensar la ciutat, voler-la diferent de com és ara, adaptada a tothom, fins i tot als infants, és una necessitat urgent, no per tornar enrere, no per esperar un retorn al clima romàntic del poble o del veïnat de fa quaranta o cinquanta anys, sinó per preparar-se per a un futur diferent, que no estigui controlat exclusivament per la producció comercial, ni dominat pels cotxes, ni tampoc per un desenvolupament excessiu i imparable dels serveis. Repensar la ciutat vol dir tenir un projecte de futur, preparar un desenvolupament sostenible. Repensar la ciutat vol dir, segons Tonucci, preparar un futur en el qual els ciutadans tinguin ganes i possibilitats de pensar en el benestar i en la qualitat de vida.
La descripció de l’acció de moure’s que Francesco Tonnuci fa en el seu llibre Per què la infància? els sembla molt adient per a introduir l’essència de les propostes del PEMMS, tal com ha citat Lluís Amat:
"Per als adults moure’s significa traslladar-se d’un lloc a l’altre. Ho fan amb el rellotge a la mà, controlant el temps necessari per arribar a la destinació i esperant no trobar cap obstacle pel camí. Per això els adults prefereixen moure’s amb mitjans de transport com el metro, l’autopista o l’avió, que redueixen al mínim els elements de distracció i els possibles obstacles. Els nens en canvi, estan interessats principalment en el recorregut, en tot el que pot passar durant el 'viatge'. El que els interessa menys és justament l’arribada."
En definitiva, adoptar els infants com a paràmetre per a la transformació del territori, per construir unes societats més justes, més humanes i més apropiades per a tothom.
Alguns deures fets i alguns altres a fer
En realitat, l'Ajuntament ja ha fet alguns d'aquests deures, a més del transport a demanda (que preveu augmentar horaris i estendre'ls, també, als caps de setmana): en les accions proposades en l’àmbit del transport i la mobilitat, ha substituït un vehicle de la flota municipal per un vehicle elèctric i actualment està en tràmits per adquirir-ne un altre.
Pel que fa a l’objectiu de connectar la vall amb carril bici, l’Ajuntament ha impulsat, a través d’un ajut FEDER, el projecte de millora de dos itineraris existents: la connexió entre el barri de Verntallat i el barri de les Olletes, passant per l’escola Verntallat, i la connexió de Sant Esteve d’en Bas amb els Hostalets, passant pel pont de la Cau. Finalment i per a impulsar l’ús de la bicicleta dins el municipi s’organitzen, des de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament, dues anades amb bicicleta a l’escola coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
Altres projectes a tirar endavant serien la pacificació de traçats històrics amb carreteres de convivència, la recuperació de traçats històrics i adequació de traçats existents, amb camins verds; la reordenació i la pacificació del nucli dels Hostalets; la naturalització i pacificació del nucli de Sant Esteve d’en Bas; la pacificació de la carretera GIV-5273 a Joanetes; l'adequació del passeig de Can Trona amb l’antic traçat de la Parcel·lària; la naturalització i pacificació del barri de Verntallat;i, la pacificació de la carretera GIP-5226 a Sant Privat amb la connexió dels veïnats.
El PEMMS –tenint en compte que la Vall d'en Bas s'articula, a més d'amb carreteres i camins, igualment, a través de la xarxa hídrica–, també pensa en articular un sistema de parcs. L’objectiu principal d’aquesta estratègia és el d’articular un “gros” sistema ecològic que millori la connectivitat, llegibilitat i qualitat dels espais oberts i que permeti augmentar la permeabilitat social entre els diferents nuclis de la vall. L’aigua, juntament amb els espais situats a les afores dels nuclis per a l’estacionament dels vehicles, esdevé l’element al voltant del qual articular aquest sistema interconnectat d’espais verds en forma de parc.
S'articularia amb un parc lineal a l’entorn del riu Fluvià, un altre a l’entorn del riu Ridaura; un de més a la riera de Joanetes i el torrent de Boïcs, un altre a tocar del riu Gurn i, finalment, l'adequació de 20 espais verds d’estada amb la naturalització dels espais d’aparcament.
El projecte de 2 menys 1 a la Parcel·lària
Un dels projectes ambiciosos del PEMMS és redissenyar els traçats de la Parcel·lària,
El PEMMS precisament, es donarà a conèixer als veïns dels set pobles del municipi aquest dissabte, 26 de març, a les 10:30 h a l’Auditori de Can Trona (també, es podrà seguir en línia pel canal de Youtube del Centre de Cultura i Natura de la Vall d'en Bas).
Aquest PEMMS es conforma després d’un procés que ha comportat, també, la participació de veïns i entitats del municipi que van manifestar i donar la seva visió de la mobilitat diària entre els nuclis de població disseminats. El Pla, de fet, es planteja a partir de qüestionar-se "com ens agradaria que fos la Vall d'en Bas des del punt de vista de la mobilitat sostenible" –segons Amat–, tenint en compte, a més, que formem part d'una comarca on OLot exerceix una mena de centralitat metropolitana de gruix.
L’empresa olotina Cíviva d’estudis urbans, formada per Laura Plana Ferrés i Francesc Baquer Font, en coordinació amb l’Ajuntament, ha estat l’encarregada d’aquest projecte, que proporciona eines a l’Ajuntament per a continuar avançant cap a un model de territori més sostenible, on es faci un ús més racional del vehicle privat i s’estimuli l’ús d’altres alternatives de mobilitat.
Repensar el territori i voler-lo transformar perquè sigui útil per a tothom són els principals objectius del PEMMS per a preparar el municipi cap a un desenvolupament sostenible que no estigui dominat pels cotxes i per a unes demandes futures diferents. En aquest sentit, el Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible aborda des de la relació entre els diferents pobles i nuclis de la Vall fins a l’organització de carrers i places de cada nucli urbà, tal com ha detallat Francesc Baquer.
Els infants com a paràmetre
Tant Amat com Baquer han puntualitzat que a l'hora de fer aquest pla, s'ha tingut molt en compte la mirada de l'infant, que és semblant a la del viatger, en el sentit que el més important no és arribar a un lloc, sinó com fer-ho i amb quins pressupòsits. Per exemple, en una enquesta que es va fer entre els alumnes a l'Escola Verntallat, un infant, a la pregunta de com li agradaria anar a l'escola des de casa, va respondre que "a cavall", com ha destacat Francesc Baquer.
El PEMMS es proposa, com ha explicat Lluís Amat, partir de les idees de Francesco Tonucci que, en l’àmbit de l’urbanisme, sosté que repensar la ciutat, voler-la diferent de com és ara, adaptada a tothom, fins i tot als infants, és una necessitat urgent, no per tornar enrere, no per esperar un retorn al clima romàntic del poble o del veïnat de fa quaranta o cinquanta anys, sinó per preparar-se per a un futur diferent, que no estigui controlat exclusivament per la producció comercial, ni dominat pels cotxes, ni tampoc per un desenvolupament excessiu i imparable dels serveis. Repensar la ciutat vol dir tenir un projecte de futur, preparar un desenvolupament sostenible. Repensar la ciutat vol dir, segons Tonucci, preparar un futur en el qual els ciutadans tinguin ganes i possibilitats de pensar en el benestar i en la qualitat de vida.
La descripció de l’acció de moure’s que Francesco Tonnuci fa en el seu llibre Per què la infància? els sembla molt adient per a introduir l’essència de les propostes del PEMMS, tal com ha citat Lluís Amat:
"Per als adults moure’s significa traslladar-se d’un lloc a l’altre. Ho fan amb el rellotge a la mà, controlant el temps necessari per arribar a la destinació i esperant no trobar cap obstacle pel camí. Per això els adults prefereixen moure’s amb mitjans de transport com el metro, l’autopista o l’avió, que redueixen al mínim els elements de distracció i els possibles obstacles. Els nens en canvi, estan interessats principalment en el recorregut, en tot el que pot passar durant el 'viatge'. El que els interessa menys és justament l’arribada."
En definitiva, adoptar els infants com a paràmetre per a la transformació del territori, per construir unes societats més justes, més humanes i més apropiades per a tothom.
Alguns deures fets i alguns altres a fer
En realitat, l'Ajuntament ja ha fet alguns d'aquests deures, a més del transport a demanda (que preveu augmentar horaris i estendre'ls, també, als caps de setmana): en les accions proposades en l’àmbit del transport i la mobilitat, ha substituït un vehicle de la flota municipal per un vehicle elèctric i actualment està en tràmits per adquirir-ne un altre.
Pel que fa a l’objectiu de connectar la vall amb carril bici, l’Ajuntament ha impulsat, a través d’un ajut FEDER, el projecte de millora de dos itineraris existents: la connexió entre el barri de Verntallat i el barri de les Olletes, passant per l’escola Verntallat, i la connexió de Sant Esteve d’en Bas amb els Hostalets, passant pel pont de la Cau. Finalment i per a impulsar l’ús de la bicicleta dins el municipi s’organitzen, des de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament, dues anades amb bicicleta a l’escola coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
Altres projectes a tirar endavant serien la pacificació de traçats històrics amb carreteres de convivència, la recuperació de traçats històrics i adequació de traçats existents, amb camins verds; la reordenació i la pacificació del nucli dels Hostalets; la naturalització i pacificació del nucli de Sant Esteve d’en Bas; la pacificació de la carretera GIV-5273 a Joanetes; l'adequació del passeig de Can Trona amb l’antic traçat de la Parcel·lària; la naturalització i pacificació del barri de Verntallat;i, la pacificació de la carretera GIP-5226 a Sant Privat amb la connexió dels veïnats.
El PEMMS –tenint en compte que la Vall d'en Bas s'articula, a més d'amb carreteres i camins, igualment, a través de la xarxa hídrica–, també pensa en articular un sistema de parcs. L’objectiu principal d’aquesta estratègia és el d’articular un “gros” sistema ecològic que millori la connectivitat, llegibilitat i qualitat dels espais oberts i que permeti augmentar la permeabilitat social entre els diferents nuclis de la vall. L’aigua, juntament amb els espais situats a les afores dels nuclis per a l’estacionament dels vehicles, esdevé l’element al voltant del qual articular aquest sistema interconnectat d’espais verds en forma de parc.
S'articularia amb un parc lineal a l’entorn del riu Fluvià, un altre a l’entorn del riu Ridaura; un de més a la riera de Joanetes i el torrent de Boïcs, un altre a tocar del riu Gurn i, finalment, l'adequació de 20 espais verds d’estada amb la naturalització dels espais d’aparcament.
El projecte «2 menys 1» a la Parcel·lària permteria anar a peu o amb bicicleta des d'Hostalets fins al Mallol sense perill. Foto: @ajuntamentbas.
El projecte de 2 menys 1 a la Parcel·lària
Un dels projectes ambiciosos del PEMMS és redissenyar els traçats de la Parcel·lària,
una de les principals carreteres que articulen la vall, des dels Hostalets d'en Bas i fins al Mallol, amb una proposta de redisseny: amb una longitud total de 16.200 metres (16,2 km), per tal de convertir-los en espais que afavoreixin la mobilitat activa i la mobilitat agrícola, desincentivant la circulació de la resta de vehicles motoritzats.
Es tractaria d’incorporar-hi un espai preferent per a la mobilitat activa sense necessitat d’augmentar la secció asfaltada existent (o incrementant-la molt poc) i es proposa replantejar la senyalització horitzontal existent per a aplicar-hi la secció anomenada “2 menys 1”: un carril central de doble sentit de circulació i dos espais laterals d’ús preferent per a la mobilitat activa. La implementació d’aquesta secció és una proposta nova que ofereix un potencial de transformació elevat degut al baix cost d’execució i que, a data d’avui, encara no ha estat aplicada a Catalunya.
Es tractaria d’incorporar-hi un espai preferent per a la mobilitat activa sense necessitat d’augmentar la secció asfaltada existent (o incrementant-la molt poc) i es proposa replantejar la senyalització horitzontal existent per a aplicar-hi la secció anomenada “2 menys 1”: un carril central de doble sentit de circulació i dos espais laterals d’ús preferent per a la mobilitat activa. La implementació d’aquesta secció és una proposta nova que ofereix un potencial de transformació elevat degut al baix cost d’execució i que, a data d’avui, encara no ha estat aplicada a Catalunya.
El PEMMS precisament, es donarà a conèixer als veïns dels set pobles del municipi aquest dissabte, 26 de març, a les 10:30 h a l’Auditori de Can Trona (també, es podrà seguir en línia pel canal de Youtube del Centre de Cultura i Natura de la Vall d'en Bas).