Després que el jurat popular la declarés per unanimitat culpable d'assassinat, la secció quarta li imposa aquesta pena de presó i, a més, li impedeix acostar-se a menys de 1.000 metres de la família de la víctima durant deu anys després de sortir de la presó. La sentència recull com a fets provats que la matinada de l'1 de gener del 2006 va subministrar sedants, tranquil·litzants i analgèsics a la seva parella deixant-lo fora de joc i, llavors, aprofitant que no es podia defensar de l'atac, li va seccionar la jugular amb un bisturí.

'No va tenir cap possibilitat de defensa davant de l'inesperat i brutal atac'. D'aquesta manera la sentència recull que la dona va sedar el seu xicot i el va deixar fora de joc estassat al llit. Per això, la víctima no va poder fer res quan la dona se li va atansar amb un bisturí a la mà per seccionar-li la jugular. A més, el cadàver no tenia cap signe de defensa, segons recull el text.

Durant el judici, la dona va dir que l'havia matat perquè tenia una gelosia malaltissa i creia que era l'única manera d'evitar que se n'anés amb una altra dona. Tot i això, el jurat popular va desestimar que tingués qualsevol tipus de trastorn mental. El que sí que ha considerat provat és que eren parella des de feina anys i, per això, li aplica un agreujant de parentiu.

A l'hora d'imposar la pena, l'Audiència de Girona també ha tingut en compte dos atenuants. D'una banda que la dona va confessar espontàniament als Mossos d'Esquadra que l'havia matat abans que es coneguessin els fets i, de l'altra, un atenuant per reparació del dany perquè ha pagat la indemnització a la família abans del judici.

El fiscal i l'acusació particular demanaven disset anys i cinc mesos de presó per la dona mentre que la defensa sol·licitava una pena de quinze anys. La sentència la condemna, finalment, a complir onze anys i tres mesos de presó.