L'autor i també actor argentí Claudio Tolcachir torna al Temporada Alta. Després de presentar en l'edició passada 'Tercer cuerpo', i en la del 2007, 'La omisión de la familia Coleman', Tolcachir i la companyia Timbre 4 porten a Girona la tercera obra del dramaturg argentí. 'El viento en un violín' és una història emmarcada en la família, que tracta temes com l'amor, el dret, la maternitat, i planteja a la vegada, un nou sistema social per desenvolupar. Amb aquest text, Tocachir respon a la 'necessitat primària' d'escriure i sobretot, sobre personatges i temes que el commouen. L'obra és una estrena a l'estat espanyol, i es podrà veure el 30 de novembre i l'1 de desembre.

Dues noies enamorades amb ganes de tenir fills, i una mare que lluita per aconseguir que el seu fill sigui feliç. Dues històries lligades a través d'un altre personatge confereixen 'El viento en un violín', la tercera i última obra del dramaturg argentí Claudio Tolcachir, que 'molt emocionat' torna a Girona per presentar-la en el marc del Festival Temporada Alta. És la tercera vegada, també que Tolcachir presenta un text en aquest festival, després que el 2007 hi portés 'La omisión de la familia Coleman' i l'any passat 'Tercer cuerpo'.

Amb aquest retrat sobre la família Tolcachir tracta un tema d'actualitat al seu país, tot i que no ho va fer amb aquesta voluntat. Diu, que no 'aixeca una bandera', però que ha donat la casualitat que el text ha coincidit amb la llei del matrimoni igualitari, i que per tant, reflexiona sobre l'adopció i la paternitat per part de les parelles homosexuals. Per això, defineix el text com una obra 'd'amor i d'acceptació' i tracta el dret d'exercir aquesta paternitat. Per l'autor però, a diferència de les altres obres seves, 'El viento en un violín' té un nou sentit positiu, 'amb final feliç'.

Tolcachir torna a confiar en sis actors de la companyia Timbre 4, Araceli Dvoskin, Miriam Odorico, Inda Lavalle, Lautaro Perotti, TAmara Kipel i Gonzalo Ruiz. Sabent que l'obra no s'estrenava a Argentina, la companyia ha assajat intermitentment a ciutats com Lió o també París, malgrat que per primera vegada a 'El viento en un violín', aposta per una escenografia i una il·luminació més complexa del que té acostumats l'espectador.

Claudio Tolcachir explica que escriu 'per necessitat primària' però amb una única condició: tractar històries i personatges que el 'commouen'. Diu que escriu 'realisme' però que s'interpreta com 'absurd', perquè fa una 'mescla de molts termes'. Explica que imagina 'situacions absurdes', ho assaja com una tragèdia i que el resultat és al límit entre 'l'absurd, l'humor i la tragèdia'. Per això, assegura que sovint, mitja platea riu, i l'altra mitja no, i afirma que això, li encanta.

'El viento en un violín' arriba aquest dimarts i dimecres al Temporada Alta, en l'estrena a l'estat espanyol, després de passar per París. Viatjarà també a Argentina, però la companyia Timbre 4 no ha acabat la seva trajectòria a Barcelona. El mes de febrer, seran al Teatre Borràs de Barcelona amb 'La omisión de la familia Coleman', un muntatge que ja van portar també a Girona i al Teatre Lliure.