Això suposa que s'hagi de convocar una reunió oberta per examinar la queixa de les dues plataformes que, bàsicament, posava de manifest que no existeix consens per fer la línia i denuncia 'la mala actuació' tant del mediador europeu, Mario Monti, com dels governs espanyols i català. La plataforma s'ha mostrat molt satisfeta per aquest anunci i ha afirmat que, encara que hagin començat les obres de la MAT, 'no està tot fet'.
Segons ha informat la plataforma No a la MAT, el passat 30 de juliol, el president del Comitè d'Apel·lacions, Marcin Libicki, va comunicar a la plataforma que havia examinat la seva queixa i ha decidit que les qüestions que s'hi plantegen 'són admissibles a tràmit de conformitat amb el que estableixen les Normes de Procediment del Parlament Europeu', ja que les esmentades qüestions 'en troben dins l'esfera de les activitats de la Unió Europea'.
En un altre punt, la carta enviada a la plataforma diu que el Comitè ha començat l'examen de la queixa i ha demanat a la Comunitat Europea que porti a terme una investigació preliminar sobre els diversos aspectes del problema suscitat. Segons ha informat la plataforma antilínia, el Comitè continuarà el seu examen de la queixa tan bon punt rebi informació necessària.
El mateix Comitè havia informat que, en cas d'admetre a tràmit la queixa, convocaria una reunió oberta al públic per examinar-la. Aquest procés pot ser lent, però la plataforma ha afirmat que és molt important hagin admès a tràmit la queixa i que pròximament es debati en una reunió pública a Brussel·les on els membres del col·lectiu antilínia hi podran participar.
A la queixa la plataforma No a la MAT denunciava, entre altres coses, 'l'actuació esbiaixada i discriminadora' del mediador europeu de la línia, Mario Monti, i la del govern espanyol i català 'per tirar endavant la línia entre Sentmenat i Bescanó sense el preceptiu debat públic previ'. A la queixa, també fan palès que s'ha fragmentat aquesta interconnexió internacional, en tres trams, incomplint convenis i directives europees.
