El TSJC ha confirmat la condemna de 16 anys de presó per al llogater que va matar l'amo del pis on vivia a Blanes (Selva). El crim va tenir lloc el 9 de gener del 2009 al garatge del domicili de la víctima, situat al carrer Vila de Lloret. El llogater, David Pérez, va aprofitar que l'home estava d'esquenes i li va clavar més d'una desena de ganivetades. Després que l'Audiència de Girona el condemnés, defensa i acusació particular van presentar dos recursos d'apel·lació. La primera, perquè considerava que s'havia vulnerat el dret a la presumpció d'innocència i la segona, demanant s'apreciés un agreujant d'acarnissament. L'alt tribunal, però, rebutja íntegrament els dos recursos i confirma la pena.

La sentència de l'Audiència de Girona va condemnar David Pérez per un delicte d'assassinat amb traïdoria. La resolució recollia, fil per randa, el veredicte emès pel tribunal popular. Els nou membres del jurat no van vacil·lar a l'hora d'assenyalar l'acusat com a culpable de la mort del propietari del pis on Pérez vivia de llogater.

El crim va tenir lloc el 9 de gener del 2009 al domicili de la víctima, situat al carrer Vila de Lloret de Blanes. Pérez va anar a trobar el propietari al garatge i, quan el va tenir d'esquena, li va ventar tretze ganivetades.

L'home va morir dessagnat al mateix lloc dels fets. A més d'imposar-li una pena de setze anys de presó, l'Audiència de Girona va condemnar David Pérez a indemnitzar amb 80.000 euros els familiars del propietari a qui va assassinar.

Després d'emetre's la sentència, la defensa de Pérez i l'acusació particular -que representa la família- van interposar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La primera, perquè considerava que s'havia vulnerat el dret fonamental a la presumpció d'innocència, i la segona, demanant que s'apreciés un agreujant d'acarnissament.

L'alt tribunal, però, rebutja els dos recursos i confirma íntegrament la sentència dictada per la Secció Quarta de l'Audiència de Girona. A l'hora de fonamentar la resolució, la Sala del Civil i del Penal analitza els dos recursos i explicita quins són els motius per rebutjar-los.

Sense valoracions arbitràries de les proves

La defensa de Pérez al·legava que, com que no hi havia cap prova que incriminés directament el seu client, els "indicis" amb què se'l va acusar "no reunien les exigències" per ser "una prova de càrrec". L'alt tribunal, però, tomba aquesta pretensió i recull que es va portar a terme "un judici recte i equànime" de David Pérez i que, en cap cas, es va fer "una valoració arbitrària ni infundada" de les proves.

Pel que fa al recurs presentat per l'acusació particular, el TSJC també el rebutja. Basant-se en la sentència de l'Audiència, que ja no va apreciar l'acarnissament, l'alt tribunal indica que enlloc consta que David Pérez volgués provocar "un augment deliberat i inhumà del patiment de la víctima" quan va apunyalar el propietari a traïció per l'esquena.

Segons el TSJC, les tretze ganivetades (fetes amb un ganivet de quinze centímetres) "anaven destinades exclusivament a assegurar el resultat mortal", i no a fer patir la víctima. A més, a l'hora de rebutjar aquest extrem, el TSJC també recull que ni tan sols l'objecte del veredicte que es va lliurar als membres del jurat popular recollia aquest agreujant.

Per aquests motius, la sentència de la sala Civil i Penal del TSJC confirma íntegrament la sentència de l'Audiència de Girona. La resolució de l'alt tribunal no és ferma i es pot interposar recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem.