Les exportacions gironines tancaran l'any 2010 superant els 3.200 milions d'euros (MEUR), un dels millors registres de la seva història tot i el context de crisi econòmica actual. En espera de conèixer les dades anuals, només entre gener i novembre les vendes a l'exterior van créixer un 14%, remuntant la sotragada que van patir durant el 2009. Aquesta tendència s'explica perquè, segons posa de relleu la Cambra de Comerç, deixant de banda la indústria càrnia, s'han recuperat les exportacions de sectors com els aparells electrònics o els productes farmacèutics. A més, també s'estan consolidant nous mercats a l'Amèrica del Sud, més enllà dels tradicionals a Europa.

Entre gener i novembre de l'any passat, les exportacions gironines van créixer un 14%. Es van vendre a l'exterior béns i productes per valor de 3.271 MEUR, la qual cosa va permetre deixar enrere els mals registres del 2009 (en què les exportacions van arribar a caure un 13%).

Segons la Cambra de Comerç, aquesta remuntada s'explica per la conjunció de diversos factors. D'entrada, el fet que hi ha sectors que han recuperat les seves vendes a l'exterior. Entre aquests, es troben els aparells i material elèctric (que han incrementat les exportacions en un 68%), els filaments sintètics (amb un augment del 29%) o els productes farmacèutics (amb una alça del 26% de les exportacions).

Entre les exportacions que han augmentat -i amb escreix- hi ha el cafè. Tot i que només representi un 0,4% de totes les vendes a l'exterior, les vendes a l'exterior d'aquest producte s'han incrementat un 263%. Això s'explica per l'obertura, ara fa un any, de la nova factoria de càpsules 'Dolce Gusto', que la multinacional Nestlé va construir al polígon de Domeny.

A més d'això, un altre factor que ha contribuït a la recuperació de les exportacions és que, mica en mica, s'han anat consolidant nous mercats per als productes gironins. En concret, països de l'Amèrica del Sud com el Brasil, Mèxic, Xile o l'Argentina.

Tot i això, però, el mercat tradicional per als productes gironins continua essent Europa. Més del 85% de les exportacions gironines es destina a països de la Unió, en especial França, Itàlia o Alemanya.

Segons el responsable d'Internacionalització de la Cambra, Jordi Baqué, aquest alt percentatge de vendes s'explica pel factor proximitat. 'Interessa facilitar l'obertura als mercats comunitaris per, després, anar més enllà i poder començar a impulsar l'arribada cap a Àsia', ha concretat Baqué.

Els productes carnis, motor d'exportació

L'estadística de vendes a l'exterior també permet concloure que els productes carnis continuen essent el motor de l'exportació gironina, amb un pes del 25%. Això significa que, de cada quatre productes que surten de la demarcació amb destí a l'estranger, un d'ells és carni. Molt per darrere, i en segon lloc, se situen les matèries plàstiques (amb un pes del 5,2%), seguit dels productes farmacèutics (amb un pes del 5%).

Tot i la crisi econòmica, la Cambra de Comerç assegura que l'any 2010 haurà estat un dels millors de tota la història de les exportacions gironines. De fet, i en espera que es facin públiques les dades de desembre, els 3.271 MEUR gairebé ja freguen el rècord anual d'exportació a Girona, assolit el 2008 amb 3.299 MEUR.

'Si no ens trobem amb el millor registre, aquest 2010 ocuparà el segon lloc en l'històric de les exportacions', ha concretat Baqué. La Cambra de Comerç també ha coincidit -en la mateixa línia que la patronal Foeg- que les vendes a l'exterior seran un dels bucs insígnia que guiaran la recuperació econòmica a les comarques gironines.

Per això, al llarg d'aquest 2011 la Cambra de Comerç manté totes les accions de promoció exterior que ja venia portant a terme. Durant els propers mesos, es faran cursos i també hi haurà missions empresarials a l'estranger.

El vicepresident de la institució, Josep Maria Caula, ha ressaltat que 'el foment de la voluntat exportadora' és un dels aspectes prioritaris a l'agenda de la Cambra de Girona, tot i que les dificultats econòmiques que es preveuen, després que les quotes de les empreses hagin passat a ser voluntàries.