El PSC crea la secretaria de Desenvolupament estatutari i el conseller d'Educació Ernest Maragall, que ocupava la secretaria de Programes i Conferències Nacionals, serà secretari sense cap àrea executiva.
Els noms dels nous dirigents del partit s'han donat ha conèixer a les quatre de la matinada després que el líder del PSC es reunís amb les delegacions territorials del partit per tancar la nova cúpula dels socialistes catalans.
D'aquesta forma, el president del PSC serà, com ja havia anunciat Montilla, Isidre Molas; el primer secretari, José Montilla; la vicepresidenta Manuela de Madre; el viceprimer secretari i portaveu, Miquel Iceta; el secretari d'Organització, José Zaragoza; el secretari de Política Municipal, Jordi Hereu (abans, Celestino Corbacho); el d'Economia, Antoni Castells; de Relacions institucionals i ciutadanes, Joan Ferran; així com de Programes i Acció Sectorial, Jaume Collboni (en l'anterior l'ocupava Ernest Maragall, que passa a ser secretari nacional).
També formaran part de l'executiva el secretari de Política Institucional, Joan Rangel; de Política Europea i Internacional, Maria Badia; de Política Territorial, Joaquim Nadal; de Formació i Ciutadania, Josep Maria Sala; de Polítiques de Justícia i Seguretat, Lídia Santos (en l'anterior, Montserrat Tura); d'Educació, Isabel Darder; de Cultura i Audiovisual, Montserrat Tura (en l'anterior Carles Martí); de Desenvolupament estatutari, Laia Bonet; la secretaria de Polítiques Socials, Carme Figueras i la de Salut, Marina Geli.
La llista del Comitè Executiu segueix amb la secretaria de Polítiques de les Dones, Imma Moraleda (en l'anterior Lourdes Muñoz); el secretari de Medi Ambient, Jordi Terrades; d'Universitats i Recerca, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro; de Solidaritat i Cooperació, la regidora de Santa Coloma Núria Parlón (en l'anterior, Maria Lluïsa Ferre); així com la secretaria d'Immigració i Integració, la diputada al Parlament Consol Prados.
Els secretaris nacionals són l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; la ministra de Defensa, Carme Chacón, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, l'alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena; el diputat del Parlament Daniel Font; la primera secretaria de l'agrupació de Manresa, Aida Guillaumet; Jordina Freixanet, de la JSC de Lleida; el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena; el conseller d'Educació, Ernest Maragall; l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura.
En l'anterior executiva els secretaris nacionals eren Maite Arqué, Josefa Beltran, Joaquim Llena, Elena Martínez, Lluís Miquel Pérez, Dolors Puig, Jordi Valls i Joan Clos.
Així mateix, seran membres nats de la Comissió Executiva el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos; el coordinador del grup dels diputats i senadors a les Corts espanyoles, Francesc Vallès; el primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, Raúl Moreno; així com els militants del PSC membres del Comitè Director del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, que actualment inclou a Daniel Fernández.
També podrà assistir a la Comissió Executiva, 'per comú acord', el secretari general d'UGT de Catalunya, càrrec que actualment sustenta Josep Maria Álvarez.
Ernest Maragall demana grup propi en un debat 'contundent', mentre Castells i dirigents de Girona reclamen veu pròpia
La comissió número u del l'11è Congrés del PSC, el socialisme català, ha viscut aquest dissabte un debat 'contundent' sobre el grup parlamentari a Madrid, segons fons del PSC. Durant el debat, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha defensat el grup propi a les Corts Generals. Per la seva banda, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, la consellera de Salut, Marina Geli, i la delegada del Govern a Girona, Pia Bosch, han defensat que els socialistes catalans haurien de tenir 'veu pròpia' al Congrés dels Diputats i al Senat.
Finalment, el Congrés del PSC ha aprovat que la Comissió Executiva del partit 'establirà en cada moment l'articulació parlamentària més adequada i eficaç perquè s'expressi amb claredat el perfil propi del socialisme català'.
Les mateixes fonts consultades dels socialistes catalans han explicat que la vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats i dirigent del PSC, Teresa Cunillera, ha recordat que els socialistes catalans es van presentar a les eleccions espanyoles donant suport al projecte del PSOE que representa José Luis Rodríguez Zapatero.
Cunillera, segons fonts socialistes, ha apuntat que reclamar grup propi a Madrid significa despreciar la feina fet pels diputats i senadors del PSC a les Corts espanyoles. En canvi, aquesta mateixa setmana abans del Congrés tant Ernest Maragall com Antoni Castells van insistir en el grup parlamentari propi. El mateix conseller d'Economia va manifestar que 's'ha de tenir veu pròpia al parlament espanyol' i aquesta, va afegir, 's'ha d'expressar sempre en defensa dels interessos del país i en perfecta sintonia amb els plantejaments del Govern i del seu president'.
Finalment, el Congrés del PSC ha aprovat que la Comissió Executiva del partit 'establirà en cada moment l'articulació parlamentària més adequada i eficaç perquè s'expressi amb claredat el perfil propi del socialisme català'.
En l'esmena transaccionada i aprovada en la Comissió ha destacat que els socialistes catalans són conscients que el seu treball i les seves propostes són 'les millors aportacions per a defensar l'autogovern de Catalunya'. El PSC s'ha reafirmat també el seu compromís 'amb el projecte socialista, que és el millor camí per impulsar l'evolució de l'Estat de les autonomies en un sentit federal'.
El PSC aprova la divisió territorial en set vegueries i l'impuls de la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre
El PSC ha aprovat aquest dissabte en comissió la divisió territorial de Catalunya en set vegueries. Fonts dels socialistes catalans consultades han afirmat que és important l'acord ja que encara no estava clar el número de vegueries. D'aquesta manera s'aposta per una divisió sense la vegueria del Penedès, que és la que més polèmica ha creat. Així mateix, els socialistes catalans han defensat 'la posada en marxa de l'àrea metropolitana de Barcelona i l'impuls de la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre'.
En concret, els socialistes catalans han aprovat impulsar des del Govern 'la creació de les set vegueries que han de constituir la divisió territorial de Catalunya'. En aquest sentit, el text aprovat destaca que 'atesos els antecedents històrics, les necessitats específiques i les dinàmiques territorials' s'iniciarà el procés per la creació de les Terres de l'Ebre.
El PSC emmarca aquesta decisió en la seva aposta perquè el catalanisme federalista sigui un projecte per a Catalunya. Manifesta que 'també les institucions s'han de guiar per una concepció federal, que impliqui una estructura més descentralitzada'. Es detallen com a 'instruments necessaris' per 'la potenciació dels ens intermedis entre els municipis i el Govern', el desplegament de les vegueries que marca l'Estatut, així com una concepció descentralitzada del Govern i els seus departaments.
En aquesta línia argumental de la creació de les vegueries s'apunta que Catalunya 'és un país plural, divers, ric en matisos i complexitats'. Per això, s'afirma que la concepció federal del Govern, 'no només ha de projectar-se sobre l'organització de l'Estat, sinó també sobre la pròpia concepció' de l'Executiu català i les seves institucions.
En aquest mateix punt, es diu que s'ha de 'defensar, reivindicar i identificar com a pròpia i singular la llengua i la cultura'. 'El decurs de les interaccions socials i culturals en el present i en el futur configuraran la Catalunya de demà'.
