Arian Botey ve d'una família d'apassionats per la imatge. Viu a la Roca del Vallès, però té la seva productora audiovisual a Granollers, des d'on treballa tant la fotografia com l'audiovisual. La seva és una professió exposada als canvis socials i tecnològics, però que segueix exercint amb una mirada artística i carregada d'intenció estètica.
Com veu l'evolució que ha tingut la fotografia en els últims anys? La digitalització, l'ús dels mòbils per gravar i fer fotos, les xarxes socials...
Avui tot va massa ràpid. Quan generes una imatge o un vídeo i el penges a internet, demà ja no existeix. Això fa que no es valori, que no es vegi. Moltes vegades, l'esforç que hi ha darrere d'una imatge es perd. Tothom fa fotos constantment i no ens parem a valorar-les i a veure-les amb el temps que s'hi hauria de dedicar. Al mòbil tothom hi té milers de fotos: estan allà i ja està. Si el mòbil es perd, es perden les fotos.
És un risc...
Jo cada any selecciono les fotografies que més m'agraden, les arxivo i les imprimeixo en paper, perquè si no es llencen. Al meu disc dur hi tinc 200.000 fotos. No crec que les meves filles se les mirin mai. En canvi, si cada any faig un llibre amb 80 o 100 fotos... aquestes imatges quedaran. Hem d'imprimir les fotos que tenim al mòbil, només així perduren els records. Hauríem de seleccionar imatges i fer una col·lecció per guardar-les en paper. El paper és el que quedarà. Tinc una filla que mira àlbums constantment. Té sentit que es puguin consultar periòdicament. Acabem recordant el que hem fotografiat i el que veiem en paper.
A casa seva, la passió per la imatge ve de lluny...
El meu avi ja feia fotos, en una època en la qual era molt poc habitual. El meu pare i el meu tiet també han mirat molt per l'objectiu d'una càmera. A casa hi ha hagut gent que li agradava i a mi m'ha anat interessant el tema. Ja fa 33 anys que m'hi dedico, des del 1991. I faig fotos des que tenia 18 anys. El meu pare va obrir la productora Videostudi, que ara porto jo i on fem vídeo i foto industrial, espectacles, comercial, imatge per a pàgines web...
També té una faceta més artística... Algun projecte que tingui entre mans?
En tinc un que no vull explicar perquè és un projecte molt a llarg termini. Que tingui en marxa hi ha el perfil d'instagram de foto tatuatges, que fa dos o tres anys que faig. Quan conec gent que està tatuada la retrato. Es pot dir que col·lecciono tatuatges, de tota mena: grans i petits. Quan expliquen una història la intento transmetre. Sobretot m'interessa aprendre a fotografiar la gent. Penso que és el més difícil. S'ha de buscar el gest, l'expressió...
No és el mateix que fotografiar un objecte...
A la persona li has de treure alguna cosa d'ella que està amagada. La gent té inquietuds i sentiments, això fa que sigui més difícil trobar el moment exacte per captar aquella expressió relaxada.
Què aporta a la seva feina aquesta mirada més artística?
Permet conèixer els llocs, les coses i la gent d'una manera diferent. Fotografiar significar parar-me davant d'allò que vull captar, pensar-hi, donar-hi la volta i treure un resultat estètic.
"El més bonic de la imatge és que arribi a la gent. Si fas una foto i la deixes en un calaix no serveix de res"
Com entén la fotografia o la imatge? Què ha de tenir un bon fotògraf?
Crec que l'audiovisual ha de ser un cercle que es tanqui. Fas una foto, la treballes, la penses... i un cop està feta ha de tenir un recorregut. És el més bonic de la imatge, que arribi a la gent d'alguna manera. Si fas una foto i la deixes en un calaix no serveix de res.