Caldes de Montbui ja té instal·lades totes les llambordes del projecte Stolpersteine que recorden i homenatgen els calderins deportats a camps nazis.
Aquesta 12a i darrera llombarda, dedicada a Pere Torrades, s'ha col·locat el divendres 3 de novembre al carrer de Sant Fèlix, 23, just al davant de la casa on va viure abans de la seva fugida. Torrades va ser deportat al camp de concentració de Dachau, on va aconseguir sobreviure.
Un cop col·locada la llamborda, l'acte d'homenatge s'ha completat amb una xerrada sobre la deportació republicana al camp de Dachau a càrrec del president de l'Amical Mauthausen, Joan Calvo.
En total es té constància de 13 calderins deportats a camps nazis, però una de les llambordes està col·locada al poble natal de la persona deportada. Ara, amb la col·locació de la llamborda d'homenatge a Pere Torrades, totes les víctimes de l'Holocaust nascudes a Caldes de Montbui ja tenen instal·lada la seva placa commemorativa.
Caldes de Montbui es va sumar al projecte Stolpersteine (en alemany, una pedra que fa ensopegar) per mantenir viva la memòria de les persones de tots els col·lectius perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933 i 1945 pel règim nazi i els seus col·laboradors.
Un cas desconegut fins el 2022
El cas de Pere Torrades té una doble particularitat. D'una banda, es va tenir constància de la seva existència gràcies als actes celebrats l'any passat en memòria dels altres calderins deportats. El nom de Pere Torradesconstava a tots els arxius alemanys com a veí de Barcelona. Però gràcies a la col·laboració d'un ciutadà, l'Ajuntament va descobrir que era veí de Caldes de Montbui quan va fugir a França i va poder contactar amb la seva filla.
Un cop fet el descobriment, el seu nom va ser incorporat al catàleg "Els Calderins deportats als camps nazis" i l'Ajuntament va tramitar la sol·licitud de la seva llamborda, la 12a. D'altra banda, a diferència de la resta de deportats calderins dels que es tenia constància fins el 2022, Pere Torrades va ser traslladat a Dachau i no als camps de Mauthausen-Gusen.
Pere Torrades Ramiro (Barcelona, 7 de març de 1916 – Narbonne, 5 de febrer 1994)
Pere Torrades Ramiro neix a Barcelona com a quart fill d'una família nombrosa. Donada la modesta situació econòmica familiar, els seus pares li envien al seminari, el qual deixa al cap de poc temps. Del 1932 al 1937 treballa a la Torre Marimón. Durant la Guerra Civil lluita amb l'exèrcit republicà a Somosierra i al front de l'Ebre.
Amb la derrota de la República, creua la frontera a França el febrer de 1939 amb el seu germà gran. Tots dos són reclosos al camp de refugiats de Barcarès. Treballa a la GTE 403. Durant aquest temps intercanvia correspondència amb la que va ser la seva futura esposa. A partir de 1942 participa a la 7a Brigada de guerrillers espanyols a la zona d'Aude.
El 25 de maig de 1944 la Gestapo deté Pere Torrades i un mes després és deportat al camp de concentració de Dachau. Allí rep la matrícula 74275 com a presoner polític espanyol. Aquest mateix estiu és enviat al camp exterior de Moschendorf, que a partir del 3 d'octubre del 1944 depèn de l'administració del camp de concentració de Flossenbürg. Allí treballa a la fàbrica de porcellana de Reincke fins a ser alliberat per l'exèrcit americà.
Després de la guerra Pere Torrades viu amb la seva família a Narbonne. Va ser membre de FNDRIP.