Tradicionalment, se'ns havia explicat el canvi climàtic com un fenomen simple que, bàsicament, provocava l'increment de temperatura i un augment del nivell del mar. Sortosament, cada vegada més, des dels àmbits de la divulgació científica -i també els mitjans- hem intentat mostrar la complexitat de la crisi climàtica.
Una de les qüestions que més em preocupen -i que sovint intento transmetre al meu entorn-, però que al mateix temps costa més d'explicar són els denominats punts d'inflexió. Aquells elements planetaris crítics que, una vegada superats, no només no tindran marxa enrere sinó que poden provocar efectes en cascada i de magnitud difícilment modelitzable. Un exemple? El possible col·lapse de l'AMOC, la circulació de l'oceà Atlàntic. En aquest sentit, ja hi ha científics que reclamen definir els denominats béns comuns planetaris per poder-hi actuar.
Hi he tornat a pensar aquests dies arran del comentat article del prestigiós climatòleg Gavin Schmidt, director de l'Institut Goddard d'Estudis Espacials de la NASA. A Nature, admetia que amb els models climàtics no es pot explicar la gran anomalia de calor del 2023 (i d'inicis de 2024).
"Podríem estar en un territori desconegut", assegura, ja que els diversos factors no directament relacionats amb l'escalfament global -el Niño, el volcà Hunga Tonga o els canvis en els combustibles dels vaixells- no expliquen una anomalia que xifra en 0,2 ºC. "Si no s'estabilitza a l'agost, podria implicar que ja s'està alterant el funcionament del sistema climàtic, molt abans del que havien previst els científics", assegura Schmidt.
Que la crisi climàtica és global i complexa n'hem tingut una altra mostra aquesta setmana amb la sorprenent investigació publicada a Nature. El desglaç massiu de Groenlàndia i l'Antàrtida està alentint la velocitat de rotació de la Terra, ja que aquesta gran quantitat d'aigua dolça provoca un efecte d'inèrcia sobre l'acceleració angular del planeta.
També hem pogut saber que la pedregada que l'agost del 2022 va matar una nena de 20 mesos a la Bisbal no s'hagués produït sense una onada de calor marina al Mediterrani que només s'explica per l'escalfament global. Per altra banda, si l'escalfament se'n va més enllà dels 2,0 ºC, un estudi ha determinat que seria inviable produir vi en el 90% de les regions vinícoles de la península Ibèrica, Itàlia, Grècia i el sud de Califòrnia.
Des del funcionament dels sistemes més globals als impactes més locals sobre les vides humanes i les economies, la crisi climàtica comença a semblar una fallada multiorgànica del planeta. La reacció no només ha de ser immediata sinó contundent, abans que no sigui massa tard.
💧 Augmenten les reserves d'aigua, es mantenen les restriccions
Tres setmanes amb diversos episodis de pluja i neu han permès un punt d'inflexió en la sequera. En aquest sentit, els embassaments de les conques internes han passat d'un mínim històric del 14,34% a superar el 16%. El sistema Ter-Llobregat, a més, ha recuperat el llindar dels 100 hm3, que determina l'escenari d'emergència. Ara bé, malgrat la confusió generada per unes declaracions del conseller, les restriccions es mantindran sense canvis.
- Els embassaments recuperen els 100 hm3 de reserves dos mesos després i tot apunta que la tendència a l'alça es mantindrà les setmanes vinents.
- Quan podria sortir Catalunya de l'emergència? Això és el que diu (i el que no) el pla especial de sequera.
- Les pluges frenen la demanda d'aigua en l'inici de campanya al canal d'Urgell i no es descarta tancar-lo fins a l'abril per estalviar.
- Preses, aigua i sediments: el difícil equilibri per mantenir viu el delta de l'Ebre. L'entitat Sediments ha portat Endesa i la CHE als jutjats per la gestió dels embassaments.
Impacte local: aquesta setmana també ens hem fixat en...
- Girona informa a temps real de la contaminació des dels equipaments municipals. "Cal facilitar l'accés a la informació ambiental", assegura el regidor Sergi Cot.
- Aposta per instal·lar plantes de biogàs a les explotacions ramaderes: Acció Climàtica activa una línia de subvencions de 46 milions d'euros
- Un veí d'Artés ofereix a l'Ajuntament mil litres que recupera a la setmana a casa seva gràcies a dissenyar un sistema de recuperació i tractament d'aigües grises.
- "Fet al parc": creix el projecte per posar en valor la producció agroalimentària al parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa i que ara es podria exportar a altres espais naturals del país.
La volta al món en quatre notícies
- Europa acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls ambientals. A més, la Comissió obre la porta a prohibir que es pagui als pagesos menys del cost de producció.
- Nova York serà la primera ciutat dels Estats Units amb un peatge urbà. Caldrà pagar uns 15 euros per accedir a Manhattan i s'espera recaptar 1.000 milions anuals per reinvertir-los en transport públic (llegit a The New York Times).
- Les glaceres de Nova Zelanda, "destrossades i fetes miques" per l'escalfament global. El país oceànic ha registrat l'última dècada els set anys més càlids d'ençà que hi ha registres (llegit a EFE Verde).
- Tuvalu accepta finalment el pacte de seguretat i migració climàtica amb Austràlia que permetrà el trasllat anual de 280 habitants i el manteniment de la sobirania encara que acabi inundat (llegit a The Guardian).
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!